CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les claus per interpretar el cas Termyca, el nou afer municipal de Convergència Les claus per interpretar el cas Termyca, el nou afer municipal de Convergència

Les claus per interpretar el cas Termyca, el nou afer municipal de Convergència

En dos dies s’han produït més de 10 detencions i gairebé 50 escorcolls en diferents ciutats espanyoles, d’entre les que es troben molts ajuntaments catalans dirigits per CiU
CatalunyaEspanyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 6 julio, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votos)

Inici » Historic » Les claus per interpretar el cas Termyca, el nou afer municipal de Convergència

Operació Termo, operació Teyco, operació Termyca… ja són moltes les operacions policials que apareixen als mitjans últimament, relacionades amb malversacions i blanqueig de diners de diversos ajuntaments dirigits per Convergència i Unió. El darrer, aquesta setmana, sembla una extensió a part del cas de Torredembarra del 2014, però en aquesta ocasió no només hi ha implicats ajuntaments catalans, sinó de tot l’Estat. A continuació donem les 4 claus principals per interpretar què és el cas Termyca, i quina relació té amb CiU.

1. Escorcolls a 11 ajuntaments de Catalunya i Espanya

La Guàrdia Civil ha escorcollat aquest dimarts diversos ajuntaments a tot Espanya, entre ells els de Tortosa, l’Ametlla de Mar, Vandellòs i Ascó (Tarragona), en el marc de l’operació Termyca, per la qual s’investiguen els presumptes tripijocs de contractes en diferents ajuntaments i s’han detingut 11 persones. Se’ls investiga per delictes de malversació, blanqueig de diners, organització criminal i prevaricació, han informat a Europa Press fonts del cas. L’operació està coordinada per la Fiscalia Anticorrupció -a Madrid i Catalunya-, que ha sol·licitat al jutjat d’instrucció 1 del Vendrell (Tarragona) que es practiquin aquestes diligències.

També s’estan escorcollant els ajuntaments de Torrejón de Ardoz, Chinchón i Miraflores (Comunitat de Madrid), un consistori d’una altra comunitat i diverses empreses de consultoria amb seu a Catalunya. Per la qual cosa, aquesta no és una operació estrictament catalana. A més, la Guàrdia Civil ha enviat un requeriment d’informació a l’Ajuntament de Girona, tot i que no han entrat a escorcollar la seu del consistori, que governava Carles Puigdemont des del 2011 fins que va ser investit president de la Generalitat el 2016 (en total s’han tramitat 15 requeriments judicials a ajuntaments).

2. Termyca és una peça desglossada del cas de Torredembarra, amb els escorcolls a CDC i la fundació CatDem

L’operació Termyca és una peça separada del cas iniciat el 2014 a l’Ajuntament de Torredembarra arran de la denúncia d’un regidor d’ERC, que va originar l’escorcoll de la seu de CDC i la fundació CatDem. El jutjat número 1 del Vendrell estava investigant el cas del 3%, i per això, arran d’aquesta nova operació, el jutjat número 7 del Vendrell va obrir una nova línia judicial per investigar el desviament de diners públics a Torredembarra.

Aquesta regidora d’ERC, Montserrat Gassull, va interposar una denúncia a l’empresa Efial, que posteriorment es diria Consultoria en Gestió Innovadora, per ser apareix “una societat vinculada políticament a CiU”, segons va assegurar el Secretari de l’Ajuntament de Torredembarra el 2014. L’empresa Efial va aparèixer en ser contractada per l’Ajuntament de Torredembarra per realitzar tasques d’assessoria legal, malgrat que el consistori ja tenia lletrats en nòmina (era una empresa que ja havia estat contractada per altres ajuntaments de CiU). Per no haver de recórrer a concurs públic, es va catalogar el contracte com de menor quantia, per la qual cosa el cost no podia superar els 18.000 euros. Però la realitat és que l’empresa va arribar a facturar 350.246 euros, gràcies a subcontractacions i diverses ampliacions. En cas de ser així, els ajuntaments haurien d’haver obert obligatòriament un concurs públic.

Després de què es donés a conèixer l’operació Petrum, Efial va ser absorbida per CGI, l’altra empresa investigada, i alguns dels seus directius van passar a la cúpula dels responsables del CGI. Aquest febrer l’empresa va canviar el nom per Consultoria en Gestió Innovadora, i va cessar alguns dels seus càrrecs, com el detingut ahir Antonio Martos.

La relació d’aquesta operació amb la resta d’Espanya és que l’empresa CGI havia estat contractada per diversos ajuntaments d’arreu de l’Estat.

3. Munté i el govern acusen a Fernández Díaz d’haver-hi intervingut en un acte polític

La portaveu del Govern, Neus Munté, ha acusat aquest dimarts el ministre d’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, de ser “l’autor intel·lectual” dels escorcolls de la Guàrdia Civil en diversos ajuntaments a Espanya, entre els quals hi ha diversos de catalans. En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha acusat el ministre de «males arts per embrutar reputacions i trajectòries de persones que treballen al servei del sobiranisme», i també d’haver convertit les operacions en un circ mediàtic.

Munté ha assegurat que sent respecte per l’administració de justícia, però ha exposat que no és gratuït que aquesta operació policial s’hagi produït «poc abans d’un determinat congrés», en al·lusió al de CDC d’aquest cap de setmana. Munté, que ha demanat respecte per la presumpció d’innocència, ha sostingut que aquest tipus d’operacions ja s’han produït amb anterioritat i han acabat en «res», per la qual cosa considera que el ministre d’Interior està darrere d’ella per desgastar rivals polítics.

El govern està convençut que darrera de la investigació hi ha Fernández Díaz.

El govern està convençut que darrera de la investigació hi ha Fernández Díaz.

La Generalitat vincula l’operació policial d’aquest dimarts amb episodis anteriors que van tenir de protagonista Fernández Díaz, com la filtració de les seves converses amb el ja exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso. «No sé quina credibilitat pot tenir una operació suposadament d’anticorrupció després dels lamentables fets que hem pogut sentir les últimes setmanes i que protagonitza Fernández Díaz», ha tancat.

4. L’acusació de Munté, una sospita?

Segons ha publicat aquest dimarts ‘El Español‘, la comitiva judicial ha acudit a l’OAC un cop el Jutjat 1 del Vendrell (Tarragona) va autoritzar aquesta sol·licitud de la Fiscalia Anticorrupció, després de saber que Antifrau investigava contractes d’aquesta consultora amb ajuntaments.

Els fiscals, a diferència dels jutges, estan jerarquitzats, i per tant es deuen a l’obediència, i depenen del fiscal en cap, nomenat pel govern. Com que la Fiscalia anticorrupció va sol·licitar la investigació al jutjat 1 del Vendrell perquè aquest autoritzés, si ho veia convenient, una comitiva judicial per investigar la qüestió, la teoria de Munté encara podria prendre forma. En qualsevol cas, abans d’acusar a Fernández Díaz com a iniciador dels escorcolls, s’hauria de plantejar més aviat que ho fa a través de la fiscalia (i no podem oblidar que el fet de polititzar un delicte, malauradament, s’ha convertit en quelcom força freqüent). De totes maneres, la teoria del govern encara té massa elements que assenyalen en direcció contrària, per la qual cosa, sembla que es podria estar jugant a fer una cortina de fum.

L’operació Termyca es cou des del 2014 amb l’operació Turm, a Torredembarra

La Guàrdia Civil va iniciar la investigació per Termyca, tot i això, a partir de les actuacions d’una tercera operació. Va ser batejada com a Turm i es va portar a terme el juny del 2014, i es va centrar en l’adjudicació per part de l’Ajuntament tarragoní de Torredembarra de diversos contractes amb Efial, la consultora situada en l’epicentre de la investigació. De fet, el seu president, Toni Martos, és un dels detinguts aquest dimarts per la seva participació en la creació d’estructures paral·leles en els ajuntaments, ajudant-se de societats fictícies.

Les actuacions, segons la Fiscalia, van començar en les denúncies de regidors de diversos dels consistoris afectats. Així va passar amb la de Torredembarra, desencadenada després de la denúncia d’una regidora d’ERC, Gassull, fet que va comportar després l’escorcoll de la seu de CDC i la fundació CatDem. I posteriorment a la investigació del cas Teyco per la relació entre la família Sumarroca, la família Pujol i CDC. Aquesta operació, també dirigida pel Jutjat d’Instrucció 1 del Vendrell (Tarragona), va continuar el rastre als suposats pagaments il·legals cobrats per CDC, un cas que va esclatar en plena campanya de les eleccions catalanes del partit.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies