El món de les addiccions és tan ampli com divers. Parlem d’addicció referint-nos a tot allò que genera dependència. Hi ha unes addiccions funcionals, com l’addicció al consum, a la moda, a l’ordinador, al smarfon, al joc, a la gastronomia, i tantes d’altres… Després hi ha les addiccions clàssiques, com són l’alcohol, el tabac i les drogues, que generen dependència perquè acostumen l’organisme a la presència d’una determinada substància a la sang, i quan aquesta presència baixa hi ha la imperiosa necessitat de posar-la al nivell al qual s’ha acostumat el cos, però aquesta presència, distorsiona el seu funcionament normal. Però la pregunta de fons seria aquesta: Per què es produeixen les addiccions? La qüestió és complexa, però simplificant, diríem que quan falta a la vida de les persones un component relacional amb contactes de qualitat, quan puja l’isolament i un se sent sol, baixa l’autoestima, i se’ns obre la porta a les addiccions. Reconeguem que tots tenim la necessitat d’estimar i sentir-nos estimats… Quan això no funciona ens sentim tristos, desgraciats i deprimits. I potser un dels pensaments més depressius és la desesperança, que és creure que la situació que ens angoixa no té solució. Un dels grans experts en rehabilitació depressiva post addictiva, Aaron Beck, assenyalava tres aspectes per sortir-se’n. Primer, reconèixer la situació que ens bloqueja. Segon, iniciar alguna activitat que sigui útil als altres. I tercer, reconstruir i millorar les nostres relacions interpersonals. En aquest mateix sentit, la Doctora Maria Lluïsa Marin, especialista en rehabilitacions post taddictives, reconeix l’acció sanadora que té la trobada amb l’altre, i més encara quan l’altre et reconeix i et valora, i et parla pel teu nom, detall aquest molt important perquè personalitza el tracte. No és el mateix que et diguin: Eh! Tu, a que et diguin : Hola Josep. Tinguem-ho present, i posem-ho en pràctica.
Antoni Pedragosa
No comments so far.
Be first to leave comment below.