CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les divisions polítiques dificulten la reconquesta del territori iraquià d’Estat Islàmic Les divisions polítiques dificulten la reconquesta del territori iraquià d’Estat Islàmic

Les divisions polítiques dificulten la reconquesta del territori iraquià d’Estat Islàmic

Galleda d’aigua freda pels que tenien pressa en guanyar la guerra. Abans de llençar-se a la ofensiva, els governs dels Estats Units i de l’Iraq han de posar ordre a la coalició internacional que lideren
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 9 March, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Les divisions polítiques dificulten la reconquesta del territori iraquià d’Estat Islàmic

La setmana passada Catdiàleg informava que després de quasi bé dos anys sota control d’Estat Islàmic, la ciutat clau de Mossul podria caure aviat en mans de la coalició internacional. Aquesta setmana, la novetat són les dificultats a les quals haurà de fer front l’aliança que lidera formalment Iraq, pel fet de ser l’Estat amfitrió que sol·licità assistència a la comunitat internacional.

Segons apunta Wall Street Journal, els oficials nord-americans implicats en les operacions a l’Iraq porten des del gener del 2015 canviant les dates i les estratègies a seguir. El passat cap de setmana, Brett McGurk, l’enviat especial d’Obama per a la lluita multilateral contra Estat Islàmic, declinà oferir una nova data. McGurk també apuntà que el grup ha perdut el 40% del territori que controlava a Iraq en el moment de la seva màxima extensió. Tot i això, està clar és que la joia de la corona d’Estat Islàmic segueix ben segura en mans dels jihadistes.

Mentre les tropes iraquianes estan desplegades a Makhmur, població a uns 100 kilòmetres al sud de Mossul, i compten segons informa Foreign Policy amb assessors nord-americans, sembla que el que impedeix prosseguir les seves operacions són traves polítiques.

Està Estat Islàmic més organitzat que la coalició internacional que el combat?

Estat Islàmic és un actor militar cohesionat: tot i no ser un Estat, les seves forces de combat estan organitzades com un exercit convencional i dirigides per dos ex-generals de Saddam Hussein, Abu Ali al-Anbari i Abu Muslim al-Turkmani, segons recull Audrey Kurth Cronin a Foreign Affairs. A més d’aquests dos estrategues de primera, és evident que Estat Islàmic compta amb molts altres oficials i militars del Partit Baas de Saddam, així com equipament bèl·lic modern. En definitiva, es tracta d’una màquina de guerra considerable, que a més és experta mundial en accions pròpies de la guerra no convencional, tals com atemptats suïcides i altres mètodes de terror. De fet, la ciutat de Mossul va caure en les mans dels jihadistes gràcies a l’arma de la por: un seguit de proclames religioses, transmeses alhora per centenars d’altaveus repartits per totes les mesquites de la ciutat, varen posar en fuga a la guarnició iraquiana, molt superior en numero i equipament.

En canvi, la coalició internacional que combat Estat Islàmic no està tant ben cohesionada. El govern d’Iraq ha hagut de pactar amb nombrosos actors per tal de sobreviure, i ara es troba que posar-los d’acord a tots és summament complicat. Per una banda, les milícies xiïtes vinculades a l’Iran tenen afany de protagonisme després que Estats Units les deixés de banda a l’ofensiva contra Ramadi, vila ja alliberada. I és que és ben sabut que Teheran i Washington són rivals geopolítics a la regió. Al nord, els kurds Peshmerga també es deleixen per desfilar pels carrers de Mossul. Però en aquest cas és el govern de Bagdad qui no els veu amb bons ulls: tem que facin servir l’operació per enfortir la seva posició i llaçar noves demandes polítiques pel Kurdistan iraquià autònom.

Veient les dificultats polítiques, oficials kurds i nord-americans han afirmat que no creuen que la campanya per reconquerir Mossul sigui llançada aquest any. El secretari general dels Peshmerga afirmà per exemple a Wall Street Journal que “hi ha preparacions però no hi ha cap pla ni data per a començar, ni un full de ruta per després de l’alliberament”. Per la seva banda, un parlamentari sunnita a Bagdad declarà impensable començar les operacions al 2016. A pesar de la superioritat numèrica, tècnica i sobretot aèria, la coalició internacional es veu encallada per la política. I és que quan un es fa un bon embolic, desfer-lo costa molt.

Una campanya clau

La reconquesta de Mossul tindria un caràcter decisiu en la guerra, ja que es tracta de la segona ciutat més poblada d’Iraq, i per tant és una enorme font d’ingressos per Estat Islàmic, i a més té un caràcter fortament simbòlic: fou des de la seva Gran Mesquita que el líder Abu Bakr al-Bagdadi proclamà formalment el califat. Fou precisament el seu explosiu discurs el que encengué les alarmes de totes les cancelleries i mitjans de comunicació occidentals. Sense Mossul, la presència d’Estat Islàmic a Iraq es veuria seriosament vista en entredit.

Imatge de portada: instructors nord-americans formen una unitat de l’exèrcit iraquià

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies