CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Obama, el president que marxa plorant Obama, el president que marxa plorant

Obama, el president que marxa plorant

Editorial 13 January, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (5 votes)

Inici » Historic » Obama, el president que marxa plorant

Volguda o improvisada, la imatge del president Obama llagrimejant en el seu discurs de comiat el passat 11 de febrer,  transmet una realitat que segur que no és la volguda per a ell, però que respon a la  realitat: Obama deixa el càrrec entre llàgrimes, més psicològiques que físiques, perquè ha sofert una dura derrota. Ell és conscient que ha estat un dels presidents en exercici que més s’ha implicat en l’elecció del seu successor. És a dir, que més ha actuat en termes de partit, una dimensió que els presidents nord-americans intenten desdibuixar tot el que poden i els hi deixen. Però Obama, l’home que es va presentar per superar la pugna entre partits, ha estat en la pràctica qui més l’atiat, entrant en una espiral inacabable d’acció i reacció amb els republicans. El resultat de la seva manera de governar, amb la inestimable col·laboració de Clinton, l’ha conduït al fracàs de veure que un home com Trump serà el seu successor, precisament aquell que d’una manera més ferotge l’ha atacat i ha promès liquidar tota l’obra del seu mandat. Aquells, entre els seguidors d’Obama, que són  incapaços de veure cap defecte a un dels pitjors presidents de la història del segle XX i XXI dels Estats Units (el pitjor, sense dubte per a Europa) haurien de preguntar-se més per les causes d’una successió tan anòmala. Els estats han votat per fer foc nou amb l’obra d’Obama, Aquest és, ras i curt, un balanç que empitjora en la mesura que es contempla el perfil del successor. Perquè el balanç presidencial només és un: com deixa el país i el  món. I la realitat és que internament la seva herència és una societat americana més dividida i enfrontada que mai en una guerra cultural i  també ètnica. Més desigual que mai perquè la recuperació econòmica només ha operat en benefici de les elits. Amb una bona idea, el Obamacare, mal resolt i cada cop més car pels usuaris. Aquesta és una de les raons essencials, perquè un fet incomprensible, vist des de la perspectiva europea, la liquidació d’un sistema d’assegurances mèdiques, trobi tant de suport als Estats Units.

I des del punt de vista internacional ens deixa un sainet molt perillós amb el coreà desaforat, Xina colonitzant militarment  el seu entorn marítim i acomiadant-lo amb una exhibició militar. Obama ha tingut la virtut de perdre el control dels seus aliats tradicionals arreu: Filipines, Turquia, Israel, Egipte, Aràbia Saudita. I tot amanit  amb les “manipulacions” de Putin, tan poderós que posa i treu presidents als Estats Units, perquè totes les incomptables agències de seguretat americanes i tota la seva poderosa  tecnologia, és incapaç  de veure i frenar les incursions dels hackers russos, un país que recordem-ho  té un potencial econòmic que és la meitat de l’alemany.  Ara, resulta que el govern americà que espia i manipula a mig mon -l’altre meitat no li paga la pena- que sotmet a espionatge a aliats, com la primera ministra Àngela Merkel i aquí no passa res, que finançà i dirigí el cop d’estat que va derivar el govern legítim d’Ucraïna, origen de tot el conflicte, que ara mateix té una agent de la CIA, Sabrina de Sousa, de nacionalitat portuguesa i americana en procés de ser extradit de Lisboa a Roma pel segrest de l’Imam Abu Obar -una pràctica habitual de l’agència d’intel·ligència exterior dels Estats Units- es queixen de “l’operació russa” per controlar el govern de Washington. És increïble, com increïble és la incapacitat crítica de gran part dels mitjans de comunicació del nostre país, amb TV3 al capdavant.

Obama  ens deixa a Europa una OTAN imperial que només serveix als seus interessos -Torna De Gaulle- i on ara justament ara desplega 5000 soldats, tancs i artilleria per “defensar-nos” de la invasió russa, que ens deixa a la Yihad a les portes d’Europa, que ha convertit amb la seva inoperància Síria en un desastre, i Iraq amb una guerra inacabada, Afganistan mig controlat pels Talibans, les franquícies d’Al Qaeda i el Daesh campen pel Sahel, i un flux extraordinari d’immigrants sobre Europa, com a conseqüència de tota aquesta amplia inestabilitat. Fins i tot, Iran, amb qui pot presentar un acord, ha fet públic que passa a rearmar-se ofensivament (com si el que ara té de “defensiu” fos poc). A Obama se li ha pujat a la barba qui ha volgut.  Ens ha deixat penjats en un entorn incert a Europa – responsable principal dels seus propis problemes-  i ha convertit un dirigent d’una potència de segon ordre, Putin, en el líder imperial, tant que ja mana sobre el govern dels Estats Units, segons els propis mitjans americans. N’hi ha per llogar-hi cadires!

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies