CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Mobilitat: ha aconseguit l’alcaldessa Ada Colau solucionar els problemes de la ciutat? Mobilitat: ha aconseguit l’alcaldessa Ada Colau solucionar els problemes de la ciutat?

Mobilitat: ha aconseguit l’alcaldessa Ada Colau solucionar els problemes de la ciutat?

La plaça de les Glòries, les vagues de metro o el Tram són exemples dels grans problemes que pateixen els barcelonins a l’hora de moure’s per la ciutat
EconomiaEspecial dos anys de ColauZPortada DerechaZResto 12 June, 2017 CatDialeg.cat 0
4 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Mobilitat: ha aconseguit l’alcaldessa Ada Colau solucionar els problemes de la ciutat?

En aquests darrers dos anys, amb l’Ada Colau com alcaldessa de Barcelona, la ciutat de Barcelona ha patit problemes de mobilitat fruit de l’augment de vehicles i d’una intervenció ineficient per part del consistori. A més a més, els problemes no han afectat només al transport privat: la projecció del Tramvia a la Diagonal i les vagues de metro continuades han protagonitzat grans problemes. L’Ajuntament no ha gestionat bé tampoc la crisi del sector del taxi, que van convocar vagues durant el Mobile World Congress. A nivell d’infraestructures  i urbanisme cal destacar els problemes de les superilles del Poblenou, l’allargament i suspensió de la remodelació de la plaça de les Glòries i la reducció el pressupost del cobriment de la ronda de Dalt.

Autobús elèctric, el futur de la mobilitat?

Tota aquesta problemàtica s’engloba dins d’un context d’augment de turismes, furgonetes i motos. El fet que el parc de vehicles sigui més cada vega més gran, prop del nombre total anterior a la crisi econòmica, coincideix amb les mesures restrictives del consistori vers els cotxes. Ada Colau ha decidit no només restringir la creació de nous llocs d’aparcament, sinó també eliminar les places en habitatges dotacionals, equipaments de proximitat; i reduir les places previstes en comerços i centres comercials. Les 640.000 places de pàrquing existents, per un nombre de turismes domiciliats a Barcelona de 580,4 mil vehicles, presenten un alt nivell d’ocupació per l’entrada a la ciutat d’aproximadament 640.000 vehicles de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Mobilitat

Evolució del parc de vehicles a la ciutat de Barcelona. Dades: La Vanguardia. Font: Elaboració pròpia.

 

Els efectes de la crisi econòmica van afectar sobretot al volum de turismes. En només tretze anys el nombre de cotxes va passar de 621.000 a 564.700 (reducció del 9,16%). Aquesta davallada va venir complementada per un gran augment de motos, aproximadament un 58,31% des de l’any 2000. Ja passat l’esclat de la crisi el nombre total de vehicles es torna a apropar a un escenari semblant a l’anterior de la recessió.

Mobilitat

Evolució del parc de vehicles a la ciutat de Barcelona. Dades: La Vanguardia. Font: Elaboració pròpia.

 

Aquest gran augment de vehicles congestionen cada vegada més les principals artèries de la ciutat i l’Ajuntament no planteja alternatives de transport públic realment eficaces.

Per últim, cal esmentar la decisió de reduir el parc automobilístic de la ciutat només valorant l’any de matriculació i no l’impacte mediambiental real. Aquesta mesura afectarà sobretot a les classes més baixes.

El tramvia no és la solució

En el mes de març dos economistes de la Universitat de Barcelona, els doctors Daniel Albalate i Albert Gragera, ja van advertir mitjançant un curós estudi dels passatgers que faran servir el nou tramvia que unirà el Trambaix amb el Trambesòs. Dels 120.000 usuaris que s’estima que faran servir aquest mitjà de transport, 100.000 són gent que en l’actualitat es desplacen ja gràcies al transport públic o caminant.

mobilitat

 

Aquest fet comporta a què realment no serà una alternativa real pels conductors de turismes. A més a més, el funcionament del nou tramvia pot crear més problemes de congestió i el conseqüent augment d’emissions a l’atmosfera. Per últim, el problema és greu perquè no reduirà els 640.000 de turismes que entren a la ciutat cada dia, ja que la instal·lació de la nova via no anirà acompanyada de noves zones d’aparcament ni de serveis de transport alternatius com el motosharing o carsharing.

Tot el protagonisme d’aquesta mesura que, segons el consistori, pretén millorar la mobilitat de la ciutat, eclipsa altres problemes com el de la plaça de les Glòries.

La plaça que somiava Ildefons Cerdà

El Pla Cerdà, de l’any 1860, va estructurar urbanísticament Barcelona d’una manera única al món. Dintre de la reforma es declarava com a centre de la ciutat la plaça de les Glòries, que unia les principals artèries de la ciutat.

En els darrers anys però, la situació és insostenible: les obres estan trigant massa a acabar i l’Ajuntament ha paralitzat la construcció per un any. Els sobrecostos, els problemes tècnics i la relació amb el 3% fan que la plaça sigui un problema per a la mobilitat de la ciutat. Les obres de la plaça de les Glòries quedaran aturades un any per la rescissió del contracte vigent

Les obres no només són un problema pels vehicles, els veïns es queixen del soroll, la pols i la dificultat de creuar la Gran Via. Per una altra banda el comerç del barri, sobretot el centre comercial (que ha sigut remodelat amb l’expectativa d’estar preparat per la nova plaça, ara aturada) està sent greument afectat per les obres.

L’Ajuntament no resol les vagues

Aquesta legislatura ha estat greument afectada per vagues relacionades amb el transport. Les més importants són la del sector del taxi i la del metro. Els taxistes han fet nombroses vagues  pel que ells anomenen com a intrusisme l’aparició de serveis alternatius al taxi.

Però no només aquest sector és el que ha convocat vagues, sense cap resposta satisfactòria per part del consistori, els conductors d’autobusos i els de metro també han realitzat diferents aturades. La més important va ser la del metro durant el Mobile World Congress i la que es porta a terme cada dilluns.

Els vianants: els més afectats

La taxa d’accidentalitat dels vianants no s’ha reduït. L’any 2016 van morir 28 persones a la ciutat per accidents de trànsit. Els morts eren 16 vianants, 8 motoristes i tres ciclistes.

Mobilitat

Morts en accidents de trànsit a Barcelona durant l’any 2016. Dades: Síndic de Greuges de Barcelona. Font: Elaboració pròpia.

 

Aquest fet s’afegeix amb la problemàtica situació de l’ús de bicicletes per les voreres.  El consistori ha decidit prorrogar un any més la possibilitat dels ciclistes de continuar circulant per les voreres. I això significa que les persones que van a peu, que són les més dèbils del carrer, continuaran exposades fins i tot en el seu propi terreny. Aquesta decisió del govern municipal és especialment desfavorable per les persones grans, o pels adults que vagin amb un o més nens petits, especialment si van amb cotxet.Però en canvi, quan circula la vorera, converteix el vianant en el més dèbil.

En l’àmbit econòmic cal remarcar el forat que suposa el servei Bicing pels ciutadans de la ciutat. Dels 16 milions d’euros de despesa només s’ingressen 5 milions d’euros l’any.

Una de les mesures per afavorir als vianants ha sigut la creació de les superilles. Al Poblenou, on s’ha portat a terme la primera, els efectes han sigut totalment negatius: els cotxes no hi poden circular i la impossibilitat que arribi l’autobús.

 

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies