CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’Alemanya catòlica: la principal potència L’Alemanya catòlica: la principal potència

L’Alemanya catòlica: la principal potència

El nord d’Alemanya s’està quedant més lluny del sud, principal motor del país. La teoria de la supremacia econòmica del protestantisme, ideada per Max Weber, torna a incomplir una altra vegada
EconomiaZPortada DerechaZResto 4 September, 2017 Francesc García Mestres 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » L’Alemanya catòlica: la principal potència

Les zones amb major presència de catòlics mostren una economia més rica que la resta del país. Aquest fet trenca amb una de les teories més famoses de l’economista Max Weber. Va defensar la idea de que el protestantisme és una de les principals bases per al triomf de l’economia capitalista. Un segle després de la publicació de L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme (Die protestantische Ethik und der ‘Geist’ des Kapitalismus) la realitat no li ha donat la raó a Weber. Al llarg dels segles el que avui es coneix com a Alemanya s’haanat polaritzant econòmicament i culturalment. No només el sud d’Alemanya, on la religió catòlica és la predominant, té el Producte Interior Brut per càpita més alt del país (12,91% superior al nord), també és el que més exporta (42,97% més), més patents registra a l’any (gairebé un 155% superior) i més empreses cotitzen al DAX30 (sis més). Quant a les taxes d’atur la tendència és la mateixa: el sur registra un milió d’aturats mentre que el nord 1.700.000.

Alemania

Mapa de les principals creences a Alemanya. A la Alemanya Occidental, la divisió religiosa és bastant homogènia, tot i existir excepcions. No així en l’extrem oriental, on la majoria dels alemanys no s’identifiquen amb cap religió. Llegenda. Amarillo: catòlics. Morat: protestants. Blau: no creients. Font: Wikipedia

 

Si la població d’aquestes dues zones fos molt diferent, la comparació seria asimètrica, però no és el cas. El sud del país resideix només 100.000 persones més, fent justa la comparació d’ambdues zones. A més de la divisió entre la protestant i la catòlica Alemanya existeix un tercer eix encara molt present: el que formava part de l’antiga República Democràtica d’Alemanya.

Alemania

Dades macroeconòmiques del nord i sud del país. A pesar de les grans diferències, aquestes s’accentuaran si s’inclou a la part oriental del país. Dades: The Economist 2016. Font: Elaboració pròpia.

 

La costa alemanya, especialitzada en la indústria naviliera i pesada, no ha sabut adaptar-se bé a la revolució tecnològica i al nou mercat. Part de la producció naviliera alemanya s’ha externalitzat a Polònia, on els costos de producció són sensiblement menors. En l’altre costat del món nous competidors han posat en risc l’existència dels grans drassanes occidentals. Un dia d’avui els grans productors de mercaderies són, per ordre ascendent, Japó (amb una producció de 13.005 tones), Corea del Sud (23.270) i ​​Xina (25.160). Cal esmentar que en el món naval no es mesura en unitats (naus) sinó per tones.

En referència a la indústria de l’automòbil, Alemanya és la líder mundial en aquesta matèria. A l’interior d’Alemanya, les principals marques es troben al sud. BMW té la seva adreça a Munic, Daimler (Mercedes Benz i Smart) i Porsche es troben a Stuttgart. Val a dir que Volkswagen resideix a la Baixa Saxònia, una rara avis per aquesta zona. El conglomerat de fabricants de cotxes al sud s’uneix a sectors de vital importància com l’aeroespacial (EADS) o el químic (BASF).

Alemania

PIB per càpita d’Alemanya. El sud del país és sensiblement més ric que el rest. Font: Wikipedia

 

És cert que en algunes localitats, com per exemple Hamburg o Bremen, no hi ha tanta diferència. Però, en conjunt, sí que és possible veure com l’economia alemanya va a tres velocitats cada vegada més diferenciades. En el costat oriental la barrera econòmica és més marcada. El ràpid desplaçament de l’estat comunista, al costat de la lent adaptació al món capitalista, és un dels motius que expliquen com Turíngia, Saxònia, Saxònia-Anhalt, Brandenburg i Mecklenburg-Pomerània Occidental són més pobres. Berlín, la capital de la Renaixença Alemanya, tampoc ocupa una bona posició dins del país.

Alemania

Mapa d’Alemanya amb algunes de les principals empreses multinacionals del país. No només el nord presenta poques signatures importants, l’Alemanya de l’Est a dures penes manté unes poques.

 

Es parla de les desigualtats que existeixen en països com França, Espanya o Itàlia, on la riquesa del país no és generada de manera uniforme al país. Alemanya mostra una major distribució de la riquesa, però la tendència és de la creixent ruptura econòmica en tres parts. En aquest cas, cal destacar que aquestes tres zones tenen diferents realitats religioses: L’Alemanya Oriental com a agnòstica, el nord protestant i el sud catòlic.

L’Alemanya sense fe: la més pobra

A més de l’Alemanya protestant i la catòlica, hi ha l’agnòstica. L’antiga RDA mostra uns nivells de renda per càpita molt inferiors a l’antiga Alemanya Federal.

Lluny de l’elaborada propaganda comunista, aquesta gravació realitzada des d’un tramvia el 1990 mostra la realitat de l’Alemanya Oriental. Detalls com veure els carrers sense publicitat, la pràcticament nul·la varietat de models diferents de cotxes (Trabant) o la poca circulació de vehicles i de persones ensenyen una Alemanya totalment diferent de la Federal. L’economia oriental no va saber realitzar correctament la transició del model planificat al lliure mercat. Grans empreses industrials, com VEB Sachsenring (principal productor de cotxes civils) o Pentacon (fabricant de les famoses càmeres Praktica), es van privatitzar i moltes d’elles no van aconseguir sobreviure a la nova Alemanya.

Tota l’Alemanya oriental, inclosa la Berlín Occidental, mostra una menor riquesa per ciutadà respecte a la resta del país (zona sud i nord). A més de l’aspecte econòmic hi ha un altre element distintiu. A l’antiga RDA la majoria de la població no se sent identificada amb cap credo, sent el territori menys creient d’Alemanya. Aquest últim tret distintiu dibuixa una tercera Alemanya que encara no ha pogut agafar el frenètic ritme del motor d’Europa.

Francesc García Mestres

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Enamorat de la geopolítica, defensa, seguretat, història... i de les 24H de Le Mans. Cap d'Scouts d'Europa a Barcelona. "Qui recordi la història que li treguin un ull. Però pobre de qui la oblidi, perquè perdrà els dos" - Aleksandr Soljenitsin. Twitter: @fgmestres

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies