Manuel Miguel Hernández: “El que contamina són les emissions i no les matrícules”

Després de treballar 7 anys amb el Grup Volkswagen i d’haver obtingut l’MBA per ESADE, Manuel Miguel Hernández, bioquímic, s’ha dedicat els darrers anys com a professor i consultor en estratègia empresarial. Com a resident de la ciutat de Esplugues de Llobregat (Barcelona) n’és conscient del problema ambient de la contaminació. Encara que cregui que s’ha de lluitar contra aquesta xacra les mesures previstes per la reducció de les emissions contaminants no les troba ni eficaces ni justes.

La Unió Europea ha cridat més d’una vegada l’atenció a les ciutats de Madrid i Barcelona per episodis de forta acumulació de NOx

A l’actualitat sembla que cada vegada hi ha més conscienciació sobre la contaminació que generen els vehicles de combustió. Però perquè s’escull l’opció de prohibir la circulació de vehicles i no altres actives amb un impacte menys negatiu pels ciutadans? 

La desaparició de la circulació de tots aquests vehicles és una opció molt fàcil i còmode per a les administracions. Però encara és més rellevant els beneficis que recolliran els grans grups automobilístics per a les futures vendes. No sembla una solució eficaç ni justa.

Durant la dècada dels 90 la motorització dièsel es va promoure fins a superar amb escreix. En els darrers anys els experts han advertit dels perills d’aquests motors per a la salut i el medi ambient. Contamina de la mateixa manera un motor dièsel que un de benzina? 

Primer de tot cal diferenciar els diferents compostos que genera la combustió del motor per una millor anàlisi. El diòxid de carboni (CO2), un gas incolor, inodor i insípid, és expulsat d’una manera similar entre aquests dos tipus de combustibles. No afecta directament a l’ésser humà, no provoca càncer per exemple, però és un dels causants de l’efecte hivernacle.

“El que contamina són les emissions i no les matrícules”

Llavors quins són els elements realment nocius pels ciutadans?

Els vehicles de tipus dièsel generen moltes més partícules perilloses que els de benzina: l’òxid de nitrogen (NOx), els de sofre, monòxid de carboni i partícules de sutge. Aquestes emissions, quatre vegades superiors que els de benzina, afavoreixen el fenomen de la pluja àcida i són totalment mortals pels ciutadans. Aquest fet és força diferenciador entre aquests dos tipus de motors de combustió, per tant és injust tractar-los per igual.

Segons la seva visió, quins criteris s’haurien d’aplicar per reduir les emissions dels cotxes?

El que contamina són les emissions i no les matrícules. A Barcelona, diu l’AMB que hi ha 30000 vehicles de més de 20 anys . Però, contaminen tots per igual? La resposta és: no. L’impacte contaminant de cada vehicle és la multiplicació del que contamina per hora d’utilització, pel nombre d’hores que s’utilitza a l’any. No contamina de la mateixa manera una furgoneta dièsel de repartiment que treballa dins de la ciutat 10 hores al dia, que el cotxe de benzina d’un jubilat que el fa servir alguna vegada per setmana i de tant en tant per anar al poble (contaminació fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona).

La furgoneta dièsel treballa al centre de Barcelona 2600 hores a l’any i el jubilat usa el seu cotxe de gasolina 2 hores a la setmana, o sigui 104 hores a l’any. La utilització de la furgoneta dièsel és 25 vegades més gran. L’efecte cancerigen de la furgoneta dièsel a les persones és 100 vegades més gran que al cotxe de gasolina.

Per últim, quines preguntes els hi faries a les autoritats vers aquesta mesura?

Primer de tot, no seria millor prohibir les furgonetes i altres vehicles dièsel d’ús professional (taxis, autobusos, camions, etc.), sense afectar els vehicles de gasolina de jubilats, aturats, etc. que són 100 vegades menys cancerígens que una furgoneta dièsel d’ús professional?

Un altre punt important és la possibilitat d’ajuts econòmics, com ho va fer el Regne Unit l’any 2014 amb 2.500 euros, per pal·liar els efectes negatius dels ciutadans per la retirada d’aquests vehicles.

I finalment, no és poc efectiu pretendre actuar sobre aquests cotxes d’utilització molt reduïda, sense posar l’ull en les indústries, les calderes o els incendis que repercuteixen molt més negativament sobre la qualitat de vida dels barcelonins?

Inici » Historic » Manuel Miguel Hernández: “El que contamina són les emissions i no les matrícules”