CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’estranya guerra contra el finançament d’Estat Islàmic L’estranya guerra contra el finançament d’Estat Islàmic

L’estranya guerra contra el finançament d’Estat Islàmic

El combat contra les fonts d’ingressos d’Estat Islàmic és crucial per tal de derrotar-lo, però fins ara ha estat terriblement ineficaç. Ni s’ha atacat suficientment el negoci del petroli ni s’ha fet res per evitar que l’organització segueixi recaptant “impostos”.
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 1 December, 2015 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » L’estranya guerra contra el finançament d’Estat Islàmic

A ningú se li escapa ja que l’extracció, refinament i venta de petroli és una font crucial de recursos d’Estat Islàmic. Les rendes obtingudes d’aquesta matèria primera varien segons les fonts, però sembla que es situen entre els 1 i 2 milions de dòlars al dia.

Estat Islàmic extreu petroli a la província d’Deir Ezzor, a l’est de Síria, segons informa Financial Times. Els clients no escassegen. Centenars de comerciants arriben amb els seus camions-cisterna als centres d’extracció per transportar el cru. Compren el petroli a uns 25-30 dòlars i el revenen a entre 60 i 100. I no els cal anar gaire lluny per trobar compradors. La majoria de la producció es col·loca a la mateixa Síria i Iraq, sigui petroli cru o ja refinat a les instal·lacions d’Estat Islàmic o d’altres grups rebels. Paradoxalment, els rebels “moderats” sirians són un dels principals clients del petroli gihadista.

D’altra banda, nombrosos “emprenedors” sirians o iraquians realitzen un tràfic de petroli a l’estranger. El habitants del sud de Turquia figuren entre els seus principals clients.

De fet, tothom participa en el tràfic de petroli. En una regió desolada per la guerra i on les fonts d’energia alternatives escassegen o són simplement inexistents, el petroli és crucial pel dia a dia de la població. No solament per tal de fer funcionar els seus vehicles, sinó per generar electricitat d’ús domèstic.

Per què no s’han dut a terme més atacs aeris contra les instal·lacions?

Fins no fa massa, els raids aeris de la coalició internacional contra Estat Islàmic havien deixat relativament en pau la infraestructura petrolífera de l’organització. Les raons no estan clares. Oficialment, per a no fer més mal a la soferta població de Síria. El director de premsa del Departament de Defensa dels Estats Units, Jeff Davis, ha senyalat que “aquestes instal·lacions són encara propietat del poble siri”.

Més extraoficialment, es pensa que si es destrueix la infraestructura del petroli i conseqüentment es deixa a vastes parts de Síria i Iraq sense energia, la població es posarà en contra de la coalició, cosa que fomentarà la col·laboració dels civils amb Estat Islàmic i dificultarà la seva derrota. D’alguna manera, Estat Islàmic té presa com hostatge la població que controla. I es tracta de més de 8 milions de persones, segons Nacions Unides.

Per fi una ofensiva

Constatada la resistència que Estat Islàmic està demostrant, a finals d’octubre el Pentàgon llançà la operació Tidal Wave II, en referència a Tidal Wave (tsunami), un atac dut a terme durant la Segona Guerra Mundial contra els camps petrolífers romanesos que permetien a les tropes alemanyes seguir combatent.

El passat 15 de novembre es destruïren 116 camions cisterna aparcats vora la frontera amb Iraq. El dia 22, 283 camions més volaren pels aires. Segons informa el mateix Pentàgon, en cada ocasió els avions nord-americans avisaren als conductors i civils de l’atac imminent mitjançant el llançament de pamflets. Rússia reclama haver destruït també centenars de camions, tot i que la xifra exacta és dubtosa.

L’estratègia sembla doncs que ha canviat. “Volem que les instal·lacions d’Estat Islàmic estiguin inservibles durant més temps”, ha aclarit coronel Steve Warren, portaveu de la coalició. En el passat, de fet, els danys causats eren tan mínims que els gihadistes els reparaven, aparentment, en el termini de 48 hores.

Encara resta per saber, però, on queden ara les preocupacions per la població civil i el seu abastiment energètic.

Per la seva banda, els països de l’OPEC han decidit seguir pompejant més i més petroli, de forma que els preus segueixin la tendència a la baixa dels darrers mesos. Això també perjudicarà els ingressos d’Estat Islàmic, ja que obligarà a vendre els seus barrils il·legals més barats. Ni tan sols ISIS pot escapar a les lleis de l’economia de lliure mercat.

Atacar el petroli no és suficient

Investigadors reconeguts com David Francis i Dan De Luce han assenyalat que, en números absoluts, la primera font d’ingressos d’Estat Islàmic no és el petroli, sinó la pròpia població civil. És a dir, que com qualsevol Estat normal i corrent, ISIS fa pagar als seus “ciutadans” impostos.

Des de la recollida d’escombraries fins a l’establiment de peatges a les carreteres passant per impostos especials pels no musulmans, l’organització ha estat construint un proto-Estat capaç de mantenir-se dempeus per sí mateix.

Francis i De Luce assenyalen que es podria estar parlant, tenint en compte els 8 milions d’habitants del “califat”, d’uns 30 milions de dòlars mensuals.

Estat Islàmic, així doncs, podria mantenir la seva economia de guerra encara que es quedés sense els recursos petrolífers. La seva clau és l’administració de territori. Això significa, malauradament, que el grup només es pot vèncer d’una manera: llançant una guerra convencional de conquesta.

La coalició internacional ha de considerar no sols el petroli sinó la base territorial d’Estat Islàmic a l’hora de redefinir la seva estratègia. Es doncs més necessari que mai un acord per eliminar l’organització sobre el terreny, tal i com es proposava fa uns dies en la “Gran Estratègia” per a Síria. La inacció d’Occident, que inclús després dels atemptats de Paris no s’ha compromès més activament amb la derrota de l’organització, és exasperant i fa perdre un temps valuosíssim.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies