CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les múltiples crisis de la Xina Les múltiples crisis de la Xina

Les múltiples crisis de la Xina

La crisi de la borsa xinesa preocupa en extrem a economistes, empresaris i inversors. No obstant, no és l’única crisi que ha d’afrontar la Xina. Quins són aquests altres problemes? Els podrà suportar el govern del Pequín si l’economia cau?
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 3 September, 2015 Joan Prats i Amorós 1
3 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Les múltiples crisis de la Xina

Si s’ha de destacar algun esdeveniment de l’economia mundial d’aquest estiu, és sens dubte la caiguda de les borses xineses.

La premsa ha rescatat del seu inventari –un cop més- expressions com “pànic financer”, “crisi mundial” o “terratrèmol financer”. El món està espantat i a l’aguait del que passa a la Xina, la segona potència mundial i “fàbrica del món”. Si la Xina entra definitivament en crisi, els efectes poden ser tant o més demolidors que els provocats per les entitats financeres nord-americanes al 2007.

Un cop més, la crisi de la borsa no és més que la punta de l’iceberg . És el model econòmic xinès el que realment està en crisi, com ja han apuntat la majoria d’analistes. Xina es troba definitivament en l’impàs d’una economia en desenvolupament a una de desenvolupada. És un canvi enormement profund, però no deixa de ser quelcom “natural”, una cosa que tard o d’hora ha d’arribar als anomenats “països en vies de desenvolupament”.

Però el que no és natural és el conjunt de problemes socials i polítics que envolten la Xina en aquest crucial moment. Les tensions que estan provocant, combinades amb els efectes d’una probable crisi econòmica xinesa, poden ser un còctel explosiu pel govern xinès. Quines són, però, aquestes crisis?

1. La demografia, sempre la demografia

Xina s’envelleix. Com és encara un problema de llarg termini, sol escapar dels mitjans de comunicació, però es tracta d’una crisi a càmera lenta. La seva piràmide demogràfica no pot ser més reveladora. A més, al 2028, Nacions Unides estima que l’Índia ja depassarà la Xina en termes d’habitants.

Piràmide de població de la Xina. Font: Index Mundi i CIA World Factbook

Piràmide de població de la Xina. Font: Index Mundi i CIA World Factbook

Això comportarà problemes de mà d’obra i de pensions, però també tindrà un impacte tremendament negatiu en la potència econòmica, política i militar xinesa: tota súper-potència necessita empresaris dinamitzadors de l’economia, genis en tots els camps de la ciència i treballadors manuals i soldats.

2. La migració interna: “el problema del 20%”

Xina té actualment 260 milions d’immigrants interns, és a dir, xinesos que s’han mudat d’una regió a una altra. Suposen quasi bé el 20% de la població, i malviuen a les ciutats a les que s’han traslladat des de les àrees més rurals i subdesenvolupades.

El fenomen de la migració interna a aquesta escala massiva és relativament recent, ja que abans de les reformes liberalitzadores de finals dels anys 70, els xinesos estaven constrets per un sistema anomenat hukou. Aquest limitava la seva mobilitat en un intent d’evitar desordres públics. L’obertura econòmica deixà el hukou obsolet, i ara aquests immigrants, provinents de regions rurals i pobres, encara són tractats com ciutadans de segona (a nivell tant oficial com pràctic). Evidentment, és molt fàcil que es sentin apartats pel sistema. Aquesta situació crea un perillós caldo de cultiu d’opositors a l’Establishment, que l’acadèmic Damien Ma anomena “el problema del 20%”.

3. Un règim polític rígid i al límit de la seva capacitat

La qüestió de la immigració interna no és sinó una conseqüència palpable d’un problema molt més general: la Xina és un país amb un peu en el món modern, fet a l’occidental i dominat per la democràcia lliberal; i un altre peu en un sistema autoritari, encara totalitarista en alguns aspectes. Aquesta dualitat comportarà problemes creixents a les autoritats.

Al començament, l’apertura de la Xina al món, iniciada com s’ha dit a finals dels 70, no implicava concessions civils o polítiques a la població. Ara la Xina està ja massa oberta al món com per evitar la influència del pervers capitalisme en els voluntariosos esperits dels xinesos. Dit d’una altra manera, al règim comunista de Pequín li queda molt poc espai on reformar sense posar en perill la seva posició hegemònica. Així opina l’acadèmic xinès Youwei a Foreign Affairs.

El fet de ser un règim autoritari, amb totes les implicacions que això comporta –opacitat, falta de credibilitat, corrupció, etc.- farà que governar la Xina durant els propers anys sigui cada cop més complicat. I encara més en un context d’estancament o retrocés econòmic. Autors com el politòleg i economista Adam Przeworski han comprovat com les crisis tendeixen a tenir efectes desestabilitzadors en els règims autoritaris quan els nivells de renda del país són elevats. La renda xinesa no ha parat de pujar durant els darrers anys.

4. Un context geopolític més complex

El nacionalisme és un dels pocs canals que té el règim xinès per connectar amb la seva població, però aquesta eina també pot acabar girant-se en contra seva.

Les relacions entre la Xina i els seus països veïns, sempre sensibles, són ara més delicades que mai. Recordem que la Xina manté pugnes territorials amb Filipines (aliada dels Estats Units), Vietnam, Brunei i Malàisia al sud i no es pot ni veure amb el Japó, tant per raons geopolítiques (disputa per les illes Senkaku) com per d’altres d’històriques (pes de la Segona Guerra Mundial). La Xina a més haurà de fer front a la Índia del primer ministre Modi, cada cop més assertiva en la seva política exterior, tal i com informava Catdiàleg.

En definitiva, els veïns de la Xina no li posaran les coses fàcils. Molts d’ells a més compten amb el suport dels Estats Units, que intentarà evitar que la Xina esdevingui la potència hegemònica de la regió. Això pot suposar traves comercials i polítiques a Pequín, que tinguin repercussions internes.

En definitiva, pot ser que la Xina estigui a prop d’una crisi molt més àmplia que un simple alentiment econòmic. I just en aquest decisiu moment, pot mancar de les eines per sortir-ne de la millor manera possible.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies