CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les conseqüències geopolítiques d’un hipotètic atemptat al Sinaí Les conseqüències geopolítiques d’un hipotètic atemptat al Sinaí

Les conseqüències geopolítiques d’un hipotètic atemptat al Sinaí

La teoria d’un atac terrorista es manté ferma. A efectes pràctics, per al Kremlin, Egipte i Estat Islàmic l’atemptat ja s’ha confirmat. Això podria provocar un canvi estratègic de primer ordre: el renaixement de la cooperació entre Occident i Rússia.
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 3 November, 2015 Joan Prats i Amorós 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Les conseqüències geopolítiques d’un hipotètic atemptat al Sinaí

Atemptat o accident? La resposta trigarà “mesos”, segons el president egipci. Mentre la hipòtesi de l’atac es manté de moment ferma, es fa necessari un anàlisi de les conseqüències polítiques més amplies que podria comportar aquesta acció. I aquestes podrien ser d’una magnitud enorme, fins al punt de capgirar la relació entre els Estats Units, Europa i Rússia.

Com s’hauria pogut produir un atemptat terrorista

Encara no hi ha versió oficial sobre l’estavellament del vol 7K9268 de la companyia russa Metrojet mentre sobrevolava la península del Sinaí camí de Sant Petersburg. Segons fonts del diari rus Russia Beyond the Headlines, ara per ara es mantenen obertes tres hipòtesis: fissura en el fusellatge, averia en un motor i atac terrorista.

Descartat l’atac amb míssils aire-terra per la seva complexitat, el centre d’intel·ligència privat Stratfor assenyala com una bomba de fabricació casolana hauria pogut foradar la cabina d’equipatge: “no es pot excloure que hi hagi restes d’explosius en les parts de l’avió no examinades”. La companyia Metrojet s’ha afanyat a proclamar que l’aparell, un Airbus A321 (model àmpliament utilitzat amb un expedient de servei quasi bé impecable) rebé una “influència externa” que provocà l’estavellament.

Sigui o no terrorisme, Egipte ja en pateix les conseqüències

Estat Islàmic al Sinaí, conegut com Wilayah Sayna (“Província del Sinai”), reivindicà el diumenge dia 1 haver abatut l’avió rus. Independentment de qui hagi estat o no responsable, a efectes pràctics ja és com si ho fos. El president egipci, l’ex-general Al Sisi, titllà la hipòtesi de l’atac terrorista de “propaganda”, i convidà a tots els interessats a participar en la investigació.

Al mateix temps, però, el president declarà que l’estudi “podria durar mesos”. Esgrimint motius de complexitat tècnica es pot retardar l’aparició d’unes conclusions que podrien esdevenir –com Al Sisi bé sap- demolidores.

Es dóna la circumstància que Al Sisi no és el paradigma de l’obertura política i el rendiment de comptes. Cal recordar que és un ex-militar, i que arribà al poder a través d’un cop d’Estat contra els Germans Musulmans. I com tot soldat, a Al-Sisi el que més preocupa és la seguretat, no la transparència del seu govern.

L’economia egípcia pateix ja les conseqüències de l’hipotètic atemptat. Segons informa Radio France International, l’estavellament es dóna just al començament de la temporada alta russa. Amb tres milions de turistes al 2014, Rússia salvà l’economia del turisme egípcia després de la caiguda dels visitants occidentals a partir del 2011 (inici de la “Primavera Àrab”). Un 48% del PIB d’Egipte prové del sector serveis, i particularment del turisme. Si la crisi del sector s’agreuja encara més, podria ser devastadora pel país.

A més, el fet que el president s’hagi hagut d’explicar en relació als terroristes ja és en sí una victòria publicitària de Wilayah Sayna i l’Estat Islàmic. Més rebombori a les xarxes socials, més por a Occident, més sensació de impotència dels Estats que combaten el terrorisme, més empenta dels simpatitzants d’Estat Islàmic a emprendre accions similars… La guerra és sempre psicològica, i a nivell psicològic, per a molts l’atemptat ja s’ha confirmat.

Canvis sobre el taulell geoestratègic: Rússia d’enemiga jurada a salvadora d’Occident

La dimensió més interessant de l’hipotètic atac és la més amplia i geopolítica. Putin i Estat Islàmic, els dos actors que més han contribuït a trastocar l’ordre lliberal occidental durant els darrers anys, es troben cara a cara. Primer Putin atacà les posicions islamistes a Síria, ara Estat Islàmic retorna l’agressió emportant-se la vida de 224 russos (estem treballant amb la hipòtesi que l’atemptat s’ha efectivament produït). Què se’n pot esperar d’aquest xoc?

Per a l’acadèmic Marvin Kalb, “el president de Rússia ha obert un niu de vespes a Síria, i ara tots, incloent Putin, estant sent picats una i altra vegada”. L’enemic de moment ve de fóra, però Putin podria estar entrant en una zona perillosa per a la seva política domèstica.

A Rússia hi viuen 20 milions de musulmans sobre una població de 144, i són àmpliament de majoria sunnita… Una llàstima, perquè els aliats musulmans de Moscou són en canvi xiïtes (Iran i Síria), i és sabut que les dues branques no es porten del tot bé. Incrementar les accions contra els radicals sunnites d’Estat Islàmic com a represàlia per l’avió estavellat pot ser doncs molt perillós (només cal pensar en la inestable república de Txetxènia, que forma part de la Federació Russa).

En una situació d’atacs cada cop més freqüents contra la cristiana Rússia ortodoxa, l’estratègia del Kremlin podria passar per presentar-se com a màrtir dels valors occidentals i escut d’Europa. Dmitry Kiselyov, popular presentador rus, ja ha esbossat l’estratègia: “Rússia està salvant Europa de la barbàrie per quarta vegada”. “Els mongols, Napoleó, Hitler, i ara l’Estat islàmic.”

Quin gir més paradoxal! Rússia podria estar en camí de transformar-se de l’enemic públic numero 1 de les democràcies occidentals (crisi d’Ucraïna) al seu principal protector contra l’extremisme islamista.

De moment Rússia ja ha enfortit la cooperació amb l’Egipte d’Al Sisi, jugador clau i aliat d’Occident inevitable per lluitar contra Estat Islàmic. Podria ser que fes el mateix amb els Estats Units? El diàleg sirià ja es reprengué el passat divendres amb la presencia dels dos països, considerats clau per trobar una sortida viable a la guerra civil de Síria. La lluita contra Estat Islàmic és un dels pocs interessos que uneix veritablement el Kremlin i Washington, i això facilita evidentment la cooperació.

Així doncs, si ve Kalb podria tenir raó en assenyalar els perills de l’estratègia russa contra l’Estat Islàmic, també és cert que Putin ha demostrat en el passat audàcia i sentit estratègic suficients com per capgirar una situació que d’entrada es presentava com nociva pels interessos russos (veure l’aproximació russa a la Xina o la intervenció a Crimea per altres exemples). I és que no cal oblidar que Putin és –literalment- un judoka. Per tant, potser també per a ell l’atemptat ja s’ha confirmat.

Imatge: Khaled Elfiqi/EFE

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies