CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
No serà fàcil, però ens en sortirem No serà fàcil, però ens en sortirem

No serà fàcil, però ens en sortirem

Editorial 15 September, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » No serà fàcil, però ens en sortirem

Les cartes estan jugades i l’escenari és clar, i una vegada més en el camp del Procés es demostra que els de la CUP són els únics que tenen una visió estratègica, que va molt més enllà dels tecnicismes de Puigdemont, que d’altra banda ressegueix  sense matisacions la iniciativa cupaire. I què és el que està clar?. Doncs, que el dia 1 serà una mobilització per trencar-li el canell a l’estat espanyol i obrir, no solament, ni necessàriament, el camí a la independència, sinó el canvi de règim. La doble dinàmica, l’espanyola, de centrar-ho tot en jutges, fiscals i policies, i la catalana, de voler fer un referèndum sense condicions, com recorda el president Basc, Urkullu, ha portat la qüestió al terreny de la CUP, però també al de Podemos i Ada Colau.

Desenganyeu-vos i perdeu tota esperança. No hi ha solucions polítiques  taumatúrgiques a curt termini. El conflicte entre l’independentisme i Espanya persistirà, perquè la voluntat  de separar-se té bons fonaments, i la dificultat espanyola per establir un projecte comú és un mal històric. Espanya té força suficient per impedir la independència i és prou  feble com per a no poder assimilar Catalunya, per passar-li per sobre, malgrat ser aquesta  una temptació que sembla irresistible. En realitat, és la història de dos fracassos, si bé un, l’espanyol, és més antic i persistent. I quan les institucions fracassen qui paguen els plats trencats som els ciutadans:

Quina es la sortida d’aquest atzucac?:

Només una nova concepció cultural, un “frame” forjador d’una altra mentalitat, una altra moralitat, pot aportar la solució necessària. I atenció, perquè és un gran error pensar que la visió cultural, que en definitiva és la del sentit de les coses, de la vida, no importa, perquè en realitat és el decisiu. Les alternatives polítiques que no són portadores d’una concepció cultural específica, són febles o desapareixen, com Unió i la depauperada ex CDC ens ho mostren en un exemple clamorós.

A Catalunya sota el frame independentista, i més enllà d’aquesta solució,  tots els partits comparteixen una mateixa cultura que s’ha convertit en hegemònica. Uns com a protagonistes: CUP, PSC, ERC, Podemos-Catalunya sí que es pot,  C’s. Uns altres, colonitzats per ella.  Aquesta cultura és la responsable principal de les crisis acumulades i la manca de solucions que patim, però l’absència d’una critica global no permet que se’n prengui consciència plena de la seva responsabilitat. L’absència d’alternativa incita a creure que el que hi ha és el que ha d’haver-hi. Vivim sota la llosa del políticament correcte, selectiu i supremacista. Una barreja de kirchnerisme  de l’actual esquerra, i de caire llibertari de la CUP,  un laïcisme asimètric que protegeix l’Islam i castiga el catolicisme; la perspectiva de gènere LGTBI agressiva i censora, convertida en ideologia d’estat; l’anti-occidentalisme cultural i polític, rescatat del maig del 68, l’anti-humanisme, que liquida tota font i tradició cultural de la nostra civilització; una guerracivilisme disfressada de memòria històrica, que més que la restitució cerca la revenja; l’encantament pel desordre com a solució política; el menyspreu per la racionalitat, la improvisació, la ruptura amb  legalitat; com pràctica política sistemàtica, i el menyspreu ideològic de la realitat, la incapacitat per dialogar amb el discrepant i la seva desqualificació personal fins a l’escarni. Tota aquesta cultura esclafa el nostre futur i ens pot fer retrocedir.

Front aquesta hegemonia només hi cap una  resposta:  una  gran alternativa cultural que alimenti una nova concepció política.

Obriment i, alhora, cal  fer política immediata, pràctica, concreta, però amb la consciència rotunda que el gran esforç està en aquella altra  banda i no en aquesta. Que aquella és la solució i aquest el succedani d’urgència, quina principal funció només és pal·liar però no resoldre. Necessitem quelcom gran, poderós i ambiciós per construir, si aspirem a resoldre la crisi.

La resposta és  l’alternativa cultural i política  sorgida d’una acció organitzada de la societat civil, junt amb un estat d’esperit que mogui als bons professionals i als intel·lectuals cap a una intervenció col·lectiva inspirada en l’experiència pratiana i el sentit del noucentisme, que recuperi la forma de fer política de Tarradellas com a president de la Generalitat provisional, capaç de fer avançar vers l’autogovern des de l’estabilitat, el prestigi de la institució i l’auctoritas

No és la primera vegada que Catalunya ha trobat la solució en un  ressorgiment cultural. Què és si no la Renaixença que genera el primer catalanisme?, el modernisme, i encara  més el noucentisme, perquè fou una cultura concebuda per establir un determinat poder polític. La generació del 1901, i en Prat de la Riba són la nostra gran referència, font d’inspiració creadora.

El catalanisme ha significat la voluntat de transformació de la realitat catalana aportant respostes concretes a les necessitats d’un poble.  Avui les rendes d’aquell catalanisme estan exhaurides. Ens cal un Nou Impuls que propiciï, com en altres ocasions en el passat, un renaixement moral, cultural, i polític, articulador d’una economia de forta vocació social i d’un progrés tècnic i científic ben equilibrat amb les exigències ètiques.      El catalanisme ha aportat el millor del que tenim quan ha disposat de servidors que tenien una visió completa de Catalunya, i alhora assolien èxits que els hi atorgava credibilitat i el suport de molta gent. Combinaven els grans ideals constructors amb bons resultats per a la vida quotidiana, com feren també els Pares Fundadors de l’Europa ressorgida, Adenauer, De Gasperi i Schuman.

Vivim dins d’una gran crisi que anirà a més si la mentalitat conductora, la cultura hegemònica del país no és modificada. Nova cultura entesa de pautes de comportament social i polític que afavoreixin l’acció de reforma i regeneració, sorgides de l’humanisme i de la nostra tradició cultural.

Cal fer un nou i gran exercici de creativitat, com ho han estat els renaixements europeus, també els nostres. Per assolir-lo  cal emprendre una acció organitzada entorn unes idees fonamentals; uns mots d’ordre: humanisme, excel·lència, cànon, racionalitat, eficiència, educació de les passions, civisme, participació informada en la vida pública, exalçament de les virtuts del deure i el servei, exigència d’eficiència i inclusió de les institucions, sentit comunitari i espiritualitat. També amor al que som i hem estat; el patriotisme com virtut que vol dir el sentiment i l’acció que fa possible el perfeccionament personal, per mitjà de la construcció d’una societat en la qual les persones puguin viure la seva humanitat amb plenitud.

Edifiquem així una societat més sòbria capacitada per prescindir del superflu i satisfer millor el que és necessari. L’austeritat en lloc de l’ostentació i l’excés, que és el millor habitat perquè brolli l’equitat.

Ens cal una fèrria voluntat per erigir-nos en model per a altres societats, i per aquesta raó, governar-nos alhora que incidim en la governació d’espais més amplis: Espanya i Europa. I aportar un testimoni al món de com abordar i resoldre les necessitats.

I fer-ho per mitjà de la cultura i la política. Cultura com a perfeccionament col·lectiu vers una fi moral; educació cívica, conreu de la ciència i les arts, construcció de la societat sobre principis sorgits de la nostra tradició forjada per Atenes, Roma i Jerusalem. Envigoriment de la qualitat del que ens és propi per fer-ho universal, com ho mostren l’obra de Gaudí, Casals, Miró, Espriu, i tants altres. Política per propiciar una societat; una economia, humanista que ordena la producció de béns i serveis al floriment de les qualitats humanes, del bé comú.

Una nova política i una nova economia basada en el pentagrama  de l’excel·lència. Educar en l’ètica de les virtuts, propiciar l’estabilitat política i econòmica, impulsar la cohesió social,  millorar l’eficiència de les institucions, i en productivitat, especialment, la del total dels factors.

Per assolir aquestes fites cal el compromís cívic, la mobilització dels millors, l’interès i participació dels joves, l’organització de les institucions de la societat civil en torn el mateix afany, l’interès de les empreses, empresaris, directius i treballadors, la intervenció dels intel·lectuals, la disciplina i la unitat d’acció en lloc de la dispersió, per construir una Catalunya Forta que, per la via de l’excel·lència, es transforma a si mateixa i fa valer el potencial català a Espanya, Europa i al món.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies