CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Musevini és reelegit a Uganda: per què tants líders africans es resisteixen a deixar el càrrec? Musevini és reelegit a Uganda: per què tants líders africans es resisteixen a deixar el càrrec?

Musevini és reelegit a Uganda: per què tants líders africans es resisteixen a deixar el càrrec?

Els resultats provisionals assenyalen la victòria electoral de l’actual president, que porta 30 anys al poder
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 19 febrero, 2016 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (1 votos)

Inici » Historic » Musevini és reelegit a Uganda: per què tants líders africans es resisteixen a deixar el càrrec?

Sense sorpreses a les eleccions presidencials ugandeses del passat dijous 18. Segons dades de la comissió electoral, amb un 24% del vot escrutat, el candidat a la re-elecció Yosef Musevini s’emportaria el 62% dels sufragis. És altament improbable que els resultats variïn gaire durant el que resta de la jornada. De fet les enquestes publicades amb anterioritat ja assenyalaven una àmplia victòria de l’actual president.

Yosef Musevini ha estat president d’Uganda durant els darrers trenta anys, i seguirà en el càrrec almenys cinc més. Tot i així, no és el líder africà que més temps porta al poder. El superen quatre altres personatge: Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, a Guinea Equatorial, i José Eduardo dos Santos a Angola, amb cadascun 36 anys. A Zimbabwe, Robert Mugabe, a punt de fer 92 anys, en porta 35 al palau presidencial. Addicionalment ostenta el títol de sol líder que es manté al poder des de que el seu país fou declarat independent (cosa que per a Zimbabwe, succeí al 1980). Després arriba Paul Biya, al Camerun, amb 33 anys, i just per sota seu, Yosef Musevini.

La majoria de països sub-saharians han patit des de mitjans de la dècada dels 60 la lògica del “cop i contra-cop”, un cercle viciós de revoltes militars seguides per altres alçaments contra el govern imposat prèviament per la força. En un escenari en que la duració mitjana dels governs era tan escassa que no donava temps per a qualsevol política coherent, l’emergència de figures que són capaces d’estabilitzar el país com els presidents anteriorment citats podria ser quelcom positiu.

kampala

Vista aèria de Kampala, capital d’Uganda, col·lapsada pel tràfic. Una demografia en ràpida expansió és un dels principals reptes que haurà d’afrontar el país en els propers anys.

Yosef Musevini era fins fa ben poc admirat per Occident i molts africans per aportar no sols estabilitat, sinó també desenvolupament i llibertats polítiques. Tot i que arribà al poder a través de les armes, Musevini va aconseguir posar fi a mitjans dels anys 80 a la guerra civil ugandesa, que havia deixat centenars de milers de morts. Va reconstruir un país destrossat i va ajudar a Paul Kagame a posar fi al genocidi rwandès al 1994. Al mateix temps, segons recull David Pilling a Financial Times, no es cansava d’afirmar que un dels principals problemes de l’Àfrica eren els líders que portaven massa temps al poder, i que el primer punt del seu programa era la democràcia.

El llegat cada cop més dubtós de Musevini

Aquestes declaracions, així com l’estabilització efectiva d’Uganda, feren possible que el país esdevingués un dels principals receptors d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) del món. Entre 1990 i 1999, segons dades de l’OCDE, Uganda fou el vuitè país africà que més ajuts rebé. Entre 2000 i 2009, el cinquè. Al 1992, un 19% del PIB del país provenia directament de l’AOD. Segons Global Risks Insights, el percentatge d’ugandesos que viuen en condicions de pobresa es reduí d’un 56% al 1991 a un 20% al 2012.

“Fins i tot els bons líders haurien de saber quan retirar-se”, es lamenta l’analista David Pilling. Està clar que a pesar dels bons resultats socioeconòmics, els mètodes de Musevini per mantenir-se en el poder són cada cop més qüestionables, i van des de posar traves mediàtiques als seus contendents electorals fins a crear un cos de voluntaris anomenat “Crime Preventers” (els que eviten els crims), titllats per l’oposició com d’arma política.

Quan l’Estat esdevé una persona

Tot i que aquests fets són reprovables, al mateix temps sembla totalment cert que hi ha una clara majoria social que recolza, sovint entusiasmadament, a Musevini. El problema resideix precisament aquí: líders que han contribuït enormement als seus països i que són adorats pels conciutadans. Aquests herois nacionals reconvertits en gestors polítics reben constantment el vistiplau dels ciutadans per a fer i desfer, fins al punt que s’obliden que la sobirania no és seva. Mentre, el seu ego personal no para de créixer, fins al punt de considerar-se insubstituïbles. És en aquest moment quan comencen a emprendre accions contra l’oposició política, que justificaran a través de la seva legitimitat popular.

Aquesta és una possible explicació de la deriva autoritària de Musevini. El més rellevant és que es tracta d’un procés “natural”, sense complots ni possiblement males intencions per part del líder. Com digué lord Acton, “el poder tendeix a corrompre, i el poder absolut tendeix a corrompre absolutament”. És per això que a tota democràcia es necessiten abans unes institucions fortes que actuïn de pesos i contrapesos entre l’executiu, el legislatiu i la justícia. Però a països com Uganda es tenen preocupacions més immediates que com millorar el sistema institucional. És esperable que es vegin molts altres “Musevinis” en els propers temps a l’Àfrica. En qualsevol cas, són una alternativa preferible a la manca total de govern.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies