CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’alternativa, un nou noucentisme. Un projecte cultural L’alternativa, un nou noucentisme. Un projecte cultural

L’alternativa, un nou noucentisme. Un projecte cultural

Editorial 4 September, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » L’alternativa, un nou noucentisme. Un projecte cultural

Tots els partits comparteixen una mateixa cultura que s’ha convertit en hegemònica. Uns, com a protagonistes: PSC, ERC, Podemos – Catalunya sí que es pot, CUP, C,s. Uns altres estan colonitzats per ella.  Aquesta cultura és la responsable de la principal de les crisis acumulades que patim i la manca de solucions, però l’absència d’una crítica global no permet que se’n prengui consciència. L’absència d’alternativa incita a creure que el que hi ha és el que ha d’haver-hi. Però no és així i la construcció d’una cultura alternativa és la garantia de canviar l’actual estat de coses i forjar una grossa alternativa també en el pla polític

Aquesta alternativa s’ha d’inspirar en el període més brillant de la Catalunya contemporània, el del noucentisme i l’obra de Prat de la Riba i la seva generació. El seu reclam del rigor, de cànon, de l’obra ben feta, de l’alta qualitat en tots els camps, i de l’humanisme, subratllen idees avui absolutament  necessàries

Aquest és un primer esquema d’aquest necessari projecte cultural i polític:

  1. La situació de Catalunya: No hi ha solucions a curt termini, només hi ha pedaços, polítiques de contenció, necessàries per a les urgències i mancances, però inútils com a solució. La resposta real passa per situar la prioritat en les causes radical que ocasionen la crisi actual.
  2. Només una nova concepció cultural capaç de forjar una altra mentalitat dotada de força i motivació pot aportar les solucions necessàries.
  3. Una cultura que promogui una alternativa política gran i poderosa, forjadora d’il·lusió, que només pot dur-se a terme des de la societat civil.
  4. Forjar un nou esperit que mogui a intervenir en la vida pública als bons professionals i intel·lectuals, servidors públics i gent amb vocació de servir amb criteris d’excel·lència.
  5. El catalanisme ha significat la voluntat de transformació de la realitat catalana aportant respostes concretes a les necessitats d’un poble. Avui les rendes d’aquell catalanisme estan esgotades.
  6. Ens cal un Nou Impuls que propiciï, com en altres ocasions en el passat, un renaixement moral, cultural i polític, articulador d’una economia de forta vocació social, i d’un progrés tècnic i científic ben equilibrat amb les exigències ètiques.
  7. El catalanisme ha aportat el millor del que tenim quan ha disposat de servidors que tenien una visió completa de Catalunya, i alhora assolien èxits, que els atorgava credibilitat i el suport de molta gent. Combinaven els grans ideals constructors amb bons resultats per a la vida quotidiana, com feren també els Pares Fundadors de l’Europa ressorgida, Adenauer, De Gasperi i Schuman.
  8. Tota aquesta concepció poc té a veure amb les circumstàncies actuals de divisió, d’incapacitat de diàleg i negociació per construir el bé comú, d’ineficiència política, deteriorament de la legalitat i de les institucions catalanes; de la política segrestada per la partitocràcia, lobbys i minories radicals. Amb una vida pública en la qual ha desaparegut tot estil elevat, humanista, i on les tragèdies són instrumentalitzades per interessos partidistes, perquè impera la decadència ètica, la corrupció, la immoralitat de que els fins justifiquen els mitjans, el mal gust i la grolleria. Un espai públic que es degrada, com succeeix a Barcelona i altres indrets. Vivim dins d’una gran crisi que anirà a més si la mentalitat conductora, la cultura hegemònica del país no és modificada.
  9. Per renovar el catalanisme de la construcció, del gran projecte per Catalunya, per dotar-nos d’un Nou Impuls, hem d’acudir a la millor font d’inspiració de la nostra història contemporània: la concepció i mètode realitzador de Prat de la Riba i la seva generació; del noucentisme.
  10. Imitar el passat acostuma a ser una paròdia. Servir-se d’ell com a font inspiradora és pel contrari el basament de tota obra civilitzada.
  11. Noucentisme entès com l’establiment de pautes de comportament social i polític que afavoreixin l’acció de reforma i regeneració, sorgides de l’humanisme i de la nostra tradició cultural.
  12. Cal fer un nou i gran exercici de creativitat, com ho fou la Renaixença, com ho han estat els renaixements europeus.
  13. Per assolir-la cal emprendre una acció organitzada entorn unes idees fonamentals; uns mots d’ordre: humanisme, excel·lència, cànon, racionalitat, eficiència, educació de les passions, civisme, participació informada en la vida pública, exalçament de les virtuts del deure i el servei, exigència d’eficiència i inclusió de les institucions, sentit comunitari i espiritualitat.
  14. També amor al que som i hem estat; el patriotisme com a virtut, que vol dir el sentiment i l’acció que fan possible el perfeccionament personal mitjançant la construcció d’una societat on les persones puguin viure la seva humanitat amb plenitud.
  15. Edifiquem una societat més sòbria capacitada per prescindir del superflu i satisfer millor el què és necessari. L’austeritat en lloc de l’ostentació i l’excés.
  16. Ens cal una fèrria voluntat per erigir-nos en model per a altres societats i per aquesta raó governar-nos, alhora que incidim en la governació d’espais més amplis; Espanya i Europa, i aportar un testimoni al món de com abordar i resoldre les necessitats.
  17. Fer-ho per mitjà de la cultura i la política.
  18. Cultura com a perfeccionament col·lectiu vers un fi moral; educació cívica, conreu de la ciència i les arts, construcció de la societat sobre principis sorgits de la nostra tradició forjada per Atenes, Roma i Jerusalem. Envigoriment de la qualitat del que ens és propi per fer-ho universal, com ho mostren l’obra de Gaudí, Casals, Miró, Espriu i tants altres.
  19. Política per propiciar una societat; una economia humanista que ordena la producció de béns i serveis al floriment de les qualitats humanes, del bé comú.
  20. Una nova política i una nova economia basada en el pentagrama de l’excel·lència. Educar en l’ètica de les virtuts, propiciar l’estabilitat política i econòmica, impulsar la cohesió social,  millorar en eficiència i en productivitat, especialment la del total dels factors.
  21. Per assolir aquestes fites cal el compromís cívic, la mobilització dels millors, perquè són millors només els disposats a servir al propi país, l’interès i participació dels joves, l’organització de les institucions de la societat civil en torn el mateix afany, l’interès de les empreses; empresaris, directius i treballadors, la intervenció dels intel·lectuals, la disciplina i la unitat d’acció en lloc de la dispersió, per construir una Catalunya Forta, que per la via de l’excel·lència es transforma a si mateixa i fa valer el potencial català a Espanya, Europa i al món.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies