Les quatre coses que has de saber sobre els Papers de Panamà

Fa poc més d’un any una font anònima es va posar en contacte amb el diari alemany Süddeutsche Zeitung i li va entregar 11,5 milions de documents interns d’un dels despatxos més importants d’advocats especialitzat en la creació de societats anomenades ‘offshore’, Mossack Fonseca, que es troba a Panamà (concretament el cinquè més gran del món). Aquestes societats offshore són companyies de titularitat anònima, registrades en algun país en el qual no realitzen cap activitat econòmica, a les que se sol recórrer per ocultar patrimoni, blanquejar o evadir impostos.

El diari alemany va compartir la informació amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), i des d’aleshores més de 370 periodistes d’un centenar de mitjans de comunicació de 76 països diferents treballen per desxifrar, un per un, tots els documents filtrats i la informació que s’hi amaga. Els documents abasteixen 40 anys de feina de la firma panamenya, des del 1977 fins al 2015, i s’hi inclouen correus electrònics, comptes bancaris, bases de dades, passaports i registres de clients del despatx, i revelen informació de 214.488 societats offshore de 200 països diferents. Segons Mossack Fonseca no es tracta d’una filtració interna, sinó d’un atac cibernètic “limitat” contra la privacitat.

A continuació, les quatre coses que has de saber sobre els papers de Panamà:

1. Els Papers de Panamà són només una petita fracció del problema

Si bé és cert que aquesta és la filtració més gran de la història (11,5 milions de documents), tan sols representa una petita fracció del problema. Al món hi ha més de 70 paradisos fiscals, i cada un d’aquests té diversos despatxos o empreses d’aquest tipus. Mossack Fonseca és només una de les quatre empreses més grans de Panamà, i això significa que encara en té tres per davant seu i que hi ha 70 països més que poden contenir encara més informació d’aquesta índole. El que s’ha trobat mou de l’ordre de set bilions d’euros, és a dir, l’equivalent a set vegades el Producte Interior Brut (PIB) d’Espanya en un any.

Encara són molts els paradisos fiscals del món.

2. No tot és negatiu i il·legal

Entre els Papers de Panamà podem distingir dos tipus de negoci diferents. El primer són els negocis amb els bancs o les grans empreses (com les de l’Ibex), que tenen un caràcter legal perquè la legislació del país els hi permet realitzar aquest tipus de negocis. De fet, els països han tendit a facilitar cada vegada més aquestes pràctiques. Avui en dia, les empreses de l’Ibex tenen una tercera part més d’empreses en paradisos fiscals d’abans de la crisi, i aquest fet ho saben els estats, la Unió Europea i tothom.

En aquesta trama hi ha implicats diversos caps d’estat, polítics, persones poderoses i famosos.

El segon bloc el formen les persones que tenen comptes i negocis en aquest tipus de paradisos, no per pagar molt o molt poc, sinó per no pagar gens i poder evadir els impostos. I aquest plantejament sí que són plenament il·legals. En aquest punt hem conegut noms com el de Pedro Almodóvar, però també hi apareixen noms de traficants de narcòtics. El problema afegit d’aquests paradisos és que són mecanismes de blanqueig de diners, i per tant tots els tipus de tràfics (armes, dones, drogues…) els utilitzen per realitzar els seus negocis.

3. Operar en tercers països per poder guardar els diners allà legalment

Una altra de les alternatives, també legals, és operar en tercers països. Per exemple, si un empresari té tres empreses repartides pel món i la seva central està a Espanya, li pot sortir a compte tenir una empresa fiduciària en un paradís fiscal i tenir els diners allà, de tal manera que mentre no els porti cap a Espanya no passaria res, i podria anar engrandint els diners d’allà. Segons va fer públic l’Agència Tributària Espanyola, els contribuents han aprofitat l’amnistia fiscal de Montoro per repartir el patrimoni procedent en la seva majoria de paradisos fiscals, i per tant, moltes d’aquestes companyies offshore ja podrien estar regularitzades.

4. Paradisos fiscals “amagats”

Hi ha tot un seguit de paradisos fiscals que no estan qualificats com a tal. El cas més clar és el de les Illes del Canal o Illes Anglonormandes, com Guernsey i Jersey, o com Gibraltar. També hi ha països que tenen alguns aspectes concrets dels paradisos fiscals, com la City de Londres, que en determinades operacions funciona com un d’aquests paradisos, o Mònaco o Luxemburg, que sota mà funcionaven com a paradís fiscal perquè oferia tractes preferents a les grans empreses que es localitzaven allà.

Inici » Historic » Les quatre coses que has de saber sobre els Papers de Panamà