CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La Xina i l’Àfrica: una relació estratègica a llarg termini La Xina i l’Àfrica: una relació estratègica a llarg termini

La Xina i l’Àfrica: una relació estratègica a llarg termini

L’interès del gegant asiàtic va molt més enllà de les matèries primes. La Xina està desenvolupant una estratègia africana a llarg termini que té fins tan econòmics com estrictament polítics
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 1 July, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » La Xina i l’Àfrica: una relació estratègica a llarg termini

Sovint es diu que la principal potència d’Asia només s’interessa pel continent negre per explotar les vastes reserves de recursos naturals que conté. Així, el rol de Xina sovint es percep, especialment a Europa i els Estats Units, com el d’una potència “neocolonialista”.

No obstant, per a l’acadèmic xinès Tang Xiaoyang, aquesta visió és enormement reduccionista. Segons afirma a The Diplomat, els compromisos xinesos a Àfrica són molt variats, i van des de de l’ajuda oficial al desenvolupament (AOD) fins a la construcció d’infraestructures o inversions en industria i agricultura.

Un paral·lelisme entre l’Àfrica i la Xina

Segons Tang, la Xina es trobava fa 30 anys on ara està Àfrica, és a dir, en una situació en que depenia de l’exportació de matèries primes i de les inversions estrangeres. Més endavant, la Xina passà a una fase en que la seva industria necessitava ingents quantitats de matèries primes per seguir desenvolupant-se. Així, durant els darrers 20 anys la Xina s’ha dedicat a importar minerals i energia, el que ha servit per incrementar les rendes de nombrosos estats productors d’aquestes mercaderies, especialment a Amèrica del Sud i l’Àfrica.

Però ara sembla que la Xina ha entrat en una nova fase econòmica, en que el seu model de producció barata de béns d’escàs valor afegit ha esdevingut insostenible deguts als creixents costos laborals xinesos. Això podria significar, opina Tang, que més empresaris xinesos estaran interessats en invertir en Àfrica per a produir localment productes que ara mateix s’importen des de la Xina. Així, les noves fàbriques produirien els béns barats que a Xina ja no són rentables d’exportar.

Aquesta onada d’inversions i la conseqüent industrialització podria, de produir-se, aportar importants millores a molts països africans. A l’Àfrica subsahariana, la feina escasseja pel sub-desenvolupament econòmic i una població que no cessa d’augmentar, cosa que planteja un enorme desafiament pels governs. Així, la primera cosa que necessiten els països africans és industrialitzar-se. D’on provingui el capital és relativament poc important. El més rellevant són els efectes vinculats a la industrialització per sí: augment dels llocs de treball, increment de la formació dels treballadors, aparició d’una classe empresarial local que acabi fent ella també inversions productives. No seria gaire diferent del que feu la Xina en el seu moment (o posats a comparar, Espanya durant els anys 60).

Però perquè això arribi a produir-se, cal que els estats africans estiguin dotats d’aparells administratius i judicials forts, capaços de regular els mercats i evitar els abusos que han marcat la història post-colonial del continent. Prenent de nou l’exemple xinès, Deng Xiapoing i els seus successors  aconseguiren unes impressionants xifres de desenvolupament perquè l’estat que dirigien era molt fort i podia regular de forma efectiva mercats i inversions. Per exemple, com a contrapartida als beneficis fiscals i administratius que els inversors estrangers rebien en les anomenades “Zones Econòmiques Especials”, impulsades als anys 80, aquests tenien diverses obligacions, com la de buscar-se socis locals per poder operar.

Més enllà de les matèries primes: inversions a llarg termini

Contràriament al que sovint es diu, la Xina i les empreses xineses estan interessades tant en països amb recursos naturals com en països on aquests escassegen. Així, mentre que el principal receptor de préstecs xinesos a Àfrica és Angola, país ric en petroli i altres matèries primeres, el segon més important és Etiòpia, on aquestes escassegen.

Segons l’investigador especialitzat en les relacions entre Àfrica i la Xina Janet Eom, el sector preferit dels xinesos per invertir no és pas el petroli o la mineria, sinó els transports: carreteres, vies ferroviàries, ports i aeroports s’emporten més inversions que no pas les explotacions mineres o petrolíferes. Les infraestructures de transports són claus pel desenvolupament i la industrialització dels països africans, perquè permeten abaratir un dels principals costos lligats a la producció: el de portar d’un lloc a un altre mercaderies. El que això sembla indicar és que la Xina està interessada en establir una relació a llarg termini amb els països africans, ja que del contrari no invertiria tant en un sector on recuperar les inversions és tan lent.

Una estratègia també política

Però a més, l’interès de la Xina en la cooperació amb Àfrica s’estén à àmbits que escapen de l’economia i es situen en un pla estrictament polític. Per exemple, l’Estat xinès finançà al 2011 de la seva butxaca la nova seu de la Unió Africana, construïda a Addis Ababa, capital d’Etiòpia. Al 2008 havia regalat a la presidència ugandesa el seu nou edifici d’oficines. De fet, la pràctica és antiga: als anys 60 la Xina ja feia quelcom semblant construint estadis als recentment independents estats africans (el que de fet es conegué com “diplomàcia dels estadis”). Per descomptat, no eren, com tampoc són ara, regals totalment gratuïts. Així, des dels anys 60 la Xina ha fet pressió a molts països africans perquè es neguin a reconèixer Taiwan com un Estat, i s’adhereixin a la postura oficial de Beijing d’una sola Xina (One China Policy). Avui, la majoria dels països africans l’han pres, sent el continent on la posició de Beijing te més seguidors.

La presència xinesa té un important avantatge pels endeutats governs africans: a partir d’ara es poden adreçar a almenys dos prestadors diferents: les agències del Banc Mundial i el FMI, establertes per Occident, o bé els nous socis asiàtics. A més, aquests últims no els demanen en general “molestes” condicions com el respecte a la democràcia i els drets humans, sinó que van per feina. Aquí és on apareix el costat fosc de les operacions xineses: el medi ambient i els drets humans bàsics no solen ser la prioritat.

En definitiva, les relacions que la Xina està teixint amb quasi bé tots els països africans s’inscriuen dins d’una estratègia econòmica a llarg termini. A més, però, la Xina també té un interès polític que es pot resumir en un esforç per guanyar-se el suport de quants més països millor per atraure’ls al seu camp. Així la Xina s’assegura suport en decisions polèmiques per exemple a Nacions Unides.

Potser el més interessant, però, és que com s’ha vist es tracta d’una estratègia amb un fort potencial perquè tots dos costats en surtin guanyant. L’únic que els cal als estats africans es guanyar fortalesa de manera que, com la Xina feu en el seu moment, no es deixin portar massa pels inversors externs. Com digué un president africà,  “si algú ens explota, nosaltres en som els únics culpables”.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies