CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
I si tractéssim també de l’obra de govern? El cas de l’ energia I si tractéssim també de l’obra de govern? El cas de l’ energia

I si tractéssim també de l’obra de govern? El cas de l’ energia

Editorial 8 February, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » I si tractéssim també de l’obra de govern? El cas de l’ energia

Ara que tot just comença a replegar-se l’emoció del 6F és qüestió d’abordar coses d’importància pel present i futur immediat de l’acció de govern de la Generalitat, allò que en realitat justifica la política entesa com construir el bé comú a partir del quotidià.

Són moltes les grans qüestions que necessiten un abordatge exigent i eficient, començant per la decisiva natalitat. Com anirem endavant sense descendència?. Però ara voldríem tractar un altre aspecte molt vital: el de l’energia, que es tradueix en la nostra vida de cada dia en costos -la factura de l’electricitat- per empreses i famílies, del transport, i la contaminació i l’impacte sobre el clima i, per tant, sobre la salut

Catalunya, que havia començat molt forta amb l’energia eòlica ha anat perdent pistonada per situar-se en posicions de cua comparada amb altres comunitats autònomes, sense un especial debat sobre el perquè, ni explicació dels diferents governs.

Ara, el Govern presentarà al Parlament les bases per assolir un pacte que impulsi la transició cap a un nou model, que estableix que, el 2050 tota l’energia serà de fonts renovables. La veritat és que, un cop més, es peca de grandiloqüència, com ja s’ha fet amb la legislació sobre el canvi climàtic i tantes altres coses. Grans propòsits per a un objectiu llunyà i bromós,  i ni cinc de calaix a curt i mitjà termini, que és on es juguen de veritat els compromisos.

Més que per al 2050 ens hagués agradat que el Govern ens situés quins són els seus objectius pels horitzons fixats per la UE,  que estableixen que per al 2020 i el 2030 el consum generat per energies renovables sigui del 20% i el 27% respectivament. Catalunya té un mix de producció, on l’eòlica representa el 6,7%  la resta de renovables el 2% i la hidràulica el 12,8 %. Per tant, l’horitzó 2010 està assolit amb un 21,5% de renovables, però amb una observació gens menor. El gruix l’aporta la renovable de més antiga implementació, la hidràulica, que difícilment pot créixer, mentre que les alternatives “noves” signifiquen menys del 10%  Amb tot, el coixí és important i el país podria aspirar a millors resultats a mitjà termini que el migrat 9,7% de renovables no hidràuliques, assolit fins ara.

Però, el plantejament té una dificultat objectiva que possiblement és la raó perquè el Govern projecti la patata calenta fins al 2050: la capacitat de producció de Catalunya és superior a les seves necessitats, i necessita exportar-ne, sobretot la que té una baixa capacitat de modular la seva producció a la demanda, l’energia atòmica, que representa el 54,1% de la producció. Som un país atòmic, com França, i el nostre importador natural és Espanya. Per tant, dues conclusions són evidents. La venda d’energia a Espanya, i el fet que avançar en les renovables significa reduir les altres fonts, bàsicament les de cicle combinat i les centrals de cogeneració, que en total representen el 23,6% (11,9 i 11,7, respectivament), que són les que aporten més flexibilitat al sistema.  I això és el que hauria d’explicar-nos el govern i no fa, en els seus grans projectes: com contempla l’energia atòmica i l’excedent que genera?, i què farà per millorar la participació de les renovables sense pèrdua de la flexibilitat? Es carregarà una part  de la cogeneració i de cicle combinat per satisfer l’objectiu de la UE pel 2030? Fins a quan pensem tenir operatives les centrals nuclears? És realment sorprenent que l’oposició mantingui aquest silenci davant d’aquestes decisives qüestions.

A més curt termini, el que diu el Govern és o bé el parto de los montes, o bé la via d’escapament de sempre. Les muntanyes pareixen quan al costat de l’afirmació de la prioritat del vehicle elèctric, s’exposa que l’any passat es varen instal·lar onze estacions de recàrrega ràpida a Catalunya, onze! Un ritme frenètic, com es pot veure, i es donaran subvencions per valor de 900 mil  euros per fomentar el cotxe elèctric. És a dir, quan baixem al concret, trobem realitats de vol gallinaci.

I la via d’escapament a curt consisteix a raonar que la política energètica del govern és incompatible amb l’espanyola; com si no fos un annex d’ella ara i amb frontera, i que la solució és exercir les competències plenes en matèria d’energia, per part de les institucions catalanes en el marc de la Unió Europea. Vaja que no ho fan més bé perquè no els deixen. Tot plegat, entre el brindis al sol i una realitat més aviat pobreta.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies