CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Mas se’n va, Pujol torna Mas se’n va, Pujol torna

Mas se’n va, Pujol torna

Editorial 14 July, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Mas se’n va, Pujol torna

Un títol sempre és rotund, després el segueix el text, precisament perquè explica la realitat, ja aporta els matisos necessaris. Mas no és exactament que se’n vagi, sinó que es va esfumant. Pujol ha tornat, sí, però no, evidentment a la primera línia política, sinó amb un Blog, del qual reproduïm la primera entrega. Les dues coses tenen molta entitat.

Mas sembla condemnat a seguir amb el seu seguit de fracassos polítics, iniciats després del seu triomf en les eleccions al Parlament del 2012. Tot el que ha tocat des d’aleshores ha quedat destruït, o malmès, fins a la seva pròpia persona política. I sempre amb  la mateixa lògica. Ell pren la iniciativa, sigui anar a les eleccions, sigui cercar una estrambòtica majoria de govern amb la CUP, sigui, cas actual, redundar el partit. Mira que ha tingut temps per a preparar-ho i parlar amb les bases per conèixer directament com pensava la gent, doncs no el deu haver aprofitat gaire per parlar amb ells o no els ha entès, perquè el gloriós congrés -d’ara endavant en diran assemblea- primer, li va tombar reiteradament el nom de la seva predilecció (cal dir que els dos primers objecte d’estudi i selecció eren ben desgraciats) i després -més greu- ha hagut de deixar caure els seus candidats per salvar els mobles de la seva candidatura amb Neus Munté. M. Dolores Garcia escriu el passat dia 12 a La Vanguardia “Mas va aconseguir salvar el tiquet, el cap de setmana, però a costa  d’un fort desgast. Conscient que ja no podria imposar el seu criteri en la confecció de la resta de la cúpula del partit sense jugar-se-la”, i afegeix que serà el president del nou partit, però ja ha perdut tota la guàrdia pretoriana que d’una manera o altra l’ha acompanyat sempre per la vida política. Mas no ha estat derrotat, però ha perdut una batalla inexistent. No és certament aquesta la condició d’un líder que pugui conduir l’antiga CDC per camins de victòria, de reconeixement per part de l’electorat. És clar que sempre rep ”ajudes“ dels més íntims. En Francesc Homs, l’home del PDC a Madrid, que pot patir la insòlita situació de veure’s ell, i els altres diputats en el grup mixt, no ha tingut cap més acudit que demanar a Sánchez que faci un govern d’esquerres, amb el suport dels diputats del PDC. S’entén oi que sigui un desastre electoral?

Pujol, que ara torna amb un Blog, va donar una de les seves moltes lliçons polítiques quan va pactar amb el PP, obtenint un dels millor acords de totes les èpoques (qui podia pensar que  una representació catalana tindria èxit en la liquidació dels governadors civils, el gran símbol del unitarisme espanyol, i del servei militar obligatori, o el traspàs de la policia de tràfic, que el nostre Estatut, a diferència del Basc, havia oblidat?) La lliçó és aquesta: un partit català mai pot  ser qui barri el pas a qui guanya les eleccions a Espanya. Però Homs és molt més creatiu que tot això, i a més el “llegat” ja fa temps que l’han rebutjat. Ara, la vocació política és emular a Tardà. Llàstima que quedi curt de fatxenderia.

Pujol ha tornat i ho ha fet, tot anunciant que no era el tema, amb un mea culpa, però no per haver comès un acte de cobdícia, sinó per una “pecat d’omissió”. Per haver tolerat,  per mandra o per por, una situació gens admissible -el compte corrent a l’exterior sense declarar- Ens creiem la intenció de Pujol. És més, diem allò que el partit que ell va fundar i portar a l’èxit ha estat incapaç de proclamar. Primer, la presumpció d’innocència, tan tràgicament danyada en aquest temps, que és el fonament d’una justícia justa. Segon, que està per veure que Pujol pugui ser condemnat amb les proves actuals. Tercer, que la “família Pujol”, que són molts i diferents, no són el president de la Generalitat. I quart i més important, que la seva infracció no tenia, no té, perquè liquidar el seu llegat polític, cosa que molts, començant pels propis, hi han contribuït. Els nous PDC han engreixat Ciutadans i PP, enfortint republicans, cupaires, i colauistes. Tots, tan diversos, coincidien amb un mateix interès: declarar el llegat com a inútil.

Cal dir que Pujol ho ha fet fàcil, i no únicament per la seva falta, sinó perquè ell mateix en els últims anys s’ha mostrat contradictori amb tota la seva lliçó política que va inicia amb  “Els Turons a l’altra banda del Riu”.

El seu primer blog mereix una anàlisi més detinguda. En tot cas, desitgem que  torni un Pujol més fidel a ell mateix, més alliberat de complexos i pressions. Quan hom té més vida viscuda que per viure resulta més fàcil fer-ho. Ell, amb intel·ligència, ha de facilitar la recuperació, no tant perquè la faci ell, com perquè mostri els seus principals components, que en els últims anys, i ja fora la responsabilitat de govern, va malversar. Hom no pot defensar que durant la duresa del franquisme i quan no teníem políticament res, calia treballar per Catalunya, Espanya i Europa, i  afirmar que  en les circumstàncies actuals, quan Catalunya té més poder polític que mai, no es pot fer res i cal cercar la independència. I no es pot fer compatible aquesta opció amb declarar-se amb realisme patriota europeu, perquè el que menys necessita Europa ara és un esbocinament de fronteres.

Pujol torna i guaita una altra vegada els turons des de l’altra banda del riu, malgrat que ara rebin part dels teus, en lloc d’una burgesia sense horitzons, instal·lada en el franquisme.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies