CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Okupes, màfies i lleis a mitges: la passivitat administrativa davant les okupacions Okupes, màfies i lleis a mitges: la passivitat administrativa davant les okupacions

Okupes, màfies i lleis a mitges: la passivitat administrativa davant les okupacions

En l’era Colau l’índex d’invasió d’immobles s’ha incrementat a Barcelona en un 66%. Ja proliferen els negocis paral·lels a la legalitat per fer fora els okupes, mentre que el Congrés comença a posar ordre a aquesta situació
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 17 March, 2017 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Okupes, màfies i lleis a mitges: la passivitat administrativa davant les okupacions

El problema dels okupes cada vegada està més arrelat en la nostra societat. Hi ha diversos factors que hi intervenen: famílies en risc d’exclusió social, pisos buits d’entitats bancàries, llistes d’espera per pisos de protecció social, segones residències, moviments okupes, màfies i polítiques permissives. A Barcelona aquest és un problema especialment estès. Des que Colau és al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, l’índex d’invasió d’immobles ha pujat un 66%.

Aquest augment és degut a dos factors principalment: a la permissivitat de l’Ajuntament, i a la proliferació de màfies que destrossen panys i vénen les claus a persones disposades a pagar entre 500 i 1.000 euros a canvi d’ocupar el pis il·legalment. Passades 48 hores, ja ningú els podrà fer fora d’allà.

Segons Daniel Esteve, ex-boxejador i propietari de l’empresa Desokupa, que es dedica a fer fora els okupes al marge de la legalitat, l’administració no fa res per aturar aquestes ocupacions. Com exocupa, l’alcaldessa defensa els seus interessos, no els dels pobres propietaris que es veuen envaïts per delinqüents.

Els pisos buits generalment són propietats de la SAREB o dels ajuntaments. El de Barcelona, per exemple, té un parc immobiliari amb moltíssims pisos sense adjudicar, que són els que precisament acaben ocupats. I perquè el consistori no els adjudica? Cal que hi hagi un procediment, i perquè un pis se t’adjudiqui has d’esperar el teu torn en una llista d’espera. El problema és que quan aquests immobles ja han estat ocupats, per no entrar en conflicte amb els okupes, l’Ajuntament els hi acaba adjudicant el pis als que s’han precipitat dins seu de manera il·legal. Això comporta que la llista d’espera estigui paralitzada, i provoca una dinàmica perversa en la qual la llei no hi té cabuda.

Però aquest tema també afecta els habitatges que són propietats de bancs o a les empreses, i a les llars en les quals ja hi viu algú, i sobretot, a les segones residències.

Aquí hi intervenen dos vectors clau, el jurídic i el polític. El jurídic representa la indefensió que té la propietat davant l’okupació. Una família que marxa de vacances i quan torna es troba el pis ocupat, legalment no té cap dret per fer fora aquelles persones que els hi ha envaït la casa. És per aquest motiu que proliferen aquest tipus d’empreses com Desokupa, que aconsegueixen el seu objectiu mitjançant la seva ‘presència dissuasiva’. Són negocis molt cars (cobren uns 4.000 euros per habitatge desocupat, que tarden a aconseguir en visites d’uns 8 minuts), però 100% efectius.

La permissivitat de l’Ajuntament amb Can Vies suposa per la ciutat un cost molt elevat per haver de canviar el pla metropolità i el projecte de la via.

El segon vector és el polític. No només hi ha impunitat davant de les okupacions, sinó que existeix una prima. Un dels darrers exemples és el de Can Vies, on l’aigua, l’electricitat, l’abstenció d’impostos… tot va a càrrec del consistori. Que ho permet. A banda del cost tan elevat que suposa per la ciutat haver de canviar el pla metropolità i el projecte de la via. Tota aquesta suma de beneficis pel moviment okupa no té cap tipus de justificació.

El Congrés aprova agilitzar els desnonaments dels okupes per via civil

Davant d’aquesta situació tan preocupant, i a partir d’una iniciativa del PDECat, el Congrés dels Diputats va aprovar aquesta setmana proveir un mecanisme àgil de desnonaments d’habitatges ocupats per la via civil. Aquesta és una llei específica per les persones físiques i l’administració pública, i per tant, queden excloses les empreses o entitats financeres propietàries de béns i immobles buits. Cal fer dues observacions al respecte:

El primer punt és que és evident la importància de protegir a les persones individuals, però en canvi, quina diferència hi ha entre els pisos que té amuntegats la SAREB –que és la instància pública que té els pisos buits– i els pisos amuntegats per les entitats bancàries? Que un és de l’Estat i l’altre no? Però la funció social de la propietat és la mateixa, no? Aleshores, perquè la llei fa aquesta distinció? L’exigència hauria de ser la mateixa. La mesura pren una forma estranya. O s’hauria d’haver limitat només a les persones privades, o s’hauria d’haver resolt en favor de totes les parts.

La segona observació fa referència a l’oposició d’ERC, En Comú Podem, Units Podem, En Marea i PSOE a la llei. El seu principal argument és dir que aquest mecanisme no acabi protegint als sectors més afavorits de la societat generant indefensió de les famílies excloses. Però aquests populismes no són representatius ni de la realitat ni de la legalitat vigent. O es canvia el concepte de la propietat immobiliària o no es canvia, però mentre sigui l’actual, cal que existeixin unes garanties a la propietat. I encara més quan es fan aquesta mena d’abusos.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies