

Tots els partits comparteixen una mateixa cultura que s’ha convertit en hegemònica. Uns, com a protagonistes: PSC, ERC, Podemos – Catalunya sí que es pot, CUP, C,s. Uns altres estan colonitzats per ella. Aquesta cultura és la responsable de la principal de les crisis acumulades que patim i la manca de solucions, però l’absència d’una crítica global no permet que se’n prengui consciència. L’absència d’alternativa incita a creure que el que hi ha és el que ha d’haver-hi. Però no és així i la construcció d’una cultura alternativa és la garantia de canviar l’actual estat de coses i forjar una grossa alternativa també en el pla polític
Aquesta alternativa s’ha d’inspirar en el període més brillant de la Catalunya contemporània, el del noucentisme i l’obra de Prat de la Riba i la seva generació. El seu reclam del rigor, de cànon, de l’obra ben feta, de l’alta qualitat en tots els camps, i de l’humanisme, subratllen idees avui absolutament necessàries
Aquest és un primer esquema d’aquest necessari projecte cultural i polític:
- La situació de Catalunya: No hi ha solucions a curt termini, només hi ha pedaços, polítiques de contenció, necessàries per a les urgències i mancances, però inútils com a solució. La resposta real passa per situar la prioritat en les causes radical que ocasionen la crisi actual.
- Només una nova concepció cultural capaç de forjar una altra mentalitat dotada de força i motivació pot aportar les solucions necessàries.
- Una cultura que promogui una alternativa política gran i poderosa, forjadora d’il·lusió, que només pot dur-se a terme des de la societat civil.
- Forjar un nou esperit que mogui a intervenir en la vida pública als bons professionals i intel·lectuals, servidors públics i gent amb vocació de servir amb criteris d’excel·lència.
- El catalanisme ha significat la voluntat de transformació de la realitat catalana aportant respostes concretes a les necessitats d’un poble. Avui les rendes d’aquell catalanisme estan esgotades.
- Ens cal un Nou Impuls que propiciï, com en altres ocasions en el passat, un renaixement moral, cultural i polític, articulador d’una economia de forta vocació social, i d’un progrés tècnic i científic ben equilibrat amb les exigències ètiques.
- El catalanisme ha aportat el millor del que tenim quan ha disposat de servidors que tenien una visió completa de Catalunya, i alhora assolien èxits, que els atorgava credibilitat i el suport de molta gent. Combinaven els grans ideals constructors amb bons resultats per a la vida quotidiana, com feren també els Pares Fundadors de l’Europa ressorgida, Adenauer, De Gasperi i Schuman.
- Tota aquesta concepció poc té a veure amb les circumstàncies actuals de divisió, d’incapacitat de diàleg i negociació per construir el bé comú, d’ineficiència política, deteriorament de la legalitat i de les institucions catalanes; de la política segrestada per la partitocràcia, lobbys i minories radicals. Amb una vida pública en la qual ha desaparegut tot estil elevat, humanista, i on les tragèdies són instrumentalitzades per interessos partidistes, perquè impera la decadència ètica, la corrupció, la immoralitat de que els fins justifiquen els mitjans, el mal gust i la grolleria. Un espai públic que es degrada, com succeeix a Barcelona i altres indrets. Vivim dins d’una gran crisi que anirà a més si la mentalitat conductora, la cultura hegemònica del país no és modificada.
- Per renovar el catalanisme de la construcció, del gran projecte per Catalunya, per dotar-nos d’un Nou Impuls, hem d’acudir a la millor font d’inspiració de la nostra història contemporània: la concepció i mètode realitzador de Prat de la Riba i la seva generació; del noucentisme.
- Imitar el passat acostuma a ser una paròdia. Servir-se d’ell com a font inspiradora és pel contrari el basament de tota obra civilitzada.
- Noucentisme entès com l’establiment de pautes de comportament social i polític que afavoreixin l’acció de reforma i regeneració, sorgides de l’humanisme i de la nostra tradició cultural.
- Cal fer un nou i gran exercici de creativitat, com ho fou la Renaixença, com ho han estat els renaixements europeus.
- Per assolir-la cal emprendre una acció organitzada entorn unes idees fonamentals; uns mots d’ordre: humanisme, excel·lència, cànon, racionalitat, eficiència, educació de les passions, civisme, participació informada en la vida pública, exalçament de les virtuts del deure i el servei, exigència d’eficiència i inclusió de les institucions, sentit comunitari i espiritualitat.
- També amor al que som i hem estat; el patriotisme com a virtut, que vol dir el sentiment i l’acció que fan possible el perfeccionament personal mitjançant la construcció d’una societat on les persones puguin viure la seva humanitat amb plenitud.
- Edifiquem una societat més sòbria capacitada per prescindir del superflu i satisfer millor el què és necessari. L’austeritat en lloc de l’ostentació i l’excés.
- Ens cal una fèrria voluntat per erigir-nos en model per a altres societats i per aquesta raó governar-nos, alhora que incidim en la governació d’espais més amplis; Espanya i Europa, i aportar un testimoni al món de com abordar i resoldre les necessitats.
- Fer-ho per mitjà de la cultura i la política.
- Cultura com a perfeccionament col·lectiu vers un fi moral; educació cívica, conreu de la ciència i les arts, construcció de la societat sobre principis sorgits de la nostra tradició forjada per Atenes, Roma i Jerusalem. Envigoriment de la qualitat del que ens és propi per fer-ho universal, com ho mostren l’obra de Gaudí, Casals, Miró, Espriu i tants altres.
- Política per propiciar una societat; una economia humanista que ordena la producció de béns i serveis al floriment de les qualitats humanes, del bé comú.
- Una nova política i una nova economia basada en el pentagrama de l’excel·lència. Educar en l’ètica de les virtuts, propiciar l’estabilitat política i econòmica, impulsar la cohesió social, millorar en eficiència i en productivitat, especialment la del total dels factors.
- Per assolir aquestes fites cal el compromís cívic, la mobilització dels millors, perquè són millors només els disposats a servir al propi país, l’interès i participació dels joves, l’organització de les institucions de la societat civil en torn el mateix afany, l’interès de les empreses; empresaris, directius i treballadors, la intervenció dels intel·lectuals, la disciplina i la unitat d’acció en lloc de la dispersió, per construir una Catalunya Forta, que per la via de l’excel·lència es transforma a si mateixa i fa valer el potencial català a Espanya, Europa i al món.
No comments so far.
Be first to leave comment below.