CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
“L’escola concertada no està amenaçada” “L’escola concertada no està amenaçada”

“L’escola concertada no està amenaçada”

El nou director general d’Atenció a la família i comunitat educativa, Jordi Miró, ha explicat a Catdiàleg el panorama actual de l’educació a Catalunya. Entre altres coses ha destacat la manca de polítiques públiques clares al voltant de la família
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 7 June, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » “L’escola concertada no està amenaçada”

El passat mes de gener el govern de la Generalitat va nomenar com a nou director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa a Jordi Miró i Meix. Miró i Meix havia estat director general de Relacions laborals i Qualitat en el Treball des del 2013, i prèviament ho havia estat de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP). Tot i així, és funcionari de la Generalitat des del 1985, i ha prestat serveis en diversos departaments, d’entre els que destaquen Presidència, Justícia i Governació, a més de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Miró i Meix ha accedit a parlar amb Catdiàleg per explicar-nos les tasques que es disposarà a fer mentre ocupi aquest nou càrrec.

Quines són les mesures i accions principals que durà a terme des del seu nou càrrec?

El principal objectiu és el desplegament d’un sistema educatiu inclusiu i d’atenció a la diversitat, tal com ha quedat recollit en el Pla de Govern.  A més, hi ha l’aplicació del Pla de Xoc en l’àmbit de l’ensenyament; així, l’augment dels recursos destinats a les beques menjador i les actuacions al respecte són una realitat que es veurà implementada el proper curs 2016-2017, donant compliment a la recent Resolució aprovada pel Parlament de Catalunya com a resultat del Ple monogràfic sobre emergència social.

Complementàriament, i sempre que la durada de la legislatura ho permeti, no renunciem a introduir millores normatives en l’àmbit de la gestió dels menjadors escolars i en la regulació del transport.

També seguim treballant en la millora i l’actualització dels diversos protocols de prevenció, detecció i intervenció al voltant de la convivència en els centres, i en l’ampliació del nombre de plans educatius d’entorn, així com de la presència del Servei Comunitari en l’àmbit de la secundària.

Per últim, la potenciació dels recursos de comunicació amb les famílies via internet (web Família i Escola) o presencialment (relacions amb les federacions d’AMPA), així com dels recursos pedagògics en xarxa (xtec) tindran igualment un paper destacat en els projectes i en el dia a dia de la direcció general.

Per culpa de la crisi de natalitat el curs vinent es tancaran una setantena d’aules de P3, i segurament en els propers anys veurem com es repeteix aquest procés en cursos de primària i secundària. De quina manera creu que pot afectar aquesta crisi de fills al sistema educatiu?

Tot i que l’establiment de l’oferta escolar en funció de les necessitats no és un tema que depengui de la meva direcció general, és innegable que l’evolució de la natalitat afecta el sistema educatiu en el seu conjunt. De cara al curs vinent, per exemple, la disminució de sol·licituds per a P3 ha obligat a redimensionar l’oferta de grups, però en la secundària ha succeït exactament el contrari, ja que s’ha hagut d’incrementar el nombre de grups inicialment previstos.

Lògicament, el conjunt del sistema haurà de tenir la necessària flexibilitat per a poder-se adaptar a aquesta realitat de la natalitat, sense que en resultin perjudicades ni la qualitat que s’ofereix ni la llibertat d’elecció per part de les famílies.

La família és la cèl·lula principal de tot el teixit humà de la societat. Creu que aquesta importància està reconeguda en la situació actual?

El nostre país està mancat de polítiques públiques clares al voltant de família no només en l’àmbit educatiu, sinó també en el món laboral, del consum, de la fiscalitat, etc.

És una mancança que ve de lluny i segurament que obeeix a raons molt diverses. Aquestes polítiques cada dia aniran apareixent com una necessitat més i més evident, i caldrà construir-les i promoure-les amb el màxim consens social i polític possible.

Què en pensa de la decisió del Departament d’Ensenyament de limitar els punts per germà que fins ara tenien les famílies de més d’un fill per escollir centre educatiu?

Aquesta afirmació és incorrecte, ja que no s’ha portat a terme cap mesura en aquest sentit. La novetat introduïda en la Resolució de la preinscripció en els ensenyaments obligatoris per al curs 2016-17 només afectava els alumnes que passaven de primària a secundària en entorns on s’havia de concretar com operava la figura del centre adscrit.

Aquest canvi es va portar a terme a requeriment del Síndic de Greuges, que havia acceptat la queixa de diversos grups de famílies en cursos anteriors.

La nova formulació de la puntuació va ser exposada a les diverses Federacions d’AMPA que configuren la taula del sector, i també es va explicar personalment a alguns grups de pares i mares que creien que en sortirien perjudicats.

Un cop tancat el procés de preinscripció, no tan sols no hi ha hagut cap queixa, sinó que fins i tot hem rebut per part d’aquest grup de pares i mares el reconeixement que els seus temors no tenien fonament, i que tots els seus fills han pogut entrar al centre sol·licitat.

Aquesta suposada discriminació cap al fill únic, no genera més aviat una nova discriminació pels fills petits de famílies nombroses o de més d’un fill?

No hi havia cap discriminació cap al fill únic, ni hi ha ara cap discriminació pels fills petits de famílies nombroses o amb més d’un fill. El que es produïa era una competència excessiva i que no tenia justificació.

La situació és la següent:

Quan un centre de primària té adscrit un únic centre de secundària, aquesta ja està dimensionat per tal d’acollir tots els alumnes que li poden venir de la primària en el canvi d’etapa. Igualment, si un únic centre de secundària té adscrit més d’un centre de primària, també està dimensionat per a acollir els alumnes que li vindran de primària com a resultat d’aquesta adscripció.

La problemàtica es produïa quan hi havia una adscripció múltiple entre diversos centres de primària respecte de diversos centres de secundària.

Fins al curs anterior, una determinada interpretació de la normativa estatal poc clara permetia que els punts per a germà els pogués generar un germà més petit que encara no era a la secundària, i que no estava escrit enlloc que en el seu moment acabés anant al mateix centre de secundària que el germà gran. Aquesta situació produïa un excés de competència per a les famílies que efectivament ja tenien un altre fill al centre de secundària, així com a les famílies que només tenen un fill per a accedir a la secundària (que no vol dir que no tingui més fills, més enllà de la secundària, o menors de 3 anys).

La nova regulació només permet utilitzar els punts del germà quan ja hi ha un germà més gran efectivament inscrit al centre de secundària que s’adscriu unívocament a un únic centre de primària.

Degut a la dimensió humana que té, com pensa que s’hauria de tractar l’assignatura de religió des de l’escola pública?

Quan les famílies formulen la sol·licitud de preinscripció, poden assenyalar si desitgen que els seus fills rebin formació religiosa.

En els tres darrers cursos (2014-15, 2015-16, i 2016-17), el percentatge de famílies que ho demanen es manté estable al voltant del 28% de les preinscripcions presentades.

Aquestes peticions són ateses en el marc dels acords existents amb les diferents confessions religioses.

Si el Parlament acaba aprovant retirar els concerts educatius a l’escola diferenciada, de quina manera se’ls hi podrà donar resposta als pares dels alumnes que volen optar per aquest tipus d’educació?

En els darrers debats parlamentaris ha quedat ben clar que la Llei d’Educació de Catalunya, aprovada l’any 2009 amb un amplíssim acord parlamentari, és el marc legal que ningú discuteix, i en el qual se situen els concerts educatius existents. Per tant, no hi ha en l’horitzó cap amenaça per a aquests concerts.

La constitució reconeix el dret dels pares a escollir l’educació que volen pels seus fills. Aquesta mesura seria inconstitucional?

Insisteixo. Els concerts educatius als quals vostè fa referència troben la seva empara legal en la vigent Llei d’Educació de Catalunya i, per tant, només en la hipòtesi d’una modificació d’aquesta llei podria trobar encaix la desaparició d’aquests concerts. Si aquesta improbable hipòtesi s’arribés a donar, seria llavors el moment, per part de qui ho considerés oportú, de plantejar la inconstitucionalitat concreta d’una acció d’aquestes característiques.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies