CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les “fissures” de la CUP i la no excepcionalitat del moment Les “fissures” de la CUP i la no excepcionalitat del moment

Les “fissures” de la CUP i la no excepcionalitat del moment

La polseguera aixecada després que els pressupostos no s’hagin aprovat deixa al descobert les principals esquerdes de l’acord d’investidura
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 9 June, 2016 Ricard Mestres 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Les “fissures” de la CUP i la no excepcionalitat del moment

El no de la CUP als pressupostos ha portat al govern de Junts pel Sí i, fins i tot a alguns sectors de la formació anticapitalista, a criticar la decisió presa pels cupaires com una traïció al pacte d’estabilitat. Certament, en els 6 mesos de govern, la CUP ha viscut algunes contradiccions o petites crisis dins del mateix partit, però no tot és culpa seva. Cal tenir en compte un parell de claus que farceixen i contextualitzen la situació actual i que porten a entendre el perquè uns van per una banda i els altres per l’altre. No podem oblidar que tan Junts pel Sí com la CUP estan jugant amb un marc que ells mateixos han construït, i són dos partits la naturalesa dels quals està molt allunyada.

Els dos embolcalls de la situació:

La independència no és una situació excepcional

El primer embolcall és de principis. El principal objectiu és arribar a un país nou a partir de la independència, i el camí per assolir-lo passa per dues mans: una força plenament inserida dins del sistema, i dins del modus de producció capitalista i la democràcia representativa, com és JxSí, i l’altre és una força que es declara anticapitalista i antirepresentativa, perquè en lloc d’exercir de representants porten les decisions a l’assemblea. Això no pot funcionar bé, perquè quan dos partits són tan oposats, només poden funcionar junts en una situació excepcional. I la independència no ho és.

Una situació excepcional és aquell fet que es pot acotar molt definidament en el temps i en un moment immediat i amb un principi i un final (una vaga general, una protesta…), però en cap cas una situació pot ser excepcional si té un termini de 18 mesos, que simplement són l’inici per començar la independència. Tampoc ho pot ser si et condiciona el dia a dia del govern i t’obliga a posar-vos d’acord per aprovar els pressupostos. Així doncs, encara que per molts ho sigui, la independència no pot ser una situació excepcional.

Junts pel Sí es lamenten de la decisió de la CUP de no recolzar els pressupostos, però la culpa és compartida.

Junts pel Sí es lamenten de la decisió de la CUP de no recolzar els pressupostos, però la culpa és compartida.

La qüestió és que es produeix un excés de voluntarisme per part d’uns (CUP), i un interès de no modificar el xip per part dels altres (JxSí). Si en lloc de pactar amb la CUP per la investidura, JxSí hagués decidit aliar-se amb qualsevol que respectés el seu programa electoral, encara que no fos suficient per a la independència, no hauria tingut problemes per aprovar els pressupostos. Sobretot, perquè l’actual govern ni tan sols ha obert negociacions amb els partits de l’oposició per parlar d’aquest tema.

Un pacte d’investidura no és un xec en blanc

El segon embolcall és purament instrumental, però molt important. Cal tenir present que un pacte per governar no dóna automàticament la conformitat a totes les decisions futures del govern, ja que més que un pacte, això seria un xec en blanc. Si en el pacte de govern s’hagués negociat que la CUP havia de donar suport als pressupostos de la Generalitat, aleshores sí que hauria desobeït, però aquesta clàusula no apareixia en l’acord que van signar la nit que Mas va fer un pas al costat. No li falta raó a la CUP quan diu que la formació es va comprometre a votar a favor del govern sempre i quan allò que s’estigués votant estigués escrit en el pacte, i no és el cas dels pressupostos.

Si el problema és que aquesta esmena posa en perill l’estabilitat del govern, és a dir, si l’estabilitat del govern depèn dels pressupostos, perquè no es va especificar en l’acord d’investidura? Segurament Junts pel Sí no es volia comprometre a haver de negociar de zero aquests pressupostos amb la CUP, i a més, en el moment que es va decidir pactar, quedava tan poc temps que no es podien entretenir a parlar dels pressupostos (que no és una cosa precisament ràpida de fer).

Moció de confiança per d’aquí a 3 mesos?

Un altre punt certament estrany és el fet de demanar una moció de confiança a tres mesos vista. Sobretot perquè les mocions tenen l’objectiu d’implantar-se al moment per resoldre alguna crisi momentània, o bé es proposen com una amenaça com a situació preventiva d’un fet posterior. No té sentit deixar-la passar fins al setembre. L’únic objectiu d’esperar tant és que al govern l’ajudi conèixer els resultats de les eleccions espanyoles del 26J, i també el fet d’esperar a passar la diada de l’onze de setembre, quan el sentiment independentista ressorgeix a flor de pell de molts catalans que potser ara estan adormits.

Algunes fissures de la CUP

La CUP però, també té les seves cosetes. D’una banda el partit està quedant molt tocat tal com està tirant endavant el procés, i de l’altre, es comencen a veure petites escletxes de desacord entre els seus membres.

Mas i Baños van ser els dos grans perjudicats del pacte d'investidura.

Mas i Baños van ser els dos grans perjudicats del pacte d’investidura.

Ja l’acord d’investidura va suposar un empat assembleari, que finalment es resolia amb la no investidura de Mas. Aquest camí va portar a Antonio Baños a deixar la formació anticapitalista per no estar d’acord amb la decisió presa. Rebutjar a Mas com a president també ha servit d’excusa a Junts pel Sí per recriminar a la CUP que si la independència no tira endavant és perquè no han sabut preservar l’estabilitat al mantenir l’esmena a la totalitat dels pressupostos. De la mateixa manera que el no als pressupostos ha portat a la diputada Mireia Boya a indignar-se en com s’han fet les coses des de la seva formació.

Poble Lliure, una de les principals organitzacions que cohabiten a la CUP, també ha lamentat el veto als pressupostos. “La CUP és sobirana i té els seus `òrgans, però nosaltres també som sobirans i no compartim que es mantingui l’esmena”. Com seguirà la cosa?

Ricard Mestres

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies