CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les agressions sexuals al metro de Londres i la cosificació de la dona Les agressions sexuals al metro de Londres i la cosificació de la dona

Les agressions sexuals al metro de Londres i la cosificació de la dona

Londres s’està plantejant cedir alguns vagons del metro perquè només els puguin utilitzar el sexe femení. Perquè una societat tan cosmopolita no sap respectar les dones?
SocietatZPortada DerechaZResto 22 April, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Les agressions sexuals al metro de Londres i la cosificació de la dona

Londres ha triplicat en els últims cinc anys les agressions sexuals en el metro, i es calcula que se’n produeixen unes 120 al mes (el 2015 hi va haver 1.400 denúncies i la policia creu que el 90% de les agressions no es denuncien). Per aquest motiu s’està començant a plantejar la introducció de vagons exclusius per l’ús de les dones (del 1874 al 1977 Londres tenia vagons que només podien ser utilitzats pel sexe femení), tot i que falta veure si la idea acaba agafant forma. Propostes com aquesta estan incorporades en països com l’Índia, on el problema és endèmic i hi ha trens sencers només per a dones, que es poden trobar a Bombai, Calcuta, Delhi o Madràs.

A Mèxic, Japó, Indonèsia o Taiwan també s’han introduït aquestes mesures en algun moment (i en algun d’aquests llocs s’han acabat suprimint amb el temps). És una solució que es pot arribar a entendre per les societats que infravaloren a la dona, que no la tenen en compte i que se les menysprea fins al punt que es normalitza el fet d’agredir-les sexualment (com l’Índia), però Londres no té aquest problema.

Londres és una de les ciutats més cosmopolites del món, on hi ha més lliberals, una societat multicultural, que té una àmplia acceptació del matrimoni i l’adopció homosexual, que és coixí dels moviments LGTB (fins i tot l’església anglicana n’està a favor) i de la ideologia de gènere, on l’església aposta per les dones bisbesses… en definitiva, una societat totalment oberta de mires i que en cap cas se li pot atribuir cap aspecte de la cultura patriarcal. Però malgrat tot això, es plantegen solucions com la separació de sexes en el transport públic. Perquè existeix aquest problema de sexualitat en una societat que ha superat tots els elements estructurals que en teoria “en poden ser causants”?

Els agressors aprofiten llocs plens de gent, com el metro, per grapejar a les seves víctimes sense que ningú se n'adoni ni elles puguin fugir.

Els agressors aprofiten llocs plens de gent, com el metro, per grapejar a les seves víctimes sense que ningú se n’adoni ni elles puguin fugir.

El problema no rau en si vivim o no en un patriarcat, perquè Espanya mateixa, Grècia, Itàlia… en tots aquests llocs està del tot implantada una societat patriarcal, i no tenen aquest problema tan accentuat. Aleshores, què és el que no funciona? El que no funciona és el respecte a l’altre, el respecte a la dona, sigui pels mecanismes que siguin. Com a rerefons del problema, el no respectar a la dona es podria tractar d’un mecanisme més (o menys) proper a la cultura cristiana catòlica?

Pot venir el problema de “l’alliberament” sexual?

En les dècades dels 60 i els 70 hi havia tot un sector d’intel·lectuals (una cultura més aviat d’esquerres) que creien que per acabar amb el problema de la prostitució i la pornografia calia un alliberament en les relacions sexuals (més enllà del matrimoni i la fidelitat), perquè relacionaven aquests problemes amb la repressió de la sexualitat que s’havia viscut en èpoques de Franco. Actualment les relacions sexuals són amplíssimes en tots els nivells. Les parelles ja no s’esperen al matrimoni a tenir relacions, les persones són cada cop més promiscues i ja no s’estila allò “d’una mateixa parella per tota la vida”. Ara bé, la pornografia és la reina d’Internet, i la prostitució ja té empreses que cotitzen a borsa. S’ha acabat el problema? No. I per què?

El principal problema que tenen el metro de Londres, els trens de l’Índia o molts altres indrets del món, és que amb aquest “alliberament sexual” i el “fes el que vulguis amb el teu cos”, s’ha arribat a tals extrems que l’home veu a la dona com un objecte de desig i plaer, o dit d’una manera ràpida i imprecisa, l’home ja no necessita festejar-la per aconseguir el que vol. I si tenim en compte que els dos sexes viuen diferent la seva afectivitat, així es mata el respecte a la dona. Però sense ella saber-ho, amb el pretext de què s’ha alliberat i que la societat s’ha modernitzat, hem arribat al punt de cosificar el sexe femení fins a l’extrem que ja no se la respecta en la seva sexualitat. I per tant, tampoc cal reprimir-se les ganes de grapejar a una desconeguda al metro en hora punta al mig de Londres.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies