CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
On és l’espai polític de CiU? On és l’espai polític de CiU?

On és l’espai polític de CiU?

Editorial 10 June, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » On és l’espai polític de CiU?

Amb la pèrdua de presència parlamentària d’Unió i la miniaturització continuada de CDC, la pregunta que es fa molta gent és on para l’anterior espai electoral de CiU, primera força en les eleccions autonòmiques, i també en les últimes generals en les quals concorrien com a federació? L’interrogant és tan fort i tan atractiu que estimula una munió de persones i grups convençuts que només falta una etiqueta nova per a recuperar-lo: “catalanista”, “centrista”, “moderada”, també “humanista i lliberal”, que van a la recerca del temps perdut. Però, no és manllevant el títol de l’obra emblemàtica de Proust com es trobarà la resposta, sinó més aviat a una altra obra més magna, la Divina Comèdia de Dant, i l’anunci que es troba a les portes de l’Infern: deixa aquí tota esperança.

I és que les pròximes eleccions generals confirmaran que no existeix un espai electoral, el que ocupava CiU, sense cobrir. Ha estat reassignat i fragmentat entre el romanent de vots d’Unió, de CDC i les grans fugues a ERC, i C’s, i en una xifra indeterminada a l’abstenció. Aquesta dispersió significa que la cohesió cultural i social era baixa un cop desaparegut el sistema de confinament del vot a CiU: el pujolisme, ser pal de paller, els qui millor defensen els interessos i necessitats pràctiques de Catalunya i, alhora, procuren una indeterminada plenitud nacional, etc. No és l’únic cas de desaparició d’espais electorals sense successors directes. La UCD és un exemple, com abans ho fou durant la IV República Francesa, el MRP, partit de govern, en registrar una fi semblant sense descendència

Si aquesta hipòtesi és certa, vol dir que no hi ha cap possibilitat a curt termini de reconstruir un espai que, per entendre’ns, es qualifica de centrista, catalanista i moderat. Tots els moviments marcats per immediateses d’aquesta via estan condemnats al fracàs.

Hi ha un segon tipus de raó molt poderosa que cal afegir com a causa de la redistribució dels espais polítics: la crisi econòmica i dues de les seves derivades, la crisi social i bona part de l’auge de l’independentisme.

La crisi social ha destruït una gran mesura, (a) l’estructura de classes socials, enteses a partir del seu nivell d’ingressos: es manté un vèrtex molt petit, decauen i molt les rendes mitjanes, augmenten les rendes baixes i molt baixes. La sortida de la crisi no està modificant favorablement aquest escenari. (b) Les expectatives, un fet que afecta sobretot a la població més jove (menys de 40 anys) i explica el predomini Podemos-Colau, en aquesta franja d’edat.

Hi ha una tercera i poderosa raó. (c) La cultura, cada vegada més hegemònica, contrària al fonament de la cultura implícita que significava CiU. Aquest fet també es prolonga en la concepció independentista. Per dir-ho ràpid: la concepció hegemònica és progre i independentista i, fins i tot, aquells que no hi participen políticament estan influenciats per ella, com ho constata l’evolució de CDC, el fraccionament intern d’UDC i el posicionament de C’s.  L’espai electoral “progre” està saturat, de manera que de totes les forces presents al Parlament només el PP n’està exclòs

No cal citar a Gramsci per concloure que des de la marginalitat cultural, sense alternativa cultural, només amb el mateix plantejament que la progressia però “més moderat”, sense un Gran Relat que encarni un ideal capaç d’articular la particularitat d’allò que ens és propi, amb alguna de les grans concepcions humanes, no es construeix una alternativa política. CDC no ho ha entès mai, i Unió ho començà a veure en termes operatius i no contemplatius, quan ja era tard.

I cal també una resposta real als grans reptes, que es poden resumir en tres: una economia més eficient, una més gran justícia social i unes institucions que funcionin bé.

L’agenda cultural i política està dominada per dos relats, l’independentisme stargate, una independència sense sofriment que permet assolir la plenitud econòmica i social d’un dia per l’altre, i per una visió de la política com una mena de Caritas amb diners públics, pobresa, desigualtat, desnonaments. Els dos corresponen a realitats certament mal tractades, però la forma d’enfocar-les porta necessàriament al fracàs perquè s’ignoren els condicionants de la realitat, no per atemorir-se davant seu, sinó per donar-los resposta amb realisme, i no ignorar-los, perquè així el discurs sigui més fàcil i amable. Sense una nova agenda cultural i mediàtica no hi ha un  nou espai polític vertebrat.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies