CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les 10 claus dels mesos de govern d’Ada Colau Les 10 claus dels mesos de govern d’Ada Colau

Les 10 claus dels mesos de govern d’Ada Colau

Ja fa 9 mesos que Ada Colau dirigeix l’Ajuntament de Barcelona, i en aquest temps ha aconseguit alguns encerts, algunes polèmiques i alguna patinada. Aquí es resumeixen els 10 punts principals del seu mandat
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 24 February, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Les 10 claus dels mesos de govern d’Ada Colau

Ja fa 9 mesos des que Ada Colau va aconseguir l’alcaldia de Barcelona, i ja es poden fer valoracions de les principals accions que s’han dut a terme i de la gestió de govern de Barcelona En Comú al consistori. S’han fet propostes i propòsits molt encertats, però també hi ha hagut errors, s’ha pecat de novell i alguns tractes de favor. Ada Colau ha creat un grup de “bon rotllo”, on ella representa la cara somrient i dialogant del govern municipal.

Aquí teniu els deu punts que es poden extreure d’aquests 9 mesos.

1. Incapacitat per construir una majoria suficient

Barcelona no es pot governar des de la minoria d’onze regidors, que són amb els que compte el partit de Colau. La democràcia, i sobretot la local, es val del consens i de la col·laboració entre grups, que en aquest cas no es dóna. En termes pràctics és molt negatiu per la ciutat.

2. Propostes i propòsits en gran part encertats

Va aconseguir un acord amb la Generalitat sobre la línia 9 del metro, i de moment en les prèvies del tramvia la cosa també va bé. Altres accions positives han estat l’atenció als sense sostre, ha posat especial prioritat a la qüestió de l’habitatge, té el propòsit d’atenuar les desigualtats entre barris, o la reducció de les càrregues turístiques (prepara nous impostos sobre el turisme, una mesura que pot incrementar els ingressos públics de les plusvàlues públiques privatitzades per l’activitat turística. Un tema conflictiu), entre altres qüestions.

La L9 del metro és un dels grans encerts de l'alcaldessa.

La L9 del metro és un dels grans encerts de l’alcaldessa.

3. Enfrontament amb els comerciants

Tot i les bones accions, Colau no sempre ha aconseguit acontentar a tothom. Amb els comerciants, per exemple, ha tingut alguns conflictes (les llums de Nadal, els top manta, els horaris, els diumenges d’obertura de l’estiu…), però també amb els veïns. I aquest és un problema que pot anar a més, ja que està permetent una degradació de l’espai públic, amb la tolerància de les bicis, les okupacions, els “botellons”, la prostitució al carrer, que genera grans enfrontaments amb els veïns… en totes aquestes permissions altera la rutina de la majoria, especialment pel que fa al descans nocturn i a la seguretat de la via pública.

La il·luminació de Nadal als carrers de la ciutat va ser un dels principals enfrontaments entre comerciants i Colau.

La il·luminació de Nadal als carrers de la ciutat va ser un dels principals enfrontaments entre comerciants i Colau.

4. Gran dèficit amb l’execució de les propostes i model molt difús de ciutat

Un dels principals problemes de Colau i l’Ajuntament és la falta de concreció i execució de les propostes. Les paraules es perden i no es veuen traduïdes en res, perquè hi ha una dificultat per transmetre com les idees socials es concreten més enllà d’aspectes marginals. Un exemple és l’economia col·laborativa, que passa de ser una estafa neoliberal a l’auto explotació del treballador i treball en negre en benefici d’una empresa tecnològica. Quin és el model econòmic, empresarial i laboral, de creixement, de mercat, que s’expressa en l’economia col·laborativa?

I de la mateixa manera que hi ha molts temes aturats, molts processos participatius han estat un fracàs. El referèndum de ciutat sobre el tramvia no va tenir gairebé gens de participació, el ple de gener (on es van enviar 5.000 correus a entitats) només va estar format per assessors i persones d’altres partits, però cap ciutadà. En referència als referèndums, una de les decisions més qüestionades és la contractació d’empreses externes, per valor de 500 mil euros, per conduir la participació, quan sempre se n’ha fet càrrec l’Ajuntament.

5. Tracte de favor dels grups privilegiats, com els LGTBI

Es fan moltes mesures en favor dels grups privilegiats de l’Ajuntament. Entre ells es troben els del Consell LGTBI. Per exemple s’acaba de llogar un local de 1.300 metres quadrats  (carrer Borrell, 22) per destinar-lo a aquest col·lectiu, sense uns usos concrets clars. Com pot saber l’Ajuntament que aquest col·lectiu necessita aquest equipament si no és capaç de definir les tasques que hi ha de fer?

Els LGTBI és un dels col·lectius que reben tracte de favor per part de l'Ajuntament.

Els LGTBI és un dels col·lectius que reben tracte de favor per part de l’Ajuntament.

A més, si tot el discurs va dirigit a la normalitat de les persones LGTBI, perquè es continuen fomentant espais i accions segregadores? És a cas la segregació un privilegi? Al final, entre els recursos públics i la normativa municipal i de la Generalitat s’ha acabat creant un “professional del LGTBI” que viuen de les rendes públiques, i d’inflar el conflicte i la victimització. En canvi, continua existint la marginació de les necessitats de les famílies amb fills.

6. Problemes amb el tramvia

Colau es va precipitar anunciant l’inici d’obres del tramvia que ha de passar per la Diagonal abans de disposar dels estudis, i amb una previsió d’agenda normativa molt ajustada. Aquest projecte ha generat molta polèmica des del principi. S’han qüestionat els 100 milions d’inversió, els costos socials, les externalitats negatives sobre els ciutadans (que no han estat estudiades), i sobre les activitats de la mateixa Diagonal. Si estem encarant un futur on el transport intel·ligent ha de prendre partida, és un error invertir en estructures pesants de llarg període d’amortització.

La proposta del tramvia per la Diagonal és un retrocés tecnològic per la ciutat, a banda de totes les complicacions que comportarà en la circulació de la zona.

La proposta del tramvia per la Diagonal és un retrocés tecnològic per la ciutat, a banda de totes les complicacions que comportarà en la circulació de la zona.

7. Problemes d’urbanisme

S’ha creat un projecte per actuar durant 10 anys sobre els 15 barris de grans desigualtats en la zona del Besòs. Tot i ser una gran idea, un període tan llarg exigeix que, a més de concreció, hi hagi un gran acord polític que garanteixi la continuïtat del projecte. Si partim de l’acció que va fer el govern municipal del PSC al Raval, amb grans equipaments, esponjament, edificis nous… no va aconseguir modificar la vida dels “nadius” del barri (es va mantenir el caràcter de gueto), sinó importar població de més renda.

Però si l’objectiu és millorar la situació delictiva d’alguns barris, caldria considerar aquesta darrera variant, però és difícil d’abordar des del “bon rotllo”, la droga, les bandes organitzades i els clans gitanos.

8. Desigualtat de barris

No ens hem de centrar en el Besòs per trobar barris de gran divisió social. La desigualtat entre grups s’expressa a l’espai, i és molt difícil combatre-ho només amb l’urbanisme, que per si sol no és un instrument que resolgui la situació social. És un punt on l’Ajuntament hauria de posar-se d’acord amb la Generalitat per crear mesures reals per millorar la situació de les persones que hi viuen. Cal tenir en compte que els factors bàsics de la mobilitat social són una menor segregació residencial, una menor desigualtat d’ingressos, millors escoles primàries, millor capital social, i una millor estabilitat familiar.

La desigualtat de barris no es pot solucionar només amb projectes urbanístics.

La desigualtat de barris no es pot solucionar només amb projectes urbanístics.

9. Fracàs per la mala gestió de la vaga del metro

Un dels grans fracassos de Colau ha sigut el com ha gestionat la vaga de metro. Una vaga que s’ha produït en ple Mobile World Congress, fent el ridícul com a ciutat als ulls de tot el món, amb els treballadors de TMB i els sindicats descontents, i amb cap acord no satisfactori per ningú. A Colau també se li ha criticat molt que ara que està al despatx canviï de manera tan radical la seva opinió sobre les accions socials, com és el cas dels vaguistes d’aquesta setmana, ja que el que abans trobava “necessari”, ara li sembla “desproporcionat”.

La vaga de metro durant el MWC ha estat un gran fracàs de Colau.

La vaga de metro durant el MWC ha estat un gran fracàs de Colau.

10. Mancances del govern de Colau

Sense entrar en detalls, un ajuntament que cerqui el bé comú i sigui innovador ha d’introduir set criteris claus que ho concretin: capital social, capital humà, costos socials lligats a externalitats (positives i negatives) sobre el bé comú, costos de transició públics que generen les mesures que s’adopten i costos de transacció privats causats per decisions municipals, costos d’oportunitat, i funcionament i actuació sobre la base econòmica de la ciutat.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies