CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’amenaça russa i l’embolic d’interessos d’Occident L’amenaça russa i l’embolic d’interessos d’Occident

L’amenaça russa i l’embolic d’interessos d’Occident

Exclosa del G7, la Rússia de Putin travessa un moment econòmic molt delicat. Depenent del que facin la Unió Europea i els Estats Units, les conseqüències poden ser per a tots negatives
MónResearchZResto 8 June, 2015 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » L’amenaça russa i l’embolic d’interessos d’Occident

Un cop més, la tradicional cimera anual del G8, el fòrum informal que reuneix els Estats més desenvolupats del món, ha tornat a ser només un G7.

Itàlia, Canadà, França, Regne Unit, Alemanya, Japó, Estats Units i la Unió Europea (que té veu pròpia al grup) ja votaren excloure temporalment a la Federació de Rússia, en resposta a l’annexió de la península de Crimea, al març del 2014. Tan Obama com el president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, insistiren en la necessitat de fer front a “l’agressió de Rússia”.

Durant la setmana passada el conflicte a l’est ucraïnès s’havia tornat a escalfar a Marinka, a la zona que avui ocupa l’autoproclamada República Popular de Donetsk, però sembla evident que Putin no fou exclòs de la cimera per aquest motiu.

Ens al contrari, la situació a Europa de l’Est sembla que ha arribat a un punt mort. L’aplicació dels acords de pau signats a Minsk al setembre de l’any passat es violen de forma més o menys constant (novembre i desembre del 2014, gener i febrer del 2015 i finalment, els darrers combats de juny), i la situació política i social de la regió no millora.

Per alguns analistes, això significa una victòria de Putin en el seu pla per mantenir una Ucraïna impotent políticament i evitar així que es sumi a les institucions occidentals com la Unió Europea i l’OTAN. Per altres, és un contratemps amb que s’ha trobat Occident –i especialment els Estats Units- en els seus intents d’aïllar Rússia i bloquejar-la econòmicament.

Un conflicte sense guanyadors?

Si bé les dues opinions poden resultar més o menys encertades, el cert és que els perdedors són tots dos bàndols, i com sempre, qui s’emporta la pitjor part és qui està més a prop del conflicte, és a dir, Rússia, Ucraïna i la Unió Europea.

Per una banda, l’economia russa s’està ressentint de les sancions imposades per Occident. Més enllà dels efectes a curt termini, estudis com Can “Putinomics” survive?, del European Council on Foreign Relations (ECFR) assenyalen que el seu principal impacte és el fre que estan suposant a la tan necessària modernització de l’economia russa. La baixada dels preus del cru –un joc on la OPEP i Estats Units juguen fort darrerament forçant els preus al màxim- està portant encara més problemes a una economia en que més del 50% de les exportacions són petroleres.

Com assenyala l’informe de l’ECFR, mentre molts russos esperen una crisi en forma de U [és a dir, arribar a un punt crític des del qual es tornaria a créixer ràpidament], Rússia es podria enfrontar a un descens perllongat que podria soscavar la confiança en les polítiques de Putin.

Aquest escenari sembla força plausible si com defensà Obama al G7 les sancions es mantenen per més temps. Els socis del fòrum han condicionat el seu aixecament a un canvi d’actitud de Moscou de cara els acords de pau de Minsk. En qualsevol cas, provar que aquesta actitud ha canviat seria relativament difícil, ja que l’estratègia de Rússia és molt poc transparent i passa pel que s’han anomenat “guerra híbrida” o “doctrina Guerassimov”, consistent en una intervenció indirecta a través de recursos tan materials com legitimadors pels combatents.

Per la seva banda, Putin es defensà dient que els temors d’Occident estan injustificats: només un boig somiant pot imaginar que Rússia vulgui atacar de cop l’OTAN. Estudis com els la companyia d’intel·ligència nord-americana Stratfor assenyalen que de cap forma Rússia podria suportar els costos d’un atac directe dirigit contra Ucraïna.

Dependència del gas rus a la UE dels 28. Font: The Economist amb dades de Eurogas.

Dependència del gas rus a la UE dels 28. Font: The Economist amb dades de Eurogas.

A la Unió Europea tampoc li convé que Rússia s’estanqui econòmicament. Països històricament vinculats a Rússia com Letònia ja han patit les primeres conseqüències de l’embargament. En aquesta república bàltica, al febrer del 2015 les pèrdues es calculaven en un modest 0,25% del PIB, però de nou pot ser que el pitjor sigui el que pugui venir a mig i llarg termini.

Si Rússia no aconsegueix remuntar la crisi, la política de Putin es trobarà contestada. Veient com ha respost fins ara a situacions anteriors, és raonable pensar que la seva estratègia seria endurir les accions envers Occident. L’espiral de violència pot ser demolidor, perquè fins ara Putin no s’ha vist tan desesperat com per fer ús de la seva darrera carta: l’energia que exporta a Europa. Una darrera anotació: l’Agència Internacional de l’Energia avisà al desembre que Europa seguiria sent depenent del gas rus en un “futur previsible”.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies