CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Manifest del grup Koiné: no és la llengua, són els naixements! Manifest del grup Koiné: no és la llengua, són els naixements!

Manifest del grup Koiné: no és la llengua, són els naixements!

CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 7 April, 2016 Ricard Mestres 4
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Manifest del grup Koiné: no és la llengua, són els naixements!

El manifest del grup Koiné (un nom ben expressiu, que significa llengua comuna en grec) “A favor del català com a llengua oficial única” ha produït un notable enrenou, tant pel contingut, que significa excloure el castellà de tota oficialitat, com pels signants, amb un gruix central de filòlegs, però també de reconeguts escriptors i opinadors, com Vicenç Villatoro i Salvador Cardús; i polítics, com el cas ben significatiu de l’exconsellera d’Ensenyament, de CDC, Irene Rigau. També ho és que el govern de Junts pel Sí hagi eludit tota critica al text, una posició que no significa exactament acceptació, sinó més possiblement, feblesa, por a la dinàmica interna en el camp independentista. I aquest és un primer element informatiu que ha passat excessivament per alt: l’àmbit electoral de JxSí i la CUP té una divisió larvada i explosiva: la posició a adoptar sobre el castellà.

El manifest pot resumir-se en dos punts que configuren tota la seva arquitectura:

  1. El català està en risc de desaparició per la potència del castellà
  2. Aquesta situació és fruit d’un procés històric -deliberat- d’invasió per part d’una llengua forana.

La primera tesi ha estat qüestionada bàsicament per dos arguments:

  1. Perquè una llengua s’extingeixi és necessari que les famílies parlants deixin de trametre-la als seus fills. No és el cas del català ni de lluny.
  2. Per una raó històrica, si Franco amb el català, prohibit, primer; limitat, després, i l’allau immigratori no ho ha aconseguit, més impossible és ara, que és llengua oficial i vehicular a l’ensenyament.

Són dos arguments sòlids avalats per les xifres. Hi havia encara un més que ha quedat molt afeblit per la grolleria lingüística i el decaïment de la cultura d’elit, en la qual TV•3 té una gran responsabilitat: el català vist com a llengua de promoció social i cultural.

Però, tan important com els efectes subjectes a controvèrsia, és l’exactitud del diagnòstic. És el castellà una llengua d’invasió o la conseqüència d’un fet previ, la feblesa demogràfica de Catalunya? Ja el 1935, Josep Anton Ventalló va escriure un “clàssic”: “Catalunya, poble decadent” que tractava de la seva feblesa, ocasionada per una baixa natalitat. De fet sense onades migratòries, avui Catalunya se situaria entre els 3,5 i els 4 milions d’habitants, en lloc dels 7,5 milions actuals.

El 1910, Catalunya representava el 10% de la població de l’estat, i això amb la revolució industrial just començada el percentatge va créixer fins a arribar a l’11,8% el 1930. Aquest augment tingué en la immigració un component important. La Guerra Civil i l’exili provocà un afebliment en termes relatius; el 1940 era l’11,1 % de la població espanyola (però cent mil persones més en termes absoluts). Però, el gran salt es produí entre 1950 i 1970 i, sobretot en l’última dècada quan s’assoli el 15,1% de la població espanyola, també per la immigració. El màxim, onze anys més tard, amb el 15,8%, quan els fluxos d’arribada perderen significació. Vingué després un lent decreixement que quedaria frenat en la recuperació, que s’inicia el 2004, de la mà d’una nova corrent immigratòria amb origen fora de l’estat i que enlaire la xifra al màxim històric actual, el 16,1 % de la població d’Espanya

El resultat actual és que només el 64% de la població actual ha nascut a Catalunya, però en realitat aquesta xifra es redueix fins a ser minoritària si es consideren els catalans que tenen els pares nascuts fora del país. Esdevé una situació excepcional a Europa perquè de fet s’ha produït una substitució de població sense que el català es veiés afeblit, almenys pel que fa al seu coneixement i capacitat de lectura i escriptura. I això és un índex de fortalesa. Però, és que si la immigració no hagués estat i la població hagués quedat molt per sota de l’actual, el risc d’extinció seria molt més gran perquè les poblacions molt regressives demogràficament enterren la seva llengua; millor dit, la deixen confinada a un relicte de curiositat antropològica.

La forta immigració a Catalunya ens ha donat opció a ser demogràficament més forts i a integrar més gent al català
Però, això no significa que el risc hagi desaparegut, però no a causa de la força del castellà sinó per la fragilitat de la natalitat catalana.

Les dones de 35 a 39 anys només tenen 1,23 fills, mentre que les de 40 a 44 arriben a 1,46, xifra que és dubtós que hi arribin les del primer grup. De fet, les dones a Catalunya venem reduint la seva natalitat. Les que han tingut més fills són les situades entre els 65 i 79 anys, amb fertilitats del 2,24 al 2,16 fills per dona, clarament per sobre la taxa de reposició que se situa en el 2,1.

El fet, a més, és que, en aquest contingent, les dones nascudes a Catalunya de pares catalans tenen encara una taxa inferior. El futur del català sí que està amenaçat i té una raó molt pròpia: el nostre país és avui, culturalment, contrari a la maternitat. I aquest és el problema.

Ricard Mestres

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies