CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La voluntat de no voler fer el corredor del Mediterrani La voluntat de no voler fer el corredor del Mediterrani

La voluntat de no voler fer el corredor del Mediterrani

De les deu línies de l’AVE en construcció no n’hi ha cap de prevista per ajuntar el corredor del Mediterrani entre València i Barcelona, la zona de major densitat de transport i d’activitat econòmica de tot l’Estat
CatalunyaEconomiaEspanyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 15 junio, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (3 votos)

Inici » Historic » La voluntat de no voler fer el corredor del Mediterrani

El projecte del corredor ferroviari del Mediterrani ha quedat en l’oblit de tota intencionalitat política per dur-lo a terme. Davant de la ignorància de la qüestió per part de partits com el PP o el PSOE, Unidos Podemos ha aprofitat l’avinentesa per agafar l’oportunitat al vol i fer una exhortació de per què el corredor s’hauria de dur a terme, des de Cadis, passant per Murcia, València i Barcelona, i fins a arribar al cor d’Europa.

La realitat és que ara per ara els retards i els sobrecostos de les obres de l’AVE han posat en tensió Adif amb les constructores, i hi ha una desena de trams que podrien no arribar a dur-se a terme. La qüestió però, és que aquests trams que estan pendents de construcció, almenys tenen el projecte fet, una cosa que no passa amb el corredor del Mediterrani.

Els AVE en servei i en construcció no tenen en compte el corredor del Mediterrani.

Els AVE en servei i en construcció no tenen en compte el corredor del Mediterrani.

En el mapa es poden observar el pas dels trens d’alta velocitat (AVE), tant l’existent com el projectat. Es podria dir que no hi ha cap zona de la península que no estigui coberta, almenys cap zona estratègica de cara al comerç o el transport, ja que els territoris menys coberts, entre Badajoz i Mèrida, o entre Sevilla i Còrdova, no hi ha la necessitat d’omplir-ho amb més vies de tren. Galícia, per exemple, està sobreexplotat, i és la comunitat autònoma que més vies d’AVE té per metre quadrat (a banda de Madrid, fet comprensible per la seva condició de capital d’Estat).

Així doncs, sembla que tot el territori estigui ben servit. Amb una única excepció. La no connexió entre Castelló de la Plana i Tarragona, l’únic tram que fa falta perquè el corredor del Mediterrani sigui possible. El més curiós del cas és que hi ha una línia d’ampliació entre València i Castelló, per la qual cosa, només caldria estirar una mica més la corda per arribar fins a Tarragona i completar així la via.

Es tracta d’un tram de poc més de 160 quilòmetres, que és l’equivalent a la construcció de la via que unirà Granada amb la via que va de Màlaga a Còrdova. Amb la diferència que aquella no és una zona estratègica comercial. Però la zona de major densitat de transport i d’activitat econòmica és precisament la que hauria d’unir la Comunitat Valenciana amb Catalunya.

Aquesta és una clara voluntat de no voler connectar el corredor. Perquè és evident que la línia més necessària no està ni tan sols plantejada, mentre que hi ha altres zones que no tenen la necessitat de tenir tants AVE, però que en canvi, en tindran al llarg dels propers anys. Així doncs, l’única opció que queda ara per ara per enllaçar l’AVE que connecti amb València és passar per Madrid.

Aquest és un dels exemples del model d’Estat centrista que tenen els principals partits del país, com “el model de gestió aeroportuària d’Aena, la falta política perquè la Generalitat tingui un pes determinant en la gestió de l’aeroport d’El Prat; la nefasta gestió de rodalies per part del Govern de Catalunya, o l’estació interminable de la Sagrera com una ferida oberta en mig de Barcelona”, expliquen Iglesias i Domènech en una carta avui a La Vanguardia.

I la voluntat de fer línies d’AVE allà on no se les necessita recorda a l’aposta per “la construcció de determinades infraestructures allunyades de l’interès comú i econòmic”, com aeroports que no tenen avions, la falta d’inversió en el tren de les majories, les rodalies o el rescat d’autopistes que no tenen cotxes.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies