CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Panamà, excusa fiscal Panamà, excusa fiscal

Panamà, excusa fiscal

Si no fora per la corrupció i el blanqueig de capitals, dubto molt que s’hagués arribat fins a on avui hem arribat
Opinió 28 April, 2016 Antoni Durán-Sindreu 1
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Panamà, excusa fiscal

No hi ha dubte que els “papers de Panamà ” estan tenint un gran impacte social, polític i econòmic. No obstant això, no deixa de sorprendre que el que cap organisme internacional ha denunciat fins avui és la vergonyosa falta d’ètica d’aquells responsables públics que utilitzen els denominats països o zones de baixa tributació per pagar menys impostos, produint així un enorme dany social per la seva més absoluta falta d’exemplaritat i credibilitat. I no em refereixo ja als qui ho han fet il·legalment, sinó també als qui ho han fet de la forma més absolutament lícita. Enfront d’això, ningú ha posat damunt de la taula mesures urgents.

No m’estranya, tampoc, que es tingui ara pressa a solucionar un problema que solament la recerca periodística ha estat capaç de posar en escac. I aquest és el problema: la incapacitat, o la falta de voluntat real, de posar fi a un problema d’opacitat fiscal estretament vinculat a l’evasió fiscal. No obstant això, la veritat és que si no fora per la corrupció i el blanqueig de capitals, dubto molt que s’hagués arribat fins a on avui hem arribat.

Però com “a riu regirat, guany de pescadors”, es pretén també aprofitar l’ocasió i posar en un mateix sac dos temes molt diferents, l’elusió i l’evasió, situacions, ambdues, la solució de les quals no té necessàriament la mateixa recepta. Sorprèn igualment la falta de cautela davant tanta informació d’origen i procedència tan diversa i que no necessàriament procedeix de rendes no declarades.

En definitiva, tot un despropòsit que cadascun intenta aprofitar en el seu propi benefici. I sí, és cert, les rendes més altes paguen menys impostos perquè tenen majors possibilitats econòmiques de planificar la seva tributació, aspecte aquest, recordem-ho, absolutament lícit. La transparència, és clar, és imprescindible, però no elimina la lliure competència fiscal en un context d’economia oberta. Ajudarà, sens dubte, a treure els colors a més d’un, però no a evitar la lícita planificació dels impostos.

El problema és que estem tancant els ulls davant la crua realitat i que, diguem-ho clar, Panamà és, en aquest sentit, un regal per a cecs. No obstant això, no cal viatjar tant. El nostre sistema tributari és també una invitació a que les rendes més altes paguin menys imposats. En efecte, l’enorme diferència de tipus entre l’IRPF i l’Impost de societats (IS) incentiva sens dubte al transvasament de rendes d’un a un altre impost en clar perjudici dels qui menys possibilitats econòmiques tenen per aconseguir-ho o dels qui ni poden fer-ho perquè l’origen de les seves rendes no l’hi permet. Seguim. La falta d’equitat entre les rendes de l’estalvi i la resta de rendes és un clar exemple de la fallida de la progressivitat. Seguim. L’avanç de la imposició indirecta és, com sabem, clarament regressiu i en perjudici de les classes mitjanes. Seguim. La pràcticament nul·la fiscalitat sobre la riquesa té un clar beneficiari: els patrimonis més alts. Seguim. Els tipus efectius de l’IS de les grans empreses continuen sent molt més baixos que els de les PIMES. I no segueixo perquè exigiria ja entrar en els detalls que davant tal evidència considero innecessaris. És doncs urgent trobar alternatives al nostre més que esgotat model fiscal. Com ja he dit en altres ocasions, el paradigma de la progressivitat ha fracassat. La redistribució de la riquesa és avui una utopia. Per la seva banda, la internacionalització de l’economia ha avivat l’elusió i la lícita competència fiscal. A més, la imposició indirecta ha anat a poc a poc avançant en deterioració de la imposició directa. El resultat és una classe mitjana atònita, empobrida i amb menys renda disponible. És doncs necessari reduir els impostos sense reduir l’Estat social. Com? Primer, amb una gestió eficient de la despesa. I segon, replantejant el seu finançament de tal forma que l’estructura bàsica de l’Estat i de les CCAA es financi a través d’impostos, i que l’estructura assistencial o social es financi amb preus públics en funció del nivell de renda. Es tracta, doncs, de separar els costos d’allò que considerem ha de ser finançat per tots els ciutadans, d’aquells que s’haurien de finançar individualment en funció de la utilització dels serveis públics. Es tracta, en definitiva, de separar el cost dels que denomino “drets col·lectius” dels que corresponen a “drets individuals”; distinció, per exemple, que està implícita en el finançament del transport públic urbà o a l’educació universitària. Tal plantejament exigeix, sens dubte, serveis públics eficients i competitius, una forta injecció de pedagogia i molta transparència. Convida, a més, a la sana competència entre CCAA a igualtat de serveis i obliga a centrar-se en l’excel·lència dels mateixos que, de ser de veritable qualitat, consumiran tot tipus de rendes. Requereix, això sí, un canvi de cultura fiscal i exigeix en gran manera abandonar la demagògia i acceptar la nostra realitat internacional sense renunciar, és clar, a la més dura lluita contra el frau i l’elusió fiscal i a la imprescindible transparència. I permet, també, reduir els impostos amb la finalitat de dissenyar un sistema veritablement redistributiu, eficient i que no convidi, o ho faci molt menys, al fet que les rendes altes se sentin lícitament atretes per una fiscalitat menor, el cost recaptatori de la qual l’han de finançar les classes mitjanes i baixes. En definitiva, impostos més baixos i cofinançament progressiu de serveis públics. Fixem-nos doncs a Espanya sense excusar-nos a Panamà.

Antoni Durán-Sindreu

És profesor de la UPF i soci-director de Durán-Sindreu, Advocats i Consultors d'Empresa

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies