De la Mercè a la immobilitat insostenible

Per segon any consecutiu l’alcaldessa de Barcelona ha expulsat la celebració de la Missa de la Mercè del programa de la festa major de Barcelona. La celebració més antiga i tradicional no hi pot figurar, però sí la desfilada del bestiari a la sortida de la missa, o la Moixiganga. L’aversió catòlica de Colau arriba a l’extrem d’esperar-se al carrer que acabi la missa i comenci el seguici d’autoritats acompanyades del bestiari, per aprofitar el bany de multituds. Una alcaldessa que participa en la celebració de l’any nou xinès, i felicita als musulmans en les seves celebracions, elimina la celebració més arrelada a la nostra cultura popular: la Verge de la Mercè, i el que significa de solidaritat i misericòrdia, per obra de l’Ordre mercedària. Barcelona està manada per un govern municipal que practica una ideologia excloent.

Excloent i ineficient com ho mostra l’últim, per ara, i recent fracàs del dia sense cotxes.

Avui en dia tot té un dia mundial, i ara hem patit a Barcelona el del “sense cotxes”. Aquesta mena de celebracions són una excusa perfecta del poder per sobreactuar i mostrar que “fan” coses; en diuen “sensibilitzar”. És una coartada i una frivolitat. Cap problema s’ha resolt mitjançant aquestes celebracions, que acompleixen amb aquell aforisme castellà que “una vez al año no hace daño”

El dia sense cotxes a Barcelona no ha estat una excepció, i el fracàs ha estat rodó. Els accessos a la ciutat s’han vist col·lapsats com cada dijous, i a més hi han hagut més problemes dels habituals per circular per dins de la ciutat. No serà per manca d’advertiments fets des de tots els àmbits.

No és estrany, les poques vegades que s’ha provat de fer la celebració en dia feiner el resultat ha estat dolent. Però Colau que va néixer ensenyada -perquè de formació n’ha rebut poca- no té problema en ignorar els precedents.

En el cas d’Ada Colau la gestualitat es multiplica per la naturalesa d’un personatge de paraula fàcil i gestió deficient. En el prop d’any i mig que porta governant encara té per mostrar alguna cosa que hagi resolt bé. Ni del que va heretar -uns comptes molt sanejats, per exemple- ni de les seves iniciatives, com la racionalització del turisme. 27 pisos turístics tancats  en una magra collita contant, quan hi ha més de 6000. I és que el fracàs ve molt de la sobreactuació. Ara fan publicitat explicant el molt que fan per l’habitatge. És la vella argúcia de la vella política de substituir la realitat per la propaganda.

El cas del dia sense cotxes és un bon exemple. Han fet una programació insensata de talls per tota la ciutat en horaris diferents, i s’han oblidat de saturar d’informació sobre la seva novetat. Al final, 48 hores abans i per curar-se en salut han acudit a la més mesquina de les solucions del manual: terroritzar als conductors: no vingueu a Barcelona perquè serà un col·lapse. Naturalment no ha funcionat. Colau pertany al gremi dels polítics que consideren que ells no estan per resoldre problemes, que això és un afer del ciutadà, sinó per crear-ne.

Encara –per ideologia- com en el cas del tramvia, pensen que els conductors són ”dolents” i agafen el cotxe per raons perverses, sense parar atenció que ho fan per necessitat. És lògic. Colau no ha treballat mai en una feina regular i amb horaris obligats. Ha viscut de fer coses esporàdiques, a l’inici i després de la subvenció pública. No pot entendre l’obligació d’estar a l’hora a la feina, i no en té ni idea de la feblesa i contradiccions del transport públic en l’àmbit metropolità, que és en el que cal pensar quan hom tracta aquesta qüestió

Hi ha una forma eficaç de commemorar un dia amb menys cotxes de manera que tingui un efecte positiu. No prohibir, no restringir, sinó incentivar, en aquest cas, el transport públic. Voleu fer un dia sense cotxe potent, docs feu gratuït el transport públic, i per un dia poseu un servei de llançadores per cobrir aquells accessos més complicats de servir. Estimuleu així a la gent a provar el transport públic, i possiblement, aquells que vegin que és una alternativa raonable al cotxe, s’acabaran enganxant I de pas serviria per provar que el transport públic de BCN i la seva àrea és incapaç d’aconseguir un abandonament significatiu del cotxe, diguem un 20%. No sobren cotxes, sinó que falta bona planificació, recursos, intercanviadors i combinacions, en el transport públic de la ciutat.

Inici » Historic » De la Mercè a la immobilitat insostenible