CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Un mal inici d’any Un mal inici d’any

Un mal inici d’any

Editorial 10 January, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (7 votes)

Inici » Historic » Un mal inici d’any

La combinació del problema irresolt dels refugiats instal·lats en condicions molt precàries en la perifèria d’Europa, amb l’onada de fred siberià ha creat un escenari ben visible de sofriment i també de mort.  A aquesta realitat se li afegeix una altra: l’elevada xifra de morts en l’intent de travessar la Mediterrània, una ruta reactivada després del bloqueig assolit per la UE amb la seva entesa amb Turquia, que més tard o més d’hora passarà factura.

L’espectacle dantesc d’ínfimes tendes de campanya doblegades per la neu gelada o la cua de persones per recollir menjar sota un torb inclement és una bufetada a la idea moral d’Europa, que de ser la unió entre visió i pragmatisme ha passat a una simple comptabilitat: i això quant costa?. I això no és realisme, és una altra cosa: és vol gallinaci practicat en una cinglera. Pobra gallina!

La crisi europea és, sobretot, una crisi moral, de la mentalitat que diu què és el bé, el just i el necessari. Ho vàrem saber al llarg d’uns anys magnífics, esperonats pel desastre de la guerra que assolà Europa fins a 1945. Però, tot allò roman en l’oblit, i cap nou imaginari d’esperança, il·lusió i voluntat de fer el bé l’ha substituït. La criticada eurocràcia no és una altra cosa que la destil·lació racionalitzada de les limitacions de la governació d’Europa i els seus Estats. Sense lideratges grans (Khol va ser l’últim) Europa només veu en el mirall el reflex de les seves vergonyes. Les forces lliberals i socialdemòcrates que han marcat la pauta les darreres dècades no es cansen d’assenyalar amb el dit: que ve el populisme! ficant en el mateix sac tot allò que no respongui al seu model, que és precisament el que ens ha dut a on som. Cal un ressorgir, és l’única esperança, i aquesta nova volada només pot partir de l’afirmació del pensament i l’obra dels pares fundadors degudament actualitzada, del motor polític i del motor de les creences profundes que varen dur a Adenauer, De Gasperi, Schuman a construir l’últim renaixement europeu.

I mentre, a l’altra banda de l’Atlàntic, Obama escola els últims dies de vuit anys de mandat que, inaugurat sota l’esperança, han estat nefands per a Europa, i també pel propi poble dels Estats Units.

Els seus defensors, asseguren que ha estat un bon president. La pregunta és: bo per a qui? I l’única resposta possible l’orienten a la política interior, el que ja indica una flaca herència, perquè l’èxit de Trump és la reacció al mandat d’Obama. El PIB ha crescut i l’atur és reduït, cert, però al preu de fer créixer la desigualtat com mai.  Fins i tot Rússia és un país amb una menor desigualtat. La diferència és petita, 34 a 35 en Índex de Gini, però hi és. El govern d’Obama ha estat incapaç de revertir la paràlisi de l’ascensor social, perquè quan el 5% de la població representa el 40% del consum vol dir que alguna cosa greu ha petat. L’home que venia a unir el poble americà, l’ha dividit com mai, atiant la guerra cultural amb la seva emfàtica defensa de temes conflictius com la doctrina de gènere i una de les seves derivades, el matrimoni homosexual. El símbol de la unió que preconitzava Obama ha quedat reduït a la implantació dels WC unisex a la Casa Blanca.

En política internacional ha accentuat els problemes en quedar fora de joc de l’Orient Mitjà,  i enfrontar-se a dos aliats històrics, Israel i Turquia. La seva política ha exacerbat i prolongat la guerra de Sirià, jugant malament tantes cartes simultànies que al final ja no ha sabut a què apostava. Ha portat a Europa a un enfrontament amb Rússia, un aliat complementari i necessari, furgant la ferida ucraïnesa fins a fer caure per la força el règim pro rus, i portant així a un conflicte innecessari. Perquè el que ens interessava a tots era una Ucraïna neutral amb acords a tres bandes amb Rússia i la UE. El seu últim gest ho diu tot: el premi Nobel de la Pau (?) enviant un contingent de 5000 soldats, tancs i artilleria a Europa per protegir-nos de la invasió russa, una potència econòmica que el PIB d’alemanya quasi triplica.

Tot plegat, un desastre.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies