CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Llums i ombres del model alemany Llums i ombres del model alemany

Llums i ombres del model alemany

Les reformes Hartz han permès que avui el país germànic no tingui atur i sigui el país més competitiu d’Europa, ara bé, aquestes reformes també han generat unes conseqüències menys desitjades
EconomiaZPortada DerechaZResto 16 March, 2016 Marc Miró i Escolà 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Llums i ombres del model alemany

Alemanya des de ja fa uns anys és considerada com el model a seguir per a la majoria de països europeus, especialment pel comportament pràcticament exemplar que presenta el seu mercat de treball i model productiu.

Alemanya té un atur al voltant del 4%, xifra molt inferior a la de països com Espanya que situa l’atur al voltant del 20%. Ara bé, Alemanya no sempre ha presentat xifres tan positives, de fet l’any 2003 Alemanya presentava un atur del 10%, xifra altíssima per l’economia germànica, i amb una economia estancada i sense perspectives de creixement en els següents anys. Però com ho va fer Alemanya per revertir aquesta situació?

L’explicació cal buscar-la en la sèrie de reformes que va iniciar el Canceller alemany del moment, el socialdemòcrata Gerhard Schröder, entre els anys 2002 i 2005 per tal d’estimular el creixement econòmic i reduir l’atur. El conjunt d’aquestes reformes són popularment conegudes com a Hartz, ja que Peter Hartz, director executiu de Recursos Humans de Volkswagen, fou el cap de la comissió que va assessorar al Govern alemany.

Principalment aquestes reformes es van centrar en el mercat laboral i en el sistema de la seguretat social. En concret, el principal objectiu fou incrementar l’eficiència de les polítiques actives d’ocupació, és a dir, establint tot un conjunt de mesures per tal que els aturats trobessin feina al més aviat possible. Ara bé, la introducció d’aquestes mesures va provocar que a la pràctica el subsidi d’atur es convertís en una renda bàsica per a llars sense ingressos ni patrimonis. Aquestes reformes van tenir un impacte immediat en el mercat de treball rebaixant la taxa d’atur de l’11% el 2005 al 7% el 2009. La crisi econòmica tingué un impacte baix en el mercat de treball alemany.

Tot i aquesta flexibilització del mercat de treball alemany i l’establiment de mesures per l’activació dels aturats, aquest impacte tan immediat no hauria estat tal si no hagués estat pels condicionants particulars que presenta Alemanya. En concret, la codeterminació en la gestió empresarial, és a dir, la participació dels sindicats en els consells d’administració de les empreses alemanyes fou clau per la contenció salarial i l’adopció de mesures de flexibilitat interna en les empreses. D’altra banda, l’existència de l’educació dual facilitar la incorporació dels joves en el mercat laboral.

L'educació dual ha estat determinant en l'alta inserció laboral dels joves alemanys

L’educació dual ha estat determinant en l’alta inserció laboral dels joves alemanys

Les ombres del Hartz

Tot i els bons resultats econòmics d’aquestes reformes, aquestes també han generat unes conseqüències menys desitjades. Els aturats han augmentat el risc de caure sota el llindar de la pobresa. A més s’han estès els contractes temporals o a temps parcial i la part dels treballadors que han de conviure amb uns salaris baixos també ha augmentat. La idea inicial de la reforma era que a partir dels coneguts popularment com a minjobs, després els treballadors poguessin excedir al mercat laboral estable, malauradament aquest procés teòricament ràpid no s’ha complert, ja que molts ocupats en aquests minijobs no han aconseguit assentar-se en el mercat laboral de forma permanent.

En conclusió, qualsevol reforma econòmica té els seus punts positius i negatius i són els polítics els que han de discernir que és el millor pel país. Ara bé, el que queda clar és que quedar-se de braços plegats en la majoria dels casos és sempre la pitjor decisió.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies