CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’Estat del terror un any després: cinc elements clau per entendre l’Estat Islàmic avui L’Estat del terror un any després: cinc elements clau per entendre l’Estat Islàmic avui

L’Estat del terror un any després: cinc elements clau per entendre l’Estat Islàmic avui

En el primer aniversari de la seva proclamació, en quina situació es troba l’Estat Islàmic, i quines perspectives hi ha de derrotar-lo?
MónResearchZResto 3 July, 2015 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » L’Estat del terror un any després: cinc elements clau per entendre l’Estat Islàmic avui

A començaments de juliol del 2014, Abu Bakr al-Baghdadi pronuncià un discurs a Mossul on proclamà que els territoris conquerits pel grup terrorista ISIS es convertien en un califat: naixia l’Estat Islàmic. Aquesta organització es distingeix per combinar elements propis d’un Estat (compta amb una administració que imparteix justícia, per exemple) amb d’altres característics del terrorisme convencional (recorre freqüentment a atacs suïcides allí on no controla territori). Tal combinació ha demostrat ser terriblement efectiva pels propòsits del grup, i ha portat nombrosos maldecaps a la comunitat internacional.

Un any després, la guerra segueix el seu brutal curs amb la complicació afegida que es tracta cada cop més d’un conflicte internacional, cosa que exigeix una resposta igualment internacional. Quin balanç es pot fer de la situació, i quines opcions hi ha per a derrotar a l’Estat Islàmic?

1. Tot i perdre territori, l’Estat Islàmic no afluixa la pressió a Iraq i Síria

El coronel de l’exèrcit dels Estats Units Steve Warren, portaveu habitual del Pentàgon, ha recentment destacat que els jihadistes han perdut una quarta part del territori que ocupaven en el seu punt de màxima expansió.

Tot i que sobre un mapa es pot constatar com les paraules del coronel són certes, durant els darrers mesos l’Estat islàmic ha llançat un parell d’ofensives que han demostrat la seva vitalitat. La primera fou l’assalt a Ramadi, a uns 100 kilòmetres a l’oest de Bagdad. El primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, anuncià pomposament el 25 de maig que la recuperarien “en dies”, però l’ofensiva no tingué, un cop més, l’èxit esperat.

mapa Estat Islàmic

Mapa que mostra els territoris ocupats i perduts per l’Estat Islàmic fins a l’abril del 2015 (últimes dades disponibles del Departament de Defensa dels EUA). Font: BBC

Un mes més tard, l’Estat Islàmic perpetrà un brutal atac contra la ciutat de Kobane, en territori sirià i fronterera amb Turquia. No està clar si els jihadistes tenien intenció d’ocupar la ciutat, en mans dels guerrillers kurds, o tan sols sembrar-hi el pànic. L’Observatori Sirià per als Drets Humans situà en 200 els civils morts en una cadena d’atacs suïcides dels combatents islamistes. Finalment les forces kurdes re-asseguraren la ciutat. En aquesta regió l’Estat Islàmic ha patit diverses derrotes severes darrerament, però encara té capacitat ofensiva. A més, segueix avançant en altres regions de Síria, com demostra la captura de Palmira.

2. L’organització té un prestigi creixent entre els islamistes d’arreu del món

L’Estat Islàmic ha reivindicat l’autoria de nombrosos atacs lluny del seu nucli d’operacions a Iraq i Síria. També ha aconseguit la fidelitat de nombroses organitzacions similars de dimensions menors i ha guanyat un enorme prestigi entre els islamistes radicals d’arreu del món, que han comès varis atemptats a Europa occidental en nom de la Jihad.

El mapa elaborat pel IHS Jane’s Terrorism and Insurgency Centre mostra els 3.097 atacs reivindicats per l’organització a tots els països on té presència. Nigèria en resta exclosa perquè tot i que Boko Haram ha jurat fidelitat a l’Estat Islàmic, el territori que ocupa encara no ha estat incorporat com a “província” del califat (wilaya en àrab).

wilayat

Mapa que mostra els atacs de l’Estat Islàmic repartits per les seves províncies o “wilayes” (click sobre la imatge per ampliar). Font: IHS Jane’s Terrorism and Insurgency Centre

A més, l’Estat Islàmic ha despertat molta atracció allí on no té presència territorial, incloent molts països europeus. Un estudi del International Centre for the Study of Radicalisation and Political Violence de Londres apunta a que actualment hi ha a les files de l’Estat Islàmic 20.000 combatents provinents d’una vuitantena de països. La CIA estima en 31.000 el numero total de reclutes de l’Estat Islàmic.

mapa combatents ei

Origen dels combatents estrangers de l’Estat Islàmic. Font: BBC, ICSR.

3.La política dels Estats Units per a fer-li front ha estat fins ara ineficient

Estats Units ha dedicat 2.800 milions de dòlars en la campanya de bombardejos aeris que inicià a l’agost de 2014, realitzant més de 2.600 atacs a Iraq. Les forces de la coalició que lidera (amb Aràbia Saudita, Jordània, Bahrain, Qatar i els Emirats Àrabs Units) també han atacat l’Estat Islàmic en 1.600 ocasions en sòl sirià. A més, hi torna a haver 3.500 soldats nord-americans a Iraq per tal d’entrenar les tropes d’aquest país. En el transcurs d’un any, Foreign Policy calcula que s’han mort uns 10.000 jihadistes.

No obstant, l’exèrcit més poderós del món i el d’un país –l’Iraq- al qual el primer entrenà i dedicà, segons Globalsecurity, 20.000 milions de dòlars han estat incapaços de vèncer a l’Estat Islàmic.

atacs aeris

Principals atacs aeris de la coalició liderada pels Estats Units contra l’Estat Islàmic. Font: BBC

Estats Units sembla que finalment ha après la lliçó d’Orient Mitjà i aquest cop no ha enviat tropes terrestres. Però la seva nova estratègia de laissez-faire als seus aliats regionals tot proveint-los suport logístic, financer i aeri no acaba tampoc de funcionar. Obama encara està pagant les conseqüències de la desastrosa política àrab dels presidents Bush pare i fill. L’exèrcit iraquià ha demostrat ser totalment incapaç i estar ple de corrupció (fet provinent de la sectària presidència d’Al-Maliki entre 2006 i 2014). Els comandants nord-americans, per la seva banda, s’han mostrat confosos en moments clau com la caiguda de Ramadi al passat maig. En definitiva, la solució ràpida al conflicte que voldrien els nord-americans no existeix.

4. La guerra contra l’Estat Islàmic no es pot entendre sense la geopolítica regional

L’origen de l’Estat Islàmic es troba en la invasió nord-americana d’Iraq al 2003. Llavors, molts partidaris del dictador Saddam Hussein, que formaven part de la minoria sunnita iraquiana, iniciaren una resistència contra les forces d’ocupació. La democràcia que instauraren els Estats Units conduí a la majoria xiïta al govern, fet que empitjorà la tensa situació. Al 2005 s’inicià una guerra civil entre xiïtes i sunnites, mentre els nord-americans tractaven de recuperar el control efectiu del país.

A l’Estat islàmic, format per milicians sunnites, combaten encara nombrosos elements de les antigues forces de Saddam. Iran, la principal potència xiïta i arxi-enemic de Saddam, té especial interès en mantenir el règim iraquià controlat pels xiïtes. Mentre, Aràbia Saudita, primera potència sunnita, veu amb temor un Iraq fort aliat amb l’Iran. A Síria, l’Iran està també molt interessat en assegurar el règim d’Al-Àssad, recolzat per la minoria xiïta (de la variant alauita) d’aquest país. Així doncs, l’Iran busca millorar la seva posició geopolítica a la regió mentre que Aràbia Saudita ho vol impedir a tota costa.

abdullah and Ahmadinejad

Trobada al 2007 entre el president iranià Mahmoud Ahmadinejad i el rei Abdullah d’Aràbia Saudita. Foto: AP

Aràbia Saudita, principal instigadora històrica de l’islamisme radical sunnita, es troba ara amb un doble problema: d’una banda, si no participa activament en la lluita contra l’Estat Islàmic, serà acusada de col·laboració amb el terrorisme, perdent credibilitat com a Estat. D’altra banda, si no es frena la seva expansió, l’Estat Islàmic pot restar legitimitat i posar en perill la dinastia saudita a la seva pròpia casa.

5. La derrota de l’Estat Islàmic ha de venir dels Estats musulmans i la mediació nord-americana

Per primer cop, els dos antagonistes històrics del món musulmà, la sunnita Aràbia Saudita i el xiïta Iran, tenen un interès comú: derrotar l’Estat Islàmic. Les dues potències estan fent fins ara la guerra pel seu compte, i fins i tot s’enfronten indirectament al Iemen. No obstant, per liquidar l’Estat Islàmic és plausible que necessitaran cooperar mútuament. En aquesta situació, el rol d’Estats Units hauria de ser el de mediador entre Riad i Teheran. Washington hauria d’aprofitar alhora les històriques bones relacions que manté amb els saudites i l’acostament a l’Iran a través de les actuals negociacions sobre energia nuclear.

La fi de l’Estat islàmic ha de passar, doncs, per un compromís regional a l’Orient Mitjà. Aconseguir-lo és extremadament complicat degut a les complexíssimes relacions entre Estats tan diferents com Iran, Aràbia Saudita, Israel o Síria. Però Estats Units, l’únic que manté relacions amb quasi bé tots ells, pot ajudar a unir-los en la lluita per una causa comuna. El que passi després dependrà exclusivament dels països de l’Orient Mitjà.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies