CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La motivació per la independència: pros i contres La motivació per la independència: pros i contres

La motivació per la independència: pros i contres

Editorial 6 June, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La motivació per la independència: pros i contres

La idea de la independència que ve monopolitzant la política catalana és vista com un afer absolutament negatiu pels seus adversaris. Però la realitat és una altra, perquè presenta amb claredat aspectes ben positius relacionats amb la pròpia dinàmica del procés.

Un d’ells és que el nom de Catalunya ha guanyat una evident notorietat al món. No és que fos desconegut en determinats nivells, perquè sobretot en el llarg període  de govern de Pujol es va fer una tasca important a Europa i Japó, però limitada a nivells polítics i empresarials, molt lluny del gran públic, un rol que sí que ocupava Barcelona, convertida gairebé més en una marca comercial que en la designació d’una ciutat. Avui Barcelona ja no és tant una capital sense país, i això és positiu, sobretot, si se li sap donar una continuïtat  no associada a imatges conflictives, que fins avui han estat absents en l’imaginari col·lectiu. I aquesta és una segona virtut. En temps de crisi i frustracions ha estat una idea forjadora d’una gran il·lusió. Voler fer “un país millor” és un propòsit excel·lent. Postular-ho a més amb  manifestacions massives, convivencials i  coloristes, en les quals literalment no hi ha hagut ni un sol plat trencat, és una gran demostració d’energia positiva, i un  mostra de la capacitat d’una bona part de la societat civil.  Tot això ha estat així fins ara.

Naturalment també hi ha contres, i la resultant sense ser ni molt menys tràgica no és com per exalçar-la, com per viure instal·lats en ella. Una de les més importants és la d’haver-se instal·lat i justificat el mal govern. La Generalitat, que ja no duia una època brillant, s’ha decantat per convertir-se en un gran aparell de propaganda, oblidant però que la millor sempre ve dels fets, de l’obra de govern en aquest cas. La idea del “país  millor” s’ha vist diàriament traïda per una pràctica de l’executiu i una qualitat  de les lleis i temàtiques del Parlament absolutament contraries a aquell propòsit. Una de les raons perquè l’àmbit de l’independentisme no ha crescut i ha tendit a nimbar és que qui governa ha demostrat que ho fa malament, que les seves paraules no tenen cap traducció en la realitat. Transmetre tota la culpa a “Madrid” pot ser justificat en moltes ocasions, fer-ho sistemàticament i amb totes les qüestions no condueix a dotar de credibilitat i bon nom al govern de Catalunya, i sí a desprestigiar-lo. Una conseqüència d’aquesta estratègia és un tret al peu  perquè condueix a negar el pa i la sal a les realitzacions assolides al llarg dels anys d’autogovern. Un dany col.lateral d’aquesta línia ha estat el fet de transformar la televisió pública catalana en un aparell partidista, en un clos tancat, en el qual només troben el seu hàbitat i sovint costosament retribuït, els habitants de les “tribus” del procés. Com la televisió nacional TV3 i  les restants cadenes del grup públic, ha quedat molt malmesa per aquella desviació que serà difícil i necessari reparar.

Una segona conseqüència de les que fan mal ha estat crear una cultura de l’arbitrarietat jurídica que dóna peu a una mentalitat poc democràtica, com fa palès el comportament del Parlament. No s’entén que es vulgui guanyar amics i prestigi al món, si esdevé tan fàcil demostrar que la pràctica parlamentària s’ha convertit en la dictadura d’una minsa majoria, que només té en els professionals del dret, els lletrats de la cambra, una línia de defensa, perquè el Síndic de Greuges, Rafael Ribó ha vingut demostrant que és un home de partit. Ell i la institució que representa també ha quedat tocada.

Tothom sap que el procés no té sortida i la qüestió radica en com acabarà, amb el benentès que una qüestió sí que està clara: El pensament està situat en les eleccions, i la qüestió del Referèndum es juga més en termes d’aconseguir la millor posició per aquella cita, que com a finalitat en si mateixa. Tothom, excepte el president Puigdemont, que més aviat camina com si la sort de Catalunya s’acabés amb ell.

La fi del procés a principis d’octubre obliga al poble de Catalunya a enfocar el seu futur de la millor manera possible per capitalitzar allò que han estat guanys i superar els mals oficis. Necessitem entrar en una nova fase basada a construir una Catalunya forta mitjançant l’excel·lència. Aplicar totes les nostres capacitats per esforçar-nos a fer bé allò que fem, personalment i institucional. I això significa regenerar la Generalitat, aconseguir un Parlament de qualitat amb més exigència amb la tria dels representants, afavorida per una nova llei electoral, i refer de cap a peus la ràdio i televisió pública de Catalunya perquè compleixi honestament i amb brillantor la seva missió fundacional. Pot ser que per fer tot això no existeix encara el subjecte polític. Aquesta mancança encara fa més necessària l’acció decidida del nostre poble que, en definitiva sempre ha estat qui ha tret les castanyes del foc quan el sistema ha estat destruït  o s’ha ensorrat.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies