CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La mala gestió dels polítics impedeix l’acollida de refugiats La mala gestió dels polítics impedeix l’acollida de refugiats

La mala gestió dels polítics impedeix l’acollida de refugiats

Colau i govern demanen l’arribada de milers de refugiats, però són incapaços d’atendre els pocs refugiats interns de Barcelona i Catalunya
CatalunyaPolíticaPortadaSocietatZPortada IzquierdaZResto 16 February, 2017 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » La mala gestió dels polítics impedeix l’acollida de refugiats

La mala gestió política obliga a ONG’s, a entitats i a parròquies a fer-se càrrec d’acollir a refugiats que arriben d’altres països. Fa dies es coneixia que hi ha una quarantena de persones de dotze nacionalitats diferents vivint a l’antiga casa de les germanetes dels pobres de Manresa, una estada gestionada per l’ONG Dianova. Notícies com aquesta posen de manifest que hi ha una clara deficiència organitzativa per part d’Ajuntament i Generalitat per acollir a les persones que emigren d’altres països. Però no tot acaba aquí. Està preparada Catalunya per rebre més refugiats?

Els refugiats que no vénen de l’onada

El drama dels refugiats és un tema que afecta no només als propis immigrants, sinó també els països que els acullen. A Catalunya i Espanya potser no s’han pogut rebre tants refugiats com es voldria, però la realitat és que també s’han de contemplar aquelles persones que, tot i venir com a immigrants, en realitat són també refugiats. Són aquells que no formen part de l’espectacularitat de l’onada, sinó que han vingut com una pluja fina (d’altres països i en èpoques diferents).

Per aquesta gent, que són refugiats a cavall del refugiat econòmic i de la circumstància política del seu país –potser no per qüestions de persecució, però si per la inestabilitat del seu territori–, tampoc hi ha una resposta clara per part de les institucions locals. No existeix un servei d’acollida suficientment bo elaborat per atendre les necessitats que presenten, i això és el que provoca que hi hagi entitats privades i ONG’s que s’hagin d’ocupar de sufragar aquestes mancances.

Només Barcelona ciutat l’any passat va rebre 2.292 sol·licitants de protecció internacional, la majoria d’ucraïnesos, veneçolans i pakistanesos. És un recordatori que no només a Síria hi ha el monopoli de l’horror. La xifra és molt impressionant, i més si es té en compte l’evolució dels sol·licitants dels últims 5 anys: el 2012 n’hi va haver 304, el 2013 van ser 424, el 2014 van ser 811, el 2015 van ser 1.374, i finalment, l’any passat van ser els 2.292. O sigui que en 5 anys s’ha multiplicat per 7 el nombre dels que han vingut a Barcelona, i sumen més de 5.200 persones.

Exemple dels documents que acrediten la sol·licitud de protecció internacional.

No és que sigui una xifra inassolible, però és suficientment gran com per requerir una gestió. Una gestió que no es veu. Cal recordar que aquests no són immigrants (que podrien entrar il·legalment mitjançant altres sistemes), sinó que són persones que fugen dels seus països i que sol·liciten asil polític.

I els refugiats d’aquí?

Hi ha un component que cal tenir en compte, perquè és una qüestió de gran gravetat. És tot el que rodeja els refugiats interns, és a dir, les persones que viuen al carrer, siguin o no procedents d’altres països. Només a Barcelona hi ha 3.231 persones sense casa, de les quals, 950 viuen al carrer.

A la Comissió de l’Ajuntament d’aquest dimarts es va explicar que en només 4 anys els assentaments (històricament coneguts com a barraques) han augmentat el 30% a la capital catalana, i també ha pujat el nombre de persones que hi viuen en un 35%. Concretament, hi ha 62 barraques que afecten  419 persones.

Aquesta va ser una acusació directa a l’equip de govern, ja que el tema de les barraques estava en el programa electoral de Colau. La regidora de BComú Janet Sanz es va defensar dels atacs recordant que només fa un any i mig que governen, i que encara no han tingut suficient marge d’actuació per intervenir. Si bé la regidora té part de raó, també és cert que malgrat no haver pogut resoldre el problema, s’hauria d’haver fet alguna cosa per evitar que aquest continués creixent. Una qüestió de prioritat en el programa no pot quedar-se totalment marginat en els dos primers anys de govern i que, no només no continuï igual, sinó que empitjori.

Per aquestes mancances de les institucions, hi ha una Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), que aglutina a 34 entitats que intenten ajudar a les persones que no tenen on viure. L’església de Santa Anna també ha volgut posar el seu granet de sorra. Durant l’onada de fred de mitjans de gener va obrir les portes de la parròquia per acollir a totes aquelles persones que no tenien lloc per anar a dormir.

L’església de Santa Anna va començar a acollir persones sense llar durant l’onada de fred. Actualment està oberta tot el dia pels necessitats.

Ara s’ha reconvertit en un espai obert a tothom les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. El seu rector, Peio Sánchez, l’ha batejat com a Hospital de Campanya. Ja no hi ha llits, però s’ofereix cafè i descans durant tot el dia. Se serveixen esmorzars i alguns dinars, es cuiden dels malalts, accepten els gossos (i si és necessari que el necessitat ingressi en algun centre, fan els tràmits per enviar-los a la gossera). No deixa de ser una ajuda a les necessitats més elementals.

Però totes aquestes iniciatives no serien necessàries si els serveis municipals funcionessin amb un sistema que no fos tan despersonalitzat. Sovint hi ha espais perquè els pobres hi vagin a dormir, però són llocs on no s’accepten ni gossos ni els carrets on guarden les seves pertinences, i amb uns horaris d’entrada i sortida molt estrictes. En definitiva, són serveis que davant d’una emergència són molt adequats, però no per sistematitzar una situació tan cruenta.

Instrumentalització política de la crisi dels refugiats

Amb tot aquest panorama, que està encallat per una mala gestió, sorprèn com l’Ajuntament de Barcelona o la mateixa Generalitat poden assegurar a través de grans declaracions que estarien disposats a rebre milers de refugiats. Però com es faran càrrec de tots aquests refugiats si els pocs que ja hi ha no se’ls atén bé?

Si emplacem el panorama en els pròxims dos anys, en el supòsit que s’acollissin aquests milers de persones, apareixeria una nova crisi. Una crisi construïda a partir del greuge comparatiu. Com se’ls hi oferirà una llar als nouvinguts i una sanitat universal (a través de la Seguretat Social), si al mateix temps es produeixen desnonaments i les llargues cues d’espera són eternes? Com s’explicarà als ciutadans catalans que s’ha de ser generós amb els refugiats, si en canvi les restriccions socials no es deixen de produir?

Els recursos estan limitats. I amb l’actual sistema muntat per les administracions és impensable poder arribar a imaginar un panorama millor. Els governants d’aquí són plenament conscients que el govern del PP farà la feina bruta posant restriccions a l’arribada dels refugiats, i que per tant no hauran de salvar aquestes expectatives. Un cop més s’està duent a terme una instrumentalització política dels refugiats. Abans de començar la casa per la teulada seria bo que s’arreglin els fonaments. Per acollir els milers de refugiats cal demostrar que hi ha un bon sistema d’acollida. I això s’ha de preparar ara, que les institucions encara no estan desbordades. I sense anar desbordats, ja es fa malament.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies