Marc per a pensar bé el nostre futur

És ben conegut per tots que en un context o un altre modifiquem una decisió. Si tenim un context en què és molt possible que el nostre treball perilli, no prendrem decisions d’endeutament i probablement evitarem hipotecar-nos per comprar una casa. Si ens sentim segurs, ja que les dades econòmiques de l’empresa són bones i em sento molt ben valorat, la meva predisposició a decidir endeutar-me pot ser més alta. Conèixer el context és clau per encertar decisions clau. Per ser més precisos, saber en quin serà, encara que sigui aproximadament, el context futur, ens ajuda i molt a prendre decisions.

Vivim uns moments en què, com a societat, ens cal prendre moltes decisions: «ens trobem en mig d’una transformació científic-tecnològica i un aprofundiment en la globalització que afecta, i encara afectarà més profundament, al model econòmic i social». Això vol dir entre altres coses que han canviat i canviaran encara més les actuals estructures productives, és a dir, el model d’ocupació i la formació requerida; la viabilitat del nostre model de solidaritat. Estan en crisi la majoria de les institucions que fins ara ens han ajudat a tractar amb cert èxit els problemes col·lectius. És més: estan canviant des dels estils de vida propis del conjunt dels nostres conciutadans, fins a l’estructura de valors compartits.

Per contra, la tendència social és a abordar-ho tot des del curt termini: aquest adquireix tals dimensions que no ens permet contemplar el context de les nostres decisions més enllà de l’immediat. El «presentisme», la solució immediata, el desig imperiós de solucionar els problemes, ja ens tenen presoners. La nostra creixent intolerància a l’ambigüitat, a tolerar la incomoditat, la manca de paciència, no ens permet veure i aprofundir el context general.

Em proposo ressaltar aquí un primer i rellevant tret del context, que està passant desapercebut: l’evolució demogràfica. En debats, tertúlies… poques vegades apareix el fet que el creixement demogràfic s’està alentint de manera molt forta. Només es fa present en el debat públic a través del tema de l’envelliment. Però, la veritat és que els que hem passat els 50 anys vam néixer en un món que hi havia uns 2.500 milions de persones. I avui som uns 7.500.000.000 habitants. Els que avui neixen, dins de 55 anys ¿veuran un món amb 12.000 milions d’habitants, 20.000? Res més lluny de les previsions que són el consens de la pràctica totalitat dels demògrafs. EL que veuran és com el món va perdent habitants després d’haver arribat al seu màxim d’uns 10.000 milions aproximadament.

Llarg m’ho fieu, dirà algú. És cert. El que passa és que aquest llarg termini començarà a tenir manifestacions aviat. L’any 2033 (que està pràcticament tan lluny d’avui com l’any 2000), és a dir, quan els nens que avui estan cursant l’ESO surtin al mercat de treball, a la Unió Europea estaran retirant-se del mercat de treball 8 milions més de persones que les que estaran entrant. És a dir, hi haurà («ceteris paribus») un dèficit de 8 milions d’empleats. Molts es tranquil·litzaran pensat que podrem incorporar talent d’altres països. No està gens clar: en aquell moment estaran intentant atreure talent Canadà, Korea, Rússia, … i la Xina. No és evident que puguem atreure immigrants qualificats per compensar la nostra carència amb competidors tan grans: ens costarà.

Des d’aquesta perspectiva, la immigració cobra altres matisos (més enllà del tema central de la dignitat humana): més que un problema és un una oportunitat si es gestiona bé…, que no és fàcil. Com sostenen alguns prestigiosos demògrafs, ens queden pocs anys per atreure immigrants. Això és contra intuïtiu quan en les nostres fronteres s’acumulen centenars de milers de persones…, però és que el mitjà i llarg termini no és una extrapolació del curt termini. Serà un altre context.

Recordem que com diuen molts antropòlegs, estem ben dissenyats per captar el risc imminent (com l’atac d’un felí que tenim davant) però molt mal dotats per als riscos certs de mig termini, i això és el que tenim davant: només la raó ens pot ajudar a dotar-nos de recursos per a predir el risc (i oportunitat) que el canvi demogràfic ens planteja.

Aquí tenim el primer tret del futur a mitjà termini que ens ha emmarcat la reflexió com a societat i les polítiques públiques a afavorir: una demografia canviant, minvant, ens porta irremeiablement a redefinir les polítiques de pensions, salut, educació, laborals i d’immigració, entre d’altres. Pensar fora d’aquest marc és simplement inútil per a resoldre de veritat els grans problemes, i molt arriscat: més del que el dia a dia ens pot fer intuir.

Inici » Historic » Marc per a pensar bé el nostre futur