CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’escolarització a Llatinoamèrica, segons l’anàlisi d’UNICEF i UNESCO L’escolarització a Llatinoamèrica, segons l’anàlisi d’UNICEF i UNESCO

L’escolarització a Llatinoamèrica, segons l’anàlisi d’UNICEF i UNESCO

Pocs nens i nenes d’Amèrica Llatina i del Carib gaudeixen d’estudiar a una escola i molts entren amb retard, segons confirma l’estudi que ha realitzat l’Institut d’Estadística de la UNESCO junt amb UNICEF
SocietatZResto 22 abril, 2015 Andrea Ripoll Estruch 0
0 / 5 (0 votos)

Inici » Historic » L’escolarització a Llatinoamèrica, segons l’anàlisi d’UNICEF i UNESCO

Pocs dels nens i nenes d’Amèrica Llatina i del Carib amb edat per ingressar al nivell d’educació primària cursen actualment el que els hi pertoca. Un total d’1,7 milions de nens amb edat d’assistir a l’educació inicial no estan cursant ni educació inicial ni primària. Aquesta xifra representa un 15,7% del total dels nens de 5 anys, com es mostra en l’anàlisi realitzada per l’Institut d’Estadística de la UNESCO junt amb UNICEF.

Entre el 2002 i el 2008 es va incrementar a un 21,6% la quantitat d’estudiants que cursaven educació inicial. Aquest aspecte significa que durant aquest temps s’han incorporat més de 3,6 milions de nens i nenes a les aules. Per cada 100 estudiants d’aquesta edat, 17 no han cursat educació inicial; 71 inicien la primària havent assistit l’any anterior a educació inicial; i 12 han iniciat la primària abans de l’edat normativa.

El cas de Bolívia

L'accés al sistema educatiu a l'educació inicial i primària: el cas de Bolívia. Institut d'Estadística de la UNESCO, i UNICEF

L’accés al sistema educatiu a l’educació inicial i primària: el cas de Bolívia. Institut d’Estadística de la UNESCO, i UNICEF

L’estudi presta especial importància a la situació d’escolarització dels nens i nenes de 5 i 6 anys de Bolívia, ja que mostra una situació freqüent en tota la regió. La primera barra del gràfic anterior representa a la població de 5 anys en la qual es destaca el 31% de nens i nenes que no assisteixen a l’escola l’any 2008.

D’altra banda, la barra inferior mostra que el 31% de cada 100 estudiants de 6 anys, edat que s’inicia l’educació primària, està cursant l’educació inicial. En aquest sentit, l’estudi demostra que molts nens no comencen l’escola fins als 6 anys, és a dir, amb retard.

No solament existeixen les barreres econòmiques

L’estadística de la UNESCO i d’UNICEF demostra els obstacles que agreugen l’exclusió social dividint-los en quatre aspectes: econòmics, culturals, d’oferta escolar i de gestió del sistema.

Les influències més altes respecte a l’exclusió social són aquelles que fan referència als obstacles polítics, financers o tècnics de l’oferta del sistema educatiu, el qual engloba el finançament insuficient o tenir una oferta educativa escassa, inadequada o burocratitzada, entre d’altres. Una altra gran influència és aquella que fa referència a les barreres socioculturals: les males representacions del dret de l’educació.

Respecte a l’oferta escolar, s’analitzen barreres materials, pedagògiques i simbòliques. En aquest àmbit, s’engloben des de les escoles que no gaudeixen de recursos materials suficients o bàsics, fins a aquelles escoles que toleren i generen mecanismes de segregació.

L’economia té un paper fonamental en el dret de l’educació i en aquest àmbit destaca la restricció de recursos de les famílies. Principalment per patir una insuficiència d’ingressos per a la subsistència i la dificultat d’afrontar costos d’escolarització.

Treball Infantil, protagonista en l’exclusió social

Percentatge de nens i nenes de 5 a 14 anys que estan en situació de treball infantil, i percentatge que assisteix a l’escola, pel nivell educatiu del cap de la llar i per país:

Institut d'Estadística de la UNESCO, i UNICEF

Institut d’Estadística de la UNESCO, i UNICEF

Respecte al gràfic anterior, l’anàlisi conclou la relació que hi ha entre el treball infantil i el nivell educatiu dels pares o dels caps de la llar. Els nivells més alts de participació laboral es presenten en nens i nenes que tenen caps que han tingut un accés menor a l’educació formal. A Brasil, Colòmbia i Mèxic per cada nen treballador que prové d’una llar amb alt nivell educatiu, hi ha 3,5 nens treballadors que provenen de llars amb baix nivell educatiu. A Bolívia, en canvi, la relació és d’1 de cada 5.

Si s’observa el gràfic, es poden diferenciar amb claredat dues varietats de països: Colòmbia i Mèxic; i Bolívia i Brasil:

Per una banda, a Colòmbia i a Mèxic, els nens i nenes de sectors més exclosos de la societat són els que treballen i no van a l’escola. Mentre que a la resta de la població els nens i nenes que treballen continuen assistint a l’escola, però amb una situació de risc alta. Per altra banda, la majoria de nens i nenes de Bolívia i Brasil estan involucrats a treballs infantils, independentment del seu origen socioeconòmic, i assisteixen a l’escola. Gairebé sempre però, amb situació de risc.

L’origen dels nens i nenes és un factor determinant per a la seva educació. No només per la insuficiència econòmica de les famílies, sinó que també la integració del nen o nena al món laboral. La UNESCO i UNICEF mostren en aquest estudi possibles estratègies per fer front a aquesta desarticulació de l’educació a Amèrica Llatina i al Carib.

Andrea Ripoll Estruch

Periodista. Redactora de CatDiàleg. Per a mi el periodisme és el conjunt de persones que ens ajudem a transformar un impuls centrífug en un treball per mirar millor la realitat.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies