CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’any 2050 Espanya serà el segon país més envellit del món L’any 2050 Espanya serà el segon país més envellit del món

L’any 2050 Espanya serà el segon país més envellit del món

L’any 2064 ja hi haurà 249 persones majors de 70 anys per cada 100 menors de 20 anys a Espanya
EconomiaSocietatZPortada DerechaZResto 18 May, 2016 Marc Miró i Escolà 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » L’any 2050 Espanya serà el segon país més envellit del món

L’envelliment a Espanya és un fet que ja fa anys que hi és present, especialment degut a l’augment en l’esperança de vida de la població que no està sent compensat per un augment en la natalitat. La Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE), en l’informe d’abril titulat “L’envelliment de la població i els seus efectes en el mercat laboral espanyol” posa xifres a l’envelliment espanyol a partir de les dades i projeccions del Instituto Nacional de Estadística (INE). També indica els efectes que té aquesta dinàmica per a la mateixa economia espanyola.

L’envelliment de la població no és només una cosa del futur, sinó que és un element que ja fa anys que Espanya està experimentant, bon exemple d’aquest fet és que mentre l’any 2002 hi havia 58 persones amb 70 anys o més per cada 100 joves menors de 20 anys, el 2015 ja n’eren 68 per cada 100 joves. Pel 2064 l’augment relatiu de les persones més grans de 70 anys encara serà més espectacular arribant a les 249 persones amb més de 70 anys per cada 100 menors de 20 anys.

El fenomen de l’envelliment és comú a tots els països desenvolupats, però pel cas espanyol serà especialment accentuat. Per veure-ho podem comparar i observar l’evolució de la ràtio de dependència que es calcula a partir de dividir la població major de 65 anys entre la població situada en edat de treballar, és a dir, la que té entre 16 i 64 anys. Aquesta ràtio l’any 2015 tenia un valor de 28,3, però per l’any 2050 es preveu que arribi als 69,5 punts. Aquest augment tan veloç de la dependència només es veurà superat per Corea del Sud i Hong Kong, ja que l’augment en 41,2 punts d’Espanya és molt superior al de les economies avançades que de mitjana creixeran 19,1 punts i a l’augment de la mitjana mundial que serà de 13 punts. Aquest augment tan gran de l’envelliment provocarà que l’any 2050 Espanya sigui el segon país més envellit del món després del Japó el qual presentarà una ràtio de dependència de 70,9 punts.

Només el Japó superarà Espanya l'any 2050 en envelliment de la seva població

Només el Japó superarà Espanya en envelliment de la seva població l’any 2050

Els efectes de l’envelliment per a l’economia espanyola

Un dels primers efectes d’aquest envelliment i que ja s’està fent sentir és la no sostenibilitat del sistema contributiu de pensions espanyol. Avui, la Seguretat Social ja no pot afrontar totes les obligacions que té, a més del de les pensions contributives, amb les contribucions que percep de la població activa. Aquesta situació però, encara s’agreujarà més a mesura que passi el temps. Analitzant les previsions d’envelliment, sembla improbable que canvis com el retràs en l’edat de jubilació o una revalorització menys generosa de les pensions pugui realment revertir la situació.

Altres efectes de l’envelliment per a l’economia d’un país són el descens de la població potencial innovadora, és a dir, al ser els joves (dels 20 als 40 anys) el segment de la població més innovadora, una economia envellida serà relativament menys innovadora i això provocarà que generi un menor valor afegit. A més de la innovació que té un efecte evident en la productivitat, la mateixa productivitat segons diversos estudis també es veu afectada per aquest envelliment de forma directe, ja que des del punt de vista de capacitats i aptituds generals, la majoria d’aquestes troben el seu punt màxim entre els 20 i la trentena d’anys, a més el departament de Treball dels Estats Units ja va mostrar en un estudi que s’arriba a la productivitat màxima als 35 anys i després d’aquesta edat, la productivitat disminueix progressivament. Una de les poques excepcions són els escriptors els quals situen la seva “edat d’or” al voltant dels 50 anys.

Finalment cal tenir en compte també que són les franges d’edat joves els qui busquen més oportunitats d’inversió, intenten moure més els seus recursos per tal de fer-los rendir més. Aquesta actitud repercuteix positivament en l’economia, ja que genera una economia més dinàmica. Al contrari, a mesura que la població té més edat, tendeix a estalviar en productes més segurs i a reinvertir menys en altres aspectes. Alguns experts han apuntat que la baixa inflació que viu actualment bona part dels països desenvolupats és deguda en part a l’envelliment de la població.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies