

Les ciutats de Catalunya amb més pisos buits
Els bancs tenen 47.000 habitatges buits distribuïts per Catalunya. Barcelona, Terrassa i l’Hospitalet de Llobregat són les ciutats que en tenen més després d’una execució hipotecària
SocietatZPortada DerechaZResto 29 February, 2016 Núria Vilellas Camps 0Segons el l’Agència Catalana de l’Habitatge, Catalunya té un total de 46.974 d’immobles sense habitar després d’un procés d’execució hipotecària. Barcelona (2.685), Terrassa (2.102) i l’Hospitalet de Llobregat (1.701) són les ciutats que posseeixen un major nombre de cases buides. Les zones més afectades, a banda del Barcelonès, són el Vallès Occidental i el Segrià, però hi ha molts més punts a destacar. Segons un llistat del Registre d’Habitatges Buits que ha aconseguit Nació Digital.
L’Àrea Metropolitana és, se’ns dubte, la que consta de més habitatges buits, tot i que no és l’únic. No és d’estranyar que la zona de les capitals de província també en disposin de molts, Barcelona, Tarragona i Lleida en són els exemples. El cas de Girona en seria l’excepció, ja que en contrapartida, no segueix la mateixa dinàmica que les altres capitals, ja que segurament té més bona regulació.
Si ens fixem en el mapa següent, veurem aquestes característiques, i també les singularitats que expliquem a continuació. Sorprèn el cas de Manresa, ja que a primera vista no sembla que s’hagi de produir aquesta situació. Una semblança la tenen algunes ciutats de la comarca d’Urgell, al costat del Segrià, com Tàrrega, Agramunt o Bellpuig.
És molt destacable la bombolla especulativa que s’ha creat en les terres del Delta de l’Ebre, concretament al Baix Ebre i al Montsià, on Tortosa (475), Amposta (491), o Sant Carles de la Ràpita (439) tenen més de 400 habitatges buits cada un. Però aquestes són ciutats relativament grans, si ho comparem amb les poblacions del seu voltant. La major part d’aquesta xifra ve donada a que es tracta, en molts casos, de llocs de segones residències.
També cal observar dos casos més. La zona del Maresme de la Costa Brava també configura una singularitat, que està creuada amb un eix, format en aquest cas per algunes ciutats del Baix Empordà i la Selva, Palafrugell o com Santa Coloma de Farnés.
Mala ordenació del territori i de planificació territorial
En tot plegat s’amaga un rerefons de manca de bona ordenació del territori i de planificació territorial. En zones com Barcelona, l’Àrea Metropolitana o grans ciutats es pot entendre que es donin aquestes característiques, però en zones com el Delta de l’Ebre, on hi viu molt poca gent (ja que la majoria vénen de fora), s’hauria d’haver establert uns determinats ratis per evitar un col·lapse, ja que no hi ha infraestructures per abastar tanta població.
La llei diu que aquells pisos que faci més de dos anys que estan desocupats poden ser reclamats pels ajuntaments per ampliar el seu parc públic de lloguer social. La llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, contempla que la cessió obligatòria d’aquests pisos per un període de 3 anys quan es trobin a municipis amb famílies en situacions de risc d’exclusió residencial.
No comments so far.
Be first to leave comment below.