L’OPEP bombeja de nou: la seva estratègia per recuperar l’hegemonia del petroli

Se’n recorden de l’OPEP? L’Organització dels Països Productors de Petroli va causar un trauma a les economies més desenvolupades del món –és a dir, les de la OCDE- quan decidí al 1973 reduir l’oferta del petroli entre un 8 i un 9%. Això feu que els preus del cru pugessin un 400% durant el període.

Però després de deixar en evidència la inseguretat energètica que feia a Occident per primer cop vulnerable enfront el “Tercer Món”, quina importància té avui la OPEP? La seva contribució a la producció mundial de petroli va baixar molt durant les dècades que seguiren a les crisis dels 70 i 80: de produir més del 50% del petroli mundial al 1974 va passar a un 30% a mitjans de la dècada dels 80.

Producció històrica de l’OPEP (OPEC en anglès) i Estats Units. Font: http://www.wtrg.com/opec.html

Als anys 90 l’ex-secretari general de l’OPEP Fadhil J. Chalabi escrigué un article titulat L’OPEP: un obituari, on afirmava que les seves decisions ja no es prenien seriosament. Segons ell, l’organització estava condemnada a desaparèixer per la diversificació energètica, l’increment de producció dels països de la no-OPEP i canvis en les estructures dels mercats, cada cop més tendents a fer contractes a llarg termini en comptes de comprar cru al comptat.

No obstant, la contribució de l’OPEP a la producció mundial repuntà fins a situar-se entorn el 40% mundial, al mateix temps que la dels Estats Units queia en picat. Al 2001, davant una suposada situació d’inseguretat energètica, el president George W. Bush donà el vist-i-plau al “pla Cheney”, un producte de l’anomenada Energy Task Force, la comissió presidencial encarregada de dissenyar la política energètica de Bush. Composta pràcticament en la seva totalitat per persones relacionades amb el sector petroler nord-americà, l’estratègia que aprovaren per salvaguardar la seguretat energètica dels Estats Units passava per anar a buscar petroli a l’exterior. Ni intentar augmentar la producció interna ni fomentar energies alternatives. Segons investigadors com Nitzan i Bicher o Michael T. Klare, aquesta política fou responsable en bona part de l’espectacular augment del preu del petroli durant la primera dècada del segle XXI.

Preus del petroli al llarg del temps. Font: wikipedia

Quan Obama guanyà les presidencials al 2008, volgué diferenciar-se al màxim possible de les polítiques del seu predecessor, en aquell moment el president més impopular de la història dels Estats Units. La seva estratègia energètica passava per dos objectius. Com digué al 2010, passar d’una economia que funciona amb combustibles fòssils i petroli estranger a una que es basi en els combustibles de producció pròpia i energia neta.

Mentre que la segona línia d’actuació ha produït uns resultats modestos, la producció interna de petroli s’ha disparat, creixent un 70% entre 2008 i 2014. Aquest ha estat sens dubte un dels factors que expliquen l’espectacular baixada dels preus del cru: més d’un 50% des de l’estiu passat.

Increment de la produccio de petroli dels Estats Units amb Obama. Font: eia.gov

En aquest context, la OPEP ha reaccionat. Pressionada pels increments de producció dels Estats Units i Rússia, que està a punt de superar els seus rècords històrics, decidí el passat 5 de juny en la seva 167ena reunió mantenir la seva producció als 30 milions de barrils diaris.

En un context en el qual l’oferta supera la demanda (llavors per què seguir produint més petroli?), aquesta decisió s’ha d’entendre en clau no sols econòmica sino política. I és que l’OPEP és l’únic lobby econòmic del món format per Estats, de manera que les seves decisions són sempre intrínsecament polítiques.

Pel que sembla, mantenint uns alts nivells de producció, l’OPEP, capitanejada per Aràbia Saudita, vol fer front als seus principals rivals, Rússia i Estats Units. I, de pas, amenaçar a Iran, que presenta una amenaça potencial ara que sembla que les sancions internacionals que impedien exportar petroli iranià es començaran a aixecar. Amb més del 80% de les reserves de petroli mundials en el seu poder, els membres de l’OPEP saben que en una cursa de resistència tenen les de guanyar.

Reserves provades de petroli de l’OPEP enfront les de la resta del món. Font: opec.org

De fet, segons dades de l’Agència d’Informació Energètica dels Estats Units, la producció d’aquest país ja mostra signes de feblesa, disminuint lleugerament durant els primers mesos del 2015. Amb això i la recuperació econòmica mundial, es preveu que els preus del barril de petroli es tornin a situar per sobre dels 70 dòlars l’any que ve.

Segons Reuters, el ministre del petroli saudita comentà darrerament: «la demanda està repuntant. Bé! El subministrament s’està desaccelerant, oi? Això és un fet». «Pot veure que jo no estic estressat, estic content». L’OPEP, i sobre tot Aràbia Saudita, han tornat. I amb elles, la geopolítica del petroli.

Inici » Historic » L’OPEP bombeja de nou: la seva estratègia per recuperar l’hegemonia del petroli