CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El partit democratacristià El partit democratacristià

El partit democratacristià

Opinió 16 julio, 2015 Marc Miró i Escolà 8
4.20 / 5 (5 votos)

Inici » Historic » El partit democratacristià

A Espanya, des de la transició, no ha existit cap altre partit amb un ideal netament democratacristià com és Unió Democràtica de Catalunya. Ara bé, aquest sempre s’ha presentat a les eleccions amb Convergència, partit social liberal (conceptes difícils de fusionar), des de la reinstauració de la democràcia fins avui.

Si comparem les representativitats dels partits polítics espanyols en l’àmbit europeu observem com el gran punt de discrepància amb la majoria de països és un: no existeix un partit majoritari democratacristià a tot l’estat, i l’únic existent es presenta només a Catalunya i fins avui ho feia amb els liberals.

En l’actualitat es viu un moment convuls dins del món socialcristià català, on part de la militància d’UDC ha creat un altre partit anomenat Demòcrates per Catalunya. Aquests s’autodenominen hereus de la tradició més pura d’UDC però alhora s’identifiquen programàticament amb l’ex soci liberal i mentrestant acusen Unió d’haver traït aquella trajectòria històrica, dirigint acusacions molt dures contra els seus dirigents. Certament sorprèn el to agre que han utilitzat part dels crítics d’UDC ja que fins ara no havien manifestat un malestar tan accentuat amb la direcció, d’altra banda perquè ells també en formaven part. En tot cas, això ja és aigua passada. Però passem a analitzar exactament que vol dir això de ser democratacristià, socialcristià

En primer lloc, el partit democratacristià és humanista cristià, que no vol dir confessional cristià. Aquest concepte fa referència a què aquests partits beuen d’una forma profunda dels valors que es desprenen del missatge social de l’Església a través de la Doctrina Social. L’objectiu principal d’aquesta tipologia de partits és el bé comú, concepte primerament establert per Aristòtil i completat per la tradició tomista amb Sant Tomàs d’Aquino com a principal exponent, i els seus grans actualitzadors, Jacques Maritain a la primera meitat del segle XX i MacIntyre a la ultima part d’aquest segle, per reduir la cita a nomes dos de destacats. Resumint, els 4 pilars bàsics d’aquest humanisme són: justícia social, el bé comú, la subsidiarietat i la solidaritat.

Aquesta DSE s’enriqueix de manera continuada com ho posa de relleu la encíclica ‘Laudato si’ de Francesc i els seus discursos, per exemple a la segona trobada de Moviments Populars.

Es evident de sempre, malgrat la confusió sovint interessada que un partit democratacristià no és conservador, específicament en l’àmbit social i econòmic, en el sentit que són les institucions que s’han d’adaptar a les persones i no al revés. Així doncs, aquest partit s’ha d’entendre com a instrument i no com a fi en si mateix, en tant en quant és eina de transformació cap a una societat més justa i fraterna.

Ser socialcristià implica defensar la dignitat de totes les persones, siguin o no majoria i siguin o no més o menys fortes, des dels inicis del seu desenvolupament com a éssers vius amb la concepció fins a la seva mort. A més posa especialment èmfasi en el pilar fonamental de la nostra societat, la família, formada per un pare i una mare, com a generadora de vida i com a millor hàbitat pel desenvolupament íntegre de la persona humana i que quan està dotada d’estabilitat i capacitat educadora; es un factor determinant pel desenvolupament econòmic

També és important observar la comunitat com un col·lectiu de persones responsables i subjectes de decidir lliurement. Per aconseguir-ho, en la proporció més gran possible, és necessari aplicar el principi de subsidiarietat, cedint per part de l’Estat el màxim d’incentius i recursos a la pròpia societat perquè pugui autogestionar-se i agrupar-se de forma voluntària sense dependre de tercers però sempre amb la salvaguarda d’aquest Estat en els casos que no sigui possible. Les cooperatives són bons exemples d’aquest fet.

En conclusió, ser democratacristià és complex, amb matisos, però aquest fet no és dolent, més aviat al contrari, doncs la font doctrinal d’aquest pensament és immensa i molt rica amb grans personatges que hi han treballat o han servit d’inspiració com el mateix Aristòtil, Sant Tomàs d’Aquino o Lleó XIII entre molts altres.

Per tant, no només val omplir-se la boca dient en genèric que jo sóc el democratacristià de veritat perquè vull la independència de Catalunya a través de la unilateralitat, per exemple. Això no defineix per res ser o no ser socialcristià, ni respon a la tradició d’Unió com ho fan ben palès la seva història i els seus textos programàtics. L’especificitat d’Unió ha estat de sempre la confederació amb continguts concrets, que com es lògic, han variat al llarg de la historia ( obvi és que el 1931 no existia la UE) si després aquest fet no es manifesta en fets concrets com són la defensa de la pròpia vida, la justícia social o la família, i hom només fa seguidisme del liberalisme convergent és evident que aquest missatge ja no és socialcristià. I també són important les actituds que es tenen, perquè si algú perd democràticament el que no pot fer és intentar destruir ha aquells qui han guanyat fent el màxim mal possible. Aquesta actitud no és pròpia de polítics que busquin l’amistat civil, ser exemples de virtuositat.

Jo crec en tots els valors democratacristians prèviament exposats i per això em sento representat per Unió Democràtica de Catalunya.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies