CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’odi als pobres existeix i es diu aporofobia L’odi als pobres existeix i es diu aporofobia

L’odi als pobres existeix i es diu aporofobia

El terme aporofobia cada vegada és més utilitzat, i és que el rebuig a les persones sense diners va en augment entre la població, que els culpa de ser els únics responsables de la seva situació
SocietatZPortada IzquierdaZResto 7 August, 2015 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » L’odi als pobres existeix i es diu aporofobia

Tenen els pobres la culpa de ser-ho? Quan veiem a un pobre al carrer ens pot generar molts tipus de sentiments, tristesa, pena, i fins i tot ens pot despertar l’instint de solidaritat i les ganes d’ajudar-lo. Des de fa un temps però, part de la societat es mira els pobres des d’una altra perspectiva, amb un cert rebuig, ràbia o fins i tot odi, com si la culpa de no tenir diners sigui exclusivament seva i es converteixin així en un llast per la societat. Aquest comportament ja s’ha batejat, i es correspon al nom d’aporofobia.

De moment aquest concepte no apareix en cap diccionari, però els estudiosos de la societat ens estan advertint des de fa un temps que ens anem familiaritzant amb aquesta paraula, que cada vegada l’escoltarem més i més, i aviat serà acceptada pels acadèmics de la llengua.

El terme aporofobia és el fruit de la unió de dues paraules gregues, áporos (pobre, escàs de recursos, sense sortida) i fòbia (temor), però no és una paraula nova. La catedràtica d’Ètica de la Universitat de València, Adela Cortina, va començar a utilitzar aquest mot en la dècada dels noranta. Es va inventar aquesta paraula per definir una realitat, constatada en els seus estudis, que no tenia definició. El que volia Cortina era denunciar a aquella part de la població que discriminava als que no tenien recursos econòmics.

D’aleshores ençà molts investigadors han utilitzat aquest terme per realitzar els seus estudis de les reaccions i comportaments de ciutadans sense problemes econòmics quan estan davant d’una persona pobra, els exclosos de la societat, els anomenats ciutadans de segons, tercera o quarta categoria.

Segons informe La Vanguardia, el passat 20 de maig es va celebrar una jornada de Dret i Economia de la Universitat de Lleida (UdL) amb l’aporofobia com a protagonista. Un dels seus ponents, el professor de filosofia de la Universitat de Murcia, Emilio Martínez Navarro, va alertar que lluny de millorar aquesta realitat d’odi i rebuig cap als pobres, “l’aporofobia està augmentat al nostre país, i això és fruit de la crisi”. I afegeix que “hi ha menys feina i retallades en serveis socials, i això ha augmentat la competència per fer-se amb aquests recursos”. I conclou que aquest és el motiu pel qual una part de la població culpa avui als més pobres d’haver generat aquesta situació. I per què? Doncs perquè al no tenir recursos econòmics, aquestes persones necessitades han passat a ser vistes com a competidores sense tenir-hi dret. Cal recordar que el 14% de les persones sense casa són universitaris.

El terme aporofobia cada vegada s'està posant més de moda. Un grup de persones manifestant-se en contra de l'aporofobia

El terme aporofobia cada vegada s’està posant més de moda. Un grup de persones manifestant-se en contra de l’aporofobia

Martínez Navarro fins i tot es va atrevir a fer una comparació una mica agosarada. “És molt fàcil i còmode culpar als pobres de tots o la majoria dels mals causats per la crisi. Són els cops dels ases d’aquesta realitat, una cosa semblant, salvant les distàncies, al que va passar entre els jueus i el nazisme”.

I no és per menys, molts d’aquests estudiosos del tema estan molt preocupats per com s’està estenent aquest sentiment, i fins i tot han proposat incloure un canvi en el Codi Penal per castigar com a greu les discriminacions per estatus econòmic (igual que es fa amb les discriminacions per sexe, rasa o religió).

Quin és el perill de l’aporofobia?

El gran perill que pot generar aquest odi irracional és el fet de passar del sentiment a l’acció. Molts dels actes que han pogut passar com a racistes serien, si s’analitzés a fons el cas, atacs provocats per la fòbia als pobres. Els experts o exemplifiquen així: “si veiem una persona negra amb un cotxe de luxe o en un restaurant car no es produeix el rebuig, però si aquesta persona està tirada al carrer i no té diners, acostuma a donar-se el sentiment d’odi i menyspreu”. Segons va dir Martínez en la conferència, “resulta sarcàstic que es consideri als pobres com una amenaça del sistema econòmic, seria com acusar a les víctimes de la violència de ser els causants de la mateixa violència”.

Perquè és possible que aquest terme escandalitzi tant i es compleixi en una part tan gran de la població? Segurament ens recorda que les situacions de desemparo són, en certa mesura, responsabilitat de tots els que viuen en una situació més acomodada. Si hi ha pobresa és un signe de fracàs social, i a ningú li agrada que li diguin que no està fent bé les coses.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies