Més despesa per estudiant no significa millors resultats acadèmics
A partir dels 50.000 euros de despesa per estudiant, un increment d’aquesta despesa no significa obtenir uns millors resultats en la puntuació del PISA
EconomiaSocietatZPortada DerechaZResto 11 marzo, 2016 Marc Miró i Escolà 2A partir de l’estudi “Cuentas de la educación en España 2000-2013”s’analitzen diversos aspectes de l’educació a Espanya i al món. Un dels elements més interessants a considerar de l’estudi és la relació existent entre la despesa acumulada per estudiant entre els 6 i els 15 anys i la puntuació del PISA en matemàtiques per l’any 2012 per estudiant. S’utilitzen els resultats en matemàtiques, ja que són considerats els més representatius del rendiment acadèmic.
La lògica ens portaria a pensar a què a una major despesa en educació, s’obtindran uns millors resultats, ara bé, aquesta afirmació es compleix només de forma parcial. Fins als 50.000 dòlars de despesa per alumne, la correlació és pràcticament perfecte, a més despesa, uns millors resultats acadèmics. A partir d’aquest nivell de despesa, encara que s’ augmenti la despesa en educació, els resultats del PISA es mantenen constants. Un exemple extrem és el cas de Luxemburg el qual destina pràcticament 200.000 dòlars anuals per alumne, però obté el mateix resultat que països com República Txeca que destina menys de 60.000 dòlars anuals i Polònia i Estònia que amb una xifra de despesa semblant a la txeca obtenen uns millors resultats que Luxemburg.
Relació entre la despesa acumulada per estudiant entre els 6 i 15 anys i puntuació PISA en matemàtiques
Espanya obté uns resultats inferiors al que preveuria la despesa realitzada
Pel que fa Espanya, se situa lleugerament per sota els resultats esperats en la puntuació del PISA en matemàtiques tenint en compte la despesa anual per estudiant que realitza. Concretament Espanya va destinar uns 82.000 dòlars anuals per estudiant el 2012 i els seus estudiants van obtenir de mitjana 475 punts en matemàtiques. Comparat amb la resta de països estudiats, Espanya hauria d’haver obtingut una puntuació lleugerament superior als 500 punts.
Marc Miró i Escolà
(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.
