CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El necessari paper de Càritas a Catalunya El necessari paper de Càritas a Catalunya

El necessari paper de Càritas a Catalunya

Una cinquena part dels pobres catalans acudeixen a Càritas per subsistir. Preocupa especialment la manca d’habitatge social i la quantitat de joves que necessiten cobertura
SocietatZPortada DerechaZResto 19 October, 2016 Núria Vilellas Camps 3
5 / 5 (5 votes)

Inici » Historic » El necessari paper de Càritas a Catalunya

Càritas de Catalunya fa una tasca impagable amb els més necessitats del país. Actua des de molts àmbits, però especialment des de les parròquies. Actualment té més de 300 projectes d’acollida i acompanyament, i més de 500 projectes per pal·liar les necessitats bàsiques d’aquells que no les poden sufragar. Es tracta, sobretot, dels serveis en ajudes econòmiques (perquè les famílies puguin pagar el lloguer, l’habitatge, el transport, les beques menjador, les despeses d’alimentació…) i en els serveis en espècies (on es reparteix aliments, roba, o productes d’higiene per cobrir necessitats bàsiques).

Però Càritas és molt més que tot això, i també té programes per ajudar a la gent gran a través de voluntaris, i un altre per ajudar als sense llar. En el segon cas, facilitant habitatges compartits i de lloguer social per diferents col·lectius, centres d’acollida (de dia o residencials), pisos de lloguer social per persones soles o famílies, i plans de millora de l’habitabilitat. També té programes de família i infància, de salut, d’inserció sociolaboral i economia social, i d’assessoria jurídica. Tots els programes estan recollits a la Memòria social de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya 2015.

Càritas ajuda a una cinquena part dels pobres catalans

El 2015 Càritas de Catalunya va atendre a 343.513 persones, entre gent que viu sola i famílies. Això suposa el 4,5% de tota la població de Catalunya. El 23,5% de la població catalana es troba en risc de pobresa o d’exclusió social, segons dades de l’Idescat. Això significa que Càritas s’encarrega de pal·liar la situació de pobresa d’una cinquena part dels necessitats de Catalunya.

Les administracions van curtes de recursos, i fa molt de temps que no poden actualitzar la renda mínima. Si no fos per aquesta organització, l’administració tindria un greu problema per tapar el forat que s’encarrega de gestionar Càritas. Una cinquena part de la gent que necessita ajuda no en rebria, i això seria un drama.

La manca d’habitatge social

Un dels problemes centrals de la pobresa a Catalunya és la manca d’habitatge social. Tot el que està plantejat fins ara encara és insuficient per eradicar aquesta situació de precarietat. Hi ha una clara falta d’acció pública, i les mesures preses fins ara són petites perdigonades disperses.

Hi ha un problema amb la falta d'habitatge social.

Hi ha un problema amb la falta d’habitatge social.

No es podrien posar d’acord la Generalitat, les Diputacions, Barcelona i altres grans ajuntaments per dur a terme un programa massiu d’habitatge social? Si fos així, es tractaria d’un programa molt ràpid d’aplicar, ja que no caldria construir de nou, sinó comprar tot l’estoc buit que hi ha actualment a Catalunya. Un exemple semblant el té en marxa el tercer sector, amb els habitatges de la Societat de Gestió d’Actius Immobiliaris procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb).

Es tracta d’uns pisos que els cal alguna reforma, que es pot solvatar amb un pressupost mitjà de 3.000 euros. Es contracten aturats de llarga durada per fer les reparacions pertinents, pintar i deixar-lo digne. Després passa a ser un habitatge social. D’aquesta manera s’obté un doble benefici. D’una banda es genera ocupació, i de l’altra es millora les condicions de l’habitatge.

Massa joves anant a Càritas…

Una darrera conclusió preocupant que s’extreu de l’estudi que ha fet Càritas és l’enorme presència de persones joves acudint als seus ajuts. Concretament, el 31% de les persones cobertes són menors de 31 anys.

Gairebé una tercera part de les persones que van a Càritas són menors de 30 anys.

Gairebé una tercera part de les persones que van a Càritas són menors de 30 anys.

D’altra banda, també és preocupant que moltes de les persones que van a Càritas tenen feines remunerades. Un 11% són persones que treballen, i per tant que no arriben a un sou amb el qual poder-se mantenir dignament. A més, un 17% de les persones cobertes en edat laboral treballen en l’economia submergida.

Moltes persones han de recórrer a les ajudes de Càritas tot i tenir una feina.

Moltes persones han de recórrer a les ajudes de Càritas tot i tenir una feina.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies