CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’independentisme s’apaga L’independentisme s’apaga

L’independentisme s’apaga

Els quatre punts principals per entendre perquè l’independentisme s’està estancant a poc a poc a Catalunya, a partir de l’última enquesta del CEO
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 5 April, 2016 Núria Vilellas Camps 4
3.67 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » L’independentisme s’apaga

L’última enquesta del CEO ha donat molt de si, i una de les qüestions que queden al descobert és que l’independentisme de Catalunya cada vegada s’està apagant més i més. Així ho va mostrar gràficament La Vanguardia amb tres mapes que il·lustraven justament aquesta situació: eleccions 2003, eleccions 2015, i el sondeig del març 2016.

L’enquesta demostra que l’espai independentista, en lloc de créixer, decreix, mentre que el sector no catalanista es duplica, el gran beneficiat és el post-iniciativa i el gran perdedor és el socialisme català.

1. Pèrdua de l’independentisme

Un primer bloc és la pèrdua de força de l’independentisme. El 2003 ERC va aconseguir 23 diputats al Parlament, mentre que CiU en va obtenir 46, això suposa que entre la suma dels dos van aconseguir 69 diputats. Certament aleshores CiU no es considerava un partit independentista, però és evident que una base rupturista havia de tenir, ja que CDC ha acabat desembocant a aquesta coalició de partits que han acabat formant amb esquerra per aquestes darreres eleccions. Aquest 2015 el bloc de Junts pel Sí (62) més la CUP (10), va permetre superar aquesta barrera independentista en 3 diputats (72).

Evolució i expectatives electorals a Catalunya. Font: CEO i La Vanguardia.

Evolució i expectatives electorals a Catalunya.
Font: CEO i La Vanguardia.

Però aquest increment no és gràcies als dos partits independentistes principals (ERC i CDC), sinó gràcies a la suma dels votants de la CUP, ja que la suma de JxSí el 2015 aconsegueix 7 diputats menys que els mateixos partits el 2003. Ara bé, després d’aquest augment del vot rupturista, segons el sondeig del CEO avui aquest bloc cauria fins als 65 diputats (56 JxSí i 9 la CUP). Això significa que entre aquests dos partits l’independentisme no creix en cap moment, sinó que ha necessitat la CUP per assolir els darreres resultats. I també que la tendència independentista és a la baixa.

2. Espai no catalanista

Hi ha un segon bloc que no assumeix el catalanisme, que està compost pel PP i C’s. El PSC, en tant que a partit diferent del PSOE no es pot englobar en aquest sector, ja que assumeix com a discurs, almenys com a relat, el catalanisme. El 2003 el PP va obtenir 15 representants al Parlament (Ciutadans encara no existia), i el 27S els partits no catalanistes van aconseguir 36 escons (11 el PP i 25 C’s). Segons el sondeig, aquests partits perdrien avui certa força (2 escons per formació) i es quedarien amb 32 diputats. Per tant, s’ha passat d’una minoria aclaparadora a ser una de les fraccions més important dins del Parlament.

3. El gran beneficiat dels canvis polítics…

El gran beneficiat d’aquest nou panorama és el post-iniciativa, que avui coneixem com a CSQP. ICV-EUiA va obtenir 9 diputats el 2003, mentre que el grup de Lluís Rabell en va aconseguir 11 el passat més de setembre. Segons el sondeig del CEO, avui obtindrien 23 diputats, és a dir, duplicarien la seva representació parlamentària.

4. … i el gran perdedor

Per contra, el gran perjudicat d’aquesta situació és el PSC, ja que ha passat dels 42 diputats el 2003, als 16 aquest 2015 i segons el sondeig actual, 15. Això és degut al fet que hauria perdut votants en favor de les altres formacions, ja que el seu sector de línia espanyolista hauria marxat al PP o C’s, el sector més catalanista hauria anat a Junts pel Sí i la part més social cap a CSQP.

Les aspiracions polítiques dels catalans

Les aspiracions polítiques dels catalans.  Font CEO i La Vanguardia.

Les aspiracions polítiques dels catalans.
Font CEO i La Vanguardia.

El 2013 el 47% dels catalans creien que Catalunya hauria de ser independentista. El 2014 aquesta voluntat va perdre 5 punts, fet que es repetiria el 2015. Enguany de moment l’independentisme ha perdut pistonada respecte a l’any passat en un 1,5%, per la qual cosa tot apunta que la voluntat rupturista s’anirà mantenint en aquestes xifres, molt allunyades de la majoria absoluta.

La conseqüència de què l’espai independentista decreixi, que augmenti l’espai no catalanista, l’auge de Podem i la davallada de PSC, és un país més ingovernable per la dificultat de construir consensos i acords, on hi ha més grups i més petits, i per tant tot, està més polaritzat.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies