CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La viabilitat de les pensions, en entredit a una Catalunya independent La viabilitat de les pensions, en entredit a una Catalunya independent

La viabilitat de les pensions, en entredit a una Catalunya independent

Les pensions espanyoles del futur no estan assegurades, però Catalunya no és cap excepció. Cosa que contradiu les declaracions de Turull, que afirmava que amb la independència “les pensions millorarien”
EconomiaSocietatZPortada IzquierdaZResto 24 August, 2015 Lluís Llaquet 3
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La viabilitat de les pensions, en entredit a una Catalunya independent

El número 10 a la llista de Junts pel Sí i un dels líders de Convergència Democràtica de Catalunya, Jordi Turull, va donar per fet que les pensions millorarien a una Catalunya independent. Una afirmació que podria no ser del tot certa.

Segons Turull, “no només es podrien afrontar les pensions”, sinó que “es podrien millorar”. Una realitat, per ell, “que avalen molts estudis rigorosos”. El cert, però, és que, segons l’Informe del Consell Assessor per la Transició Nacional, la viabilitat de les pensions seria relativa durant els primers anys d’un hipotètic Estat català.

Jordi Turull, número 10 de la llista de Junts pel Sí

Jordi Turull, número 10 de la llista de Junts pel Sí

A Catalunya les pensions són deficitàries. De fet, el 2013, el país va rebre un total de 4.657 milions d’euros de l’Estat, ja que amb la recaptació en seguretat social no es podia afrontar els pagaments als jubilats. La solució, per tant, que trobava l’Assemblea Nacional de Catalunya i el seu grup d’economistes era, davant aquest problema, un cop separada d’Espanya, Catalunya hauria de finançar aquesta partida mitjançant els pressupostos generals de l’Estat català. Uns pressupostos que, inicialment, serien deficitaris, i que s’haurien de sufragar mitjançant l’endeutament.

Com es podria finançar una Catalunya independent?

El primer problema que es trobaria una Catalunya independent alhora de finançar-se és la desconfiança dels mercats en un país nou que, a més a més, té ja una prima de risc alta (superior als 300 punts); per la qual cosa, les comissions a pagar serien caríssimes. Un problema que obligaria al nou Estat a intentar-ho per la via dels bons patriòtics, un mètode més barat.

Les pensions en una hipotètica Catalunya independent, per tant, es veurien abocats a dependre dels bons patriòtics, cosa que podria posar en entredit les categòriques i contundents afirmacions de Turull, ja que a l’Estat espanyol, almenys de moment, les pensions se sufraguen mitjançant les cotitzacions de la seguretat social i no amb deute públic.

El problema de les pensions

De totes maneres, Catalunya, igual que Espanya, té un gran problema amb les pensions. Unes complicacions que posen en dubte la viabilitat de les jubilacions a mig i llarg termini principalment per culpa de 4 grans problemes.

El primer i més evident és el demogràfic. Una generació que no ha tingut fills i en la qual la piràmide poblacional tendeix a invertir-se, es preveu que no hi haurà suficients cotitzants per sufragar les pensions de les persones que ara treballen.

Una viabilitat que també es veu afectada per l’atur, sobretot el de llarga durada. Les persones que reben prestacions per atur, encara paguen el mínim al sistema de la seguretat social, cosa que no passa quan aquestes perden l’ajut. Amb la qual cosa, l’atur i, en especial, l’atur de llarga durada, fa que es pagui menys a la seguretat social i que encara hi hagi menys cotitzants per cada jubilat.

A més a més, la productivitat total de l’Estat no és massa bona i, per tant, més persones produeixen menys riquesa que a altres països. Si s’augmentés aquesta productivitat, no caldrien tants cotitzants per cada pensionista, perquè aquest pagarien més impostos.

Tres problemes al qual es podria afegir l’esgotament del fons de reserva que l’Estat espanyol ha estat estalviant en anys de bonança econòmica. Fins ara, quan la crisi ha posat més en dubte el pagament de les pensions, el fons ha pal·liat aquest dèficit. Però aquesta reserva es pot acabar, sobretot si no se solucionen els problemes anteriors, amb la qual cosa encara es posaria més en risc les pensions del futur.

Solucions

A curt i mig termini, una de les solucions que s’haurien de prendre seria disminuir l’atur, perquè hi hagi més cotitzants i també perquè aquests puguin acabar rebent una bona prestació una vegada acabada la seva vida laboral. També caldria augmentar la productivitat, fet que permetria que no es necessitessin tants contribuïdors per cada pensionista.

A llarg termini, però, el que caldria, seria millorar la natalitat del país i, per tant, revertir el problema demogràfic que té el país. Un problema pel qual ni Espanya ni Catalunya, a diferència del que passa a la resta de països de la Unió Europea, posen solució, ni tan sols promovent que els seus ciutadans tinguin fills.

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies