CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El Nord d’Àfrica és la principal zona d’expansió del gihadisme El Nord d’Àfrica és la principal zona d’expansió del gihadisme

El Nord d’Àfrica és la principal zona d’expansió del gihadisme

Mentre l’atenció se segueix centrant a Síria i l’Iraq, Al Qaeda i altres grups islamistes es reorganitzen i guanyen nous adeptes molt més a prop de casa nostra. Catdiàleg analitza la situació
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 12 May, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » El Nord d’Àfrica és la principal zona d’expansió del gihadisme

A començaments de març es sabé que els principals grups gihadistes presents al Nord d’Àfrica i al Sahel (especialment entre el nord de Mali i el sud de Algèria) havien decidit fusionar-se i crear “Jamaât Nasr Al islam wa Al mouminin” (Front de Recolzament a l’Islam i als Musulmans).

Aquesta entitat busca sumar les forces d’Al Qaeda al Magreb Islàmic (AQMI), Ansar Dine (un dels principals responsables de la guerra de Mali del 2013), Al Murabitun (amb presència a Algèria) i el Front d’Alliberament de Macina (que opera al Mali). La seva branca mediàtica ha estat batejada Al-Zalaqa, en referència a la batalla de Sagrajas (Badajoz), en la qual Castella fou derrotada pels àrabs l’any 1086.

Tot i que l’atenció mediàtica que rep el Nord d’Àfrica és molt petita, el gihadisme hi és cada cop més actiu. Per exemple, només al 2016 es vincularen més de 257 atacs a Al Qaeda, un 150% més que al 2015.

Al nord de Mali, regió en principi alliberada per l’exèrcit francès a l’any 2013 durant l’Operació Serval, es produeixen atac contra les forces de seguretat pràcticament cada dia. Així ho reconeix Mahamat Saleh Annadif, el cap de la Missió de Pau de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA).

Al gener del 2017, AQMI reivindicà un atac que causà la mort de 77 soldats a Gao, al nord de Mali. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana ha mort un altre casc blau de Nacions Unides i nou d’altres han resultat ferits.

La radicalització del Nord d’Àfrica

La implantació del gihadisme al Nord d’Àfrica durant els darrers anys ha rebut molt escassa atenció mediàtica i política. Inclús a Espanya, un dels països d’Europa més exposat a aquest fenomen–per no dir el que més.

El Tinent Coronel Jesús Díez Alcalde, analista de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), afirma que és en aquesta regió on l’amenaça gihadista s’ha expandit més ràpidament durant els darrers anys, no pas a Síria o l’Iraq.

L’Islam practicat a l’Àfrica és tradicionalment poc ortodox, i inclou una llei islàmica molt relaxada en comparació a versions més estrictes com el Wahhabisme oficial de l’Aràbia Saudita. No obstant, recentment aquesta forma d’entendre la religió està perdent pes davant les interpretacions més radicals provinents d’Orient Mitjà, sovint portades per imans locals formats per l’Aràbia Saudita.

Mapa que mostra les principals zones d’influència del gihadisme al Nord d’Àfrica i vies migratòries cap a Europa. Font: ABC

Els països que se solen percebre com els més avançats –és a dir, occidentalitzats- del món àrab, com Tunísia o el Marroc, han estat de fet el principal punt de partida de combatents voluntaris per Estat Islàmic. Tunísia és la primera font de gihadistes mundials; es calcula que el govern ha evitat la sortida de més de 27.000 joves del país que es dirigien cap a Síria.

Atemptar a Europa, conquerir Roma

A part dels atacs diaris a la regió, AQMI i les demés organitzacions gihadistes no perden de vista l’objectiu, més ambiciós, d’atemptar a Europa.

“El interès per atemptar en Occident es manté constant, que no facin atacs no vol dir que no hi pensin. Forma part de la seva estratègia”, opina Bernardo Rodríguez, coordinador del Observatori sobre la activitat gihadista al Magreb i el Sahel Occidental del Grup de Estudis de Seguretat Internacional (GESI) de la Universitat de Granada.

Segons Rodríguez, si de moment no han passat més coses a Europa és en bona mesura perquè els estats “apòstates” del Marroc, Tunísia i Argèlia estan fent de mur de contenció dels gihadistes. Els seus serveis de intel·ligència estan aconseguint desarticular nombroses cèl·lules i temptatives d’atemptats.

No obstant, com s’ha assenyalat, les societats d’aquests mateixos països són al mateix la principal font de gihadistes, de manera que no seria estrany una onada de violència que debilités l’autoritat estatal i exposés, encara més, a Europa.

Estat Islàmic rebatejà al setembre del 2016 la seva publicació estrella “Dabiq”, com “Rumiyah” (Roma). El canvi de nom, si bé segurament s’explica per la pèrdua de la ciutat homònima ocupada pels gihadistes al nord de Síria davant l’Exèrcit Sirià Lliure i les forces armades turques, denota igualment l’objectiu final d’Estat Islàmic: fer tant de mal a Occident com sigui possible.

L’elecció del nom de “Rumiyah” sembla tenir a veure amb un hadit (una “narració” que explica un fet o dita atribuïda al profeta Mahoma) segons la qual Constantinoble i Roma, per aquest ordre, han de ser conquerides als infidels.

Imatge de portada: soldats Malians i antics rebels secessionistes Tuaregs patrullen juntament una població al nord de Mali. Aquesta aliança de dos actors tradicionalment oposats denota la gravetat de l’amenaça gihadista a la regió. Font: AFP

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies