CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’esgotament dels cascos blaus L’esgotament dels cascos blaus

L’esgotament dels cascos blaus

Un seguit d’escàndols i problemes han posat en evidència recentment la manca d’efectivitat de les Operacions de Manteniment de la Pau de l’ONU. Les missions dels cascos blaus arrosseguen problemes sistemàtics que les successives reformes no han acabat d’eradicar. I en el moment actual, solucionar-los es presenta més difícil que mai.
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 9 October, 2015 Joan Prats i Amorós 2
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » L’esgotament dels cascos blaus

En els darrers mesos, un seguit d’escàndols han sacsejat els cascos blaus, els guardians de la pau de Nacions Unides.

Seguint a Somini Sengupta, corresponsal de The New York Times a l’ONU, els fiascos de les seves Operacions de Manteniment de la Pau (OMP, o peackeeping en anglès), s’han estès darrerament pel món sencer.

A Darfur (regió de l’oest del Sudan en guerra interna des del 2003), els soldats de Nacions Unides han estat atacats en el marc de la missió UNAMID tan pels rebels com per tropes governamentals (és a dir, per un Estat membre de la mateixa organització que ha establert la missió). No es pot dir, doncs, que la zona estigui precisament pacificada ni el conflicte resolt després de 7 anys del llançament de la missió.

Al nord de Mali (zona gris, fóra del control de qualsevol Estat des que els islamistes i el MNLA s’hi varen fer forts cap al 2011), els cascos blaus de la missió MINUSMA han patit 42 baixes en els darrers dos anys. El més xocant no és el numero de víctimes –a la guerra la gent mor- sinó el fet que l’activitat rebel de la zona posa en risc el mateix avituallament de les bases!

Als Alts del Golan, aquella zona ultra-sensible entre Israel i Síria, els homes de la UNDOF (missió que s’eternitza des del 1974 després de la Guerra del Yom Kippur) estan retirant els seus punts d’observació per la pressió que reben dels milicians del front al-Nusra, una organització afiliada a al-Qaida.

Mapamundi que mostra les actuals OMP. Font: Nacions Unides

Mapamundi que mostra les actuals OMP. Font: Nacions Unides

Més exemples? Les tropes a la República Central Africana (missió MINUSCA) han estat acusades d’abusos sexuals a població civil, els soldats a Haití (MINUSTAH), de portar amb ells una epidèmia de còlera que causà la mort de milers de haitians, els homes a la República Democràtica del Congo (MONUSCO), de l’assassinat de població local i més abusos…

Quasi 60 anys després de la primera missió de pau al canal de Suez per la la famosa crisi entre Egipte, Israel, França i el Regne Unit (1956), les OMP travessen un dels moments més complicats de la seva història.

Senzillament, les amenaces a la pau i la seguretat, com si fossin focs, apareixen més ràpid del que els bombers blaus poden extingir. I per dificultar encara més les coses, els bombers no compten amb les armes adequades per combatre’ls.

Lentitud a l’hora de desplegar-se, equipament i formació inadequades, manca de bones fonts d’intel·ligència o poca implicació amb els problemes locals són algunes de les acusacions freqüents contra els cascos blaus. Cal recordar, però, que aquestes tropes no són soldats d’elit, sinó que provenen majorment d’exèrcits mitjana o escassament preparats de països en desenvolupament.

Si bé els Estats Units són el primer país en donatius pel manteniment de la pau (8.270 milions de dòlars, una quarta part del pressupost dels cascos blaus), els majors contribuïdors en efectius eren, al 30 d’agost, Bangladesh, Etiòpia, l’Índia i Pakistan. Aquests països acusen a Washington d’utilitzar-los com a carn de canó.

No és tracta d’una “crisi d’identitat”, com Somini Sengupta denuncia, però si d’una conjuntura crítica que requereix d’accions decidides.

Nacions Unides, i més particularment les OMP, ja han travessat en el passat greus crisis, la més important de les quals a mitjans de la dècada dels 90 (recorden Srebrenica?). Des de llavors s’han intentat reformar varies vegades (veure “Un Programa de Pau” al 1995, o el “Informe Brahimi” del 2000). No obstant i a la llum dels fets, les reformes han estat insuficients.

El problema de realitzar la tan necessària reforma en profunditat radica, entre d’altres, en el fet que el món és molt més complicat avui que a l’any 2000. Enmig del caos general i les dificultats econòmiques, que porten a les principals potències a centrar-se en la protecció dels seus interessos més vitals, qui se’n recordarà de la MONUSCO, la MINUSCA o la MINUSTAH?

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

  • popo

    25 November, 2015 #2 Author

    popopopooopopopop

    Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies