CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’Europa més decadent L’Europa més decadent

L’Europa més decadent

La crisi dels refugiats està portant Europa a la histèria col·lectiva: controls a les fronteres de la zona Schengen, braçalets identificatius, portes vermelles o la confiscació de béns en són algunes conseqüències
EuropaZPortada IzquierdaZResto 28 January, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » L’Europa més decadent

Europa està en constant moviment de refugiats, que no paren d’arribar a l’espera de ser reubicats en algun país o altre. Per aquest motiu aquesta setmana els governs europeus han iniciat els tràmits per prolongar els controls fronterers de la zona Schengen per l’allau de demandants d’asil i també per l’amenaça terrorista. En les setmanes que portem de gener ja han entrat a Europa, només per Grècia, 30.000 refugiats, i si els centres de registre de refugiats del país hel·lènic i Itàlia, i l’acord amb Turquia per frenar les sortides no donen fruits, s’ha hagut d’arribar a mesures més radicals.

De moment aquesta decisió ja ha creat força rebombori, ja que es tracta d’un fracàs de les iniciatives europees per donar resposta al moviment de persones més gran que hi ha al continent des de la Segona Guerra Mundial. Aquests controls es podran prolongar fins a 3 vegades en períodes de 6 mesos, i sumats als 8 mesos ja autoritzats de manera excepcional, suposen un termini de 2 anys com a màxim per tenir els controls en funcionament.

Histèria col·lectiva pel repartiment, que en realitat és marginal en alguns estats

La qüestió dels refugiats a Europa comença a generar una histèria col·lectiva, però si observem els percentatges del que suposen aquests immigrants en el total dels països, veurem que només a Sèrbia (3,87%) o Suècia (1,06%) hi tenen un pes relativament significatiu. La resta d’Estats que han acollits a refugiats no els suposa ni l’1% de la seva població, i en molts casos ni tan sols apareix el percentatge, un pes marginal.

Percentatge de sirians repartits per Europa. Font: La Vanguardia.

Percentatge de sirians repartits per Europa. Font: La Vanguardia.

Reaccions exagerades: braçalets identificatius, portes tancades i confiscació de béns

Les reaccions que han tingut alguns països per acollir als refugiats van en contra de la dignitat de les persones. Gal·les i Anglaterra van repartir braçalets de color vermell entre els nous habitants per tenir dret a recollir els animals que els donaven, però d’aquesta manera se’ls pot identificar en tot moment. Tot apunta a què la societat britànica està fent una separació entre els demandants d’asil i la mateixa població, ja que també han pintat de vermell les portes dels habitatges que el Govern els ha cedit. Alguns dels demandants d’asil creuen que el braçalet els estigmatitza i els posa en una situació vulnerable. La polèmica dels braçalets ha arribat a les altes esferes, i l’empresa d’aliments que els repartia s’ha vist obligat a retirar-los.

A Gal·les i Anglaterra, quan una porta és vermella, és que hi viu un refugiat.

A Gal·les i Anglaterra, quan una porta és vermella, és que hi viu un refugiat.

L’últim cas alarmant és el que ha portat el Parlament de Dinamarca ha aprovar de manera definitiva la confiscació dels béns dels refugiats que arribin al país. Tots aquells que portin a sobre més de 1.300 € (sigui en diners o en objectes de valor), està obligat a donar-ho per poder optar als ajuts econòmics del govern. A partir d’ara, la policia ja podrà escorcollar el seu equipatge i requisar-los tots els diners.

A Dinamarca els policies ja poden confiscar els béns dels refugiats quan hagin d'entrar a la frontera.

A Dinamarca els policies ja poden confiscar els béns dels refugiats quan hagin d’entrar a la frontera.

Cal tenir en compte que als danesos que sol·liciten ajuts no se’ls aplica aquesta mateixa norma, que es va aprovar per 81 vots a favor dels 109 diputats.

Establir una barrera amb els immigrants: ferir la seva dignitat

El gruix principal dels refugiats que arriben a Europa són homes d’entre 20 i 50 anys, la majoria amb estudis, gent preparada que té una clara consciència del concepte de dignitat. I totes aquestes mesures qüestionen la dignitat de les persones, i això les torna perilloses. Abans d’acollir a algú amb unes condicions deplorables per aquest, no seria millor no acollir-lo? Acollir als refugiats però a canvi oferir-los un maltractament a la seva dignitat no arriba enlloc. Compartir l’espai, el benestar i la seguretat, és la primera opció, però no oferir-los un tracte indigne, i més quan és evident que no es tracta d’una qüestió de diners (en el cas de Dinamarca).

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies