CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
No hi haurà xoc de trens No hi haurà xoc de trens

No hi haurà xoc de trens

Editorial 3 March, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » No hi haurà xoc de trens

El temps que porta funcionant el procés a tota màquina semàntica, ha generat tot un llenguatge específic que té en el “temutxoc de trens un dels seus moments culminants.

Nosaltres, escèptics en les coses humanes, mai hem vist gens clar aquest escenari. Discrepem, així, d’aquells que cerquen el dramatisme en una banda i a l’altra. Ara ja no es tracta d’una creença particular, sinó d’una certesa clamorosa per part de tots els agents de l’obra. Bé, tots potser no, La CUP és possible que encara visqui amb l’emmirallament del seu somni insurreccional.

Fa mesos que l’estratègia d’ERC, i d’Oriol Junqueres en particular, només contempla l’escenari de les noves eleccions que els ha de conduir al govern, des d’una posició central, amb disponibilitat de pactar amb uns, el PDeCAT, i altres Comuns, fins i tot PSC, segons resultats i conveniència del moment, i per aquesta lògica que tant el dirigent com el partit, s’ha posat de perfil deixant als seus socis tot el protagonisme de comprometre’s  amb la consulta. El deute que tenen amb el discurs de Puigdemont i de la portaveu i vicepresidenta, Neus Munté, és immens. Ells han estat els millors para-xocs ocupant el centre de l’escenari. El posicionament polític d’ERC li permet, alhora, mantenir la credibilitat independentista sense fer res d’especial, i oferir una opció de moderació a empresaris i govern espanyol, que esperen que amb el seu èxit es produeixi un canvi de cicle. No és que desaparegui en un futur la reivindicació de la independència, sinó que serà convertida en un horitzó de sentit que guia la marxa però, al que mai s’arriba. Un alliberament per a molts després d’haver viscut sota la imperiosa necessitat d’esclavitzar-se en terminis a curt, bàsicament perquè si no pensaven que ningú els creuria.

El judici i manifestació a Madrid amb motiu de la declaració de Francesc Homs al Tribunal Suprem va ser una narració perfecte del fet que el xoc de trens era una imatge virtual. S’imaginen que Junqueres i Puigdemont haguessin anant a Madrid a fer costat al diputat independentista, deixant sols i abandonats al Rei i a la Vicepresidenta del Govern espanyol a la inauguració de WMC? Això sí que hagués estat l’enunciat ferm de la voluntat d’arribar fins al final. En definitiva, què feien els promotors de la futura república catalana, al costat del Rei d’Espanya? Poques situacions d’independència ferma a la història ofereixen imatges com la de Puigdemont i especialment Junqueras (acompanyats de la inefable segona autoritat de Catalunya) fent la gara-gara a la vicepresidenta espanyola, Soraya de Santa Maria, i discorrent de bracet amb el Rei entre estands i multituds. EL WMC ha ofert la imatge anticipada del futur. De tot això els ex Convergents en són ben conscients, fins allà on la Marabunta judicial els deixa rumiar. I Mas, que, si no l’inhabiliten, torna a viure la il·lusió de presentar-se una altra vegada a les eleccions, ho té tan clar que ho va mostrant en les seves declaracions entre el públic universitari, a Madrid primer, a Anglaterra fa pocs dies. Es demana que Madrid prengui la iniciativa i posi una oferta sobre la taula, perquè és el clau roent al qual es voldrien agafar. Però Rajoy, com sempre, no té cap pressa – i Junqueras potser tampoc. Cal esperar al final de recorregut i l’escenari de les eleccions catalanes.

Mentrestant, i fa anys des de l’inici de les disputes en l’elaboració de l’estatut de Pasqual Maragall, governar a fons ha passat a segon pla i el país es va deixatant. Es conrea el  cofoisme oficial que ens converteix en els millors d’Europa, al nivell de Dinamarca. De fet, només necessitem la independència per ser-ho. Però la realitat tossuda ens assenyala la nostra mediocritat i a més empitjorant suaument. L’última constatació (quantes van!) és d’ara mateix: l’Índex de Competitivitat 2016 de les regions europees, que un cop més ens trenca el somni i ens torna a la realitat. Estem entre les regions situades lleugerament per sota de la mitjana europea, i això és un mal senyal perquè per sota nostra tenim, sobretot, les regions dels països de l’Est, de Grècia i més de la meitat d’Itàlia, gran part d’Espanya -quedem lluny de Madrid- i això no era així en el segle XX. I a més, hem empitjorat des del 2010. Ho podeu constatar amb detall aquí. Com més tardem a posar-nos a la feina més enrere quedarem. Els joves farien bé amb exigir una altra política.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies