CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les derrotes d’Artur Mas Les derrotes d’Artur Mas

Les derrotes d’Artur Mas

Editorial 25 mayo, 2015 CatDialeg.cat 2
0 / 5 (0 votos)

Inici » Historic » Les derrotes d’Artur Mas

A aquestes alçades de la història política més recent no hi ha masses dubtes que l’actual president de la Generalitat tot i tenir diverses virtuts, no compte entre elles amb la de l’encert electoral. Va cometre l’error de convocar eleccions anticipades quan ningú li demanava i es va endur una forta clatellada. Va perdre les europees a mans del seu soci ”petit” ERC. I ara ha sofert un gran contrarietat al perdre Barcelona i deixar en una situació molt difícil les forces del procés cap a la independència, malgrat els avanços d’Esquerra i les CUP. La combinació de crisis social, institucional -amb la corrupció i desafecció en primer terme-, el procés independentista i un govern lliberal, han donat lloc a una implosió -la de CDC- i una triple emergència: la cup i la nova esquerra en primer terme, Ciutadans i ERC. Pel camí ha quedat molt mermat el PSC.

El resultat és que l’estructura política que articulava Catalunya s’ha enfonsat. Era l’articulació CiU- PSC oposats però amb àrees que permetien una ròtula social i territorial. No era gent contra altra gent en funció del barri on vivies  o la llengua que parlaves, perquè les dues forces aspiraven a representar la totalitat. CIU  a fer un bon paper a Terrassa o Badalona, avui reduït a la mínima expressió, i el PSC a tenir bons resultats a Sarrià-Sant Gervasi i a la Catalunya interior. I ambdós units per elements comuns amb més -la llengua- o menys eficàcia -la millora del finançament. Hi havia un consens que es va menjar moltes coses bones, però que dotava de columna vertebral al país

Algú pot pensar que la crisi ha passat factura a CiU com  ho ha fet amb el PP. Cert, però matisem. El PNV i altres alcaldes que governaven a Catalunya han fet bons resultats, ells no han sofert aquest desgast o, al menys, no tant.  El PP ha fet un govern indigne, ha enredat a tort i a dret, i ha mostrat una insensibilitat social brutal. Ha expulsat del seu sí el vot catòlic conscienciat, s’ha autoimmolat a Catalunya per  guanyar quatre vots a Espanya que al final ha perdut. Si aquesta és la comparança amb CiU per poder  dir que als dos els hi anat malament, es ben trist per a la bona gent convergent i pel propi país. Però es que la comparació no es correcta. Certament la crisi passa factura, però la passa a CiU per partida doble: per la seva manca de resposta social i perquè la seva forma de conduir Catalunya vers la sobirania ha expulsat a molta gent; fins i tot, Ciutadans se n’ha  beneficiat. Qui ho anava a dir? La insensibilitat social de Mas i la incomprensió de Trias del que és la Barcelona de sota la Diagonal, la sobrevaloració dels seus minsos lideratges. Els ha perdut una campanya electoral desencertada. Quan el seu programa hauria de ser de justícia i emergència social, en Mas s’ha centrat en fer de les eleccions unes primàries del 27S, i en Trias a explicar la Marina del Port Vell i els grans canvis al Morrot. Això no dóna ni tan sols esperances a la gent que està fotuda.

La mala trajectòria electoral de Mas no comença en aquestes últimes eleccions. Cal recordar que en les anteriors que va ser candidat, una les va perdre quan avanç de començar les enquestes li donaven la victòria, i les següents, tot i guanyant-les, va fer un resultat més just de l’anunciat. Naturalment aquest dos casos no són com els més recents, però si tenen una constant: els seus resultats sempre són inferiors a les seves expectatives

I en les pèrdues encara caldrà afegir-ne una de molt greu i poc valorada. CiU haurà perdut el seu paper de partit frontissa a Madrid en benefici de Ciutadans o Podem, i això és una greu derrota pels interessos de Catalunya. Alguns pensen que tant fa, com pitjor millor, més aviat sortirem   d’Espanya. El problema és que no sortirem, al menys en un termini  previsible.

Unió, l’altra part de CiU, fa en tot això el penós paper del convidat de pedra, que rep els cops i s’endú misèrrims beneficis, dos regidors a Barcelona, menys que la CUP Segurament n’hauria tret més anant en solitari. A canvi, el seu discurs polític, el seu projecte social i cultural, esdevé irrellevant a la Generalitat i als grans ajuntaments com Barcelona. Poden tenir bons consellers o regidors, però la seva funció és merament instrumental, funcional, al servei de CDC, i així, una de dos, o assumeixen que no hi ha cap diferència entre ambdós i, aleshores, UDC perd tot sentit, o si n’hi ha, com diuen en els seus programes, aleshores tant sacrifici per què?  Si CDC es el Titànic i el Iceberg ja està ben a prop, quan arribi el moment la gent d’Unió, ni tan sols trobarà bots salvavides.

CatDialeg.cat

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies