CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Nacionalisme i perspectiva de gènere Nacionalisme i perspectiva de gènere

Nacionalisme i perspectiva de gènere

Editorial 26 June, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Nacionalisme i perspectiva de gènere

La perspectiva de gènere respon a la mateixa lògica que el nacionalisme: la ruptura de la unitat humana al servei d’una identitat que constitueix una causa superior, encara que el Gender sigui encara més reduccionista de les dimensions humanes, perquè les limita en allò que és definitori de la identitat, a les conductes i desitjos sexuals-afectius transformats en ideologia. La condició humana en tota la seva complexitat que reduïda a aquella  dimensió, i tot judici i posició parteix d’ella. Tot s’explica en el pla personal i col·lectiu per mitjà d’ella

Igual que el nacionalisme, basa la seva raó de ser en l’exaltació de la diferència i la seva contraposició fins a l’enfrontament amb altres identitats. En el seu cas, és la confrontació amb la condició humana, a la qual desqualifica com patriarcat heterosexual i masclista. I és que també, com tota ideologia del poder, necessita reinventar el llenguatge per assignar la dialèctica amic-enemic. L’antropologia que fonamenta la nostra societat està sent derruïda i substituïda per una confusa i contradictòria multitud de gèneres i identitats.  A partir de cinc en la legislació espanyola LGBTI,  31 segons la ciutat de Nova York,  fins a 50 segons Faceboock.

Stalin va lligar, per necessitat històrica, la classe social amb la identitat nacional, en una derivació del marxisme-leninisme, que ha assolit  un èxit extraordinari a  Xina i Cuba, on estat, nació i classe social, formen en teoria un conjunt solidari. La perspectiva de gènere s’apropia de la dialèctica de classes marxista i, operant d’una manera semblant, uneix la reivindicació de les identitats sexuals amb una confrontació amb la classe heterosexual masculina, que juga en aquest cas el paper de la burgesia en el marxisme. És clar que les diferències entre les dues concepcions són aclaparadores. En el marxisme els burgesos propietaris dels mitjans de producció són una minoria que fonamenten la seva hegemonia en l’apropiació econòmica dels beneficis més enllà del que els hi correspon, mentre que la condició heterosexual masculina constitueix la meitat de la població. La seva importància no sorgeix de la propietat ni dels diners, sinó del seu nombre. En el marxisme la lluita entre antagònics, burgesos i treballadors, es fonamenta en la desigualtat econòmica, en la perspectiva de gènere, sorgeix de la reivindicació de determinades pràctiques lligades de manera mediata o immediata amb la relació afectiva-sexual. D’aquesta manera el Gender difumina les causes de la desigualtat econòmica, i les situa en el pla del gènere, de la mateixa manera que el nacionalisme ho fa atribuint-lo a agents exteriors i antinacionalistes.

La nació existeix, és un fet de vida, el nacionalisme és una construcció ideològica. El correlat de la nació no és el nacionalisme sinó el patriotisme. L’home i la dona existeixen, els homes i dones que estimen a persones del seu mateix sexe són també fets de vida, mentre que la perspectiva de gènere és un constructe, una ideologia. El correlat del masculí i femení no és el Gender sinó la florida de les dimensions humanes.

Afirmar la nació no pressuposa el nacionalisme, de la mateixa manera que la injustícia social no requereix necessàriament del marxisme, així com   l’existència d’homes i dones; gais i lesbianes, no requereix de la perspectiva de gènere com a resposta. Les tres ideologies comparteixen unes mateixes característiques: són totalitzadores en la seva explicació. Constitueixen universos tancats que no admeten crítiques ni alternatives.

EL patriotisme com a correlat de la nació es fonamenta en l’amor i el vincle. Literalment l’amor a la terra dels pares, que constitueix una virtut, com explica MacIntyre. Ho és en la mesura que serveix per comprendre la història de les nostres vides i ens fa capaços de viure una vida moral dotada de significat. La pàtria és una necessitat històrica perquè els individus estableixin els vincles i lleialtats de la seva vida moral. Com a virtut que és, el patriotisme no és una identitat individual, sinó la pertinença a un col·lectiu, que necessito perquè em realitzo i que em permet entendre altres realitzacions nacionals. Ser patriota no és afirmar-se en el conflicte amb l’altre, ni en la diferència, sinó en l’aprofundiment de les meves virtuts,  que són les que em permeten florir com a persona en la meva comunitat nacional.

El procés de personalització no es realitza en l’exacerbació de la diferència i el conflicte, com fa el nacionalisme i el Gender, ni com pretén aquest últim, convertint el desig i les preferències sexuals en una identitat en pugna amb la condició humana. Això, en tot cas, no és res més que una versió post moderna del “Home Unidimensional” de Marcuse. La de l’ésser humà reduït a una caricatura de si mateix, una caricatura que fins i tot es fa visible, es manifesta orgullosament en la seva limitació.  La dimensió sexual només posseeix sentit en la florida equilibrada de les altres dimensions humanes. El sexe forma part de la nostra dimensió corporal junt amb moltes altres, espiritual, ètica, estètica, cognitiva o racional, afectiva, instintiva, relacional i política. Entesa en aquest context, la condició sexual forma part de la virtut. Entesa en els termes del Gender en resulta tot al contrari.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies